_
_
_
_
_

Caixa Guissona, la petita entitat que no vol vendre televisors

Reivindica el seu model de banca i en les seves memòries anuals dispara dards als grans del sector

Façana de l'oficina de Caixa Guissona a Barcelona.
Façana de l'oficina de Caixa Guissona a Barcelona.Massimiliano Minocri

El 2017 donaven un “sí contundent”  l'hora de constatar que va ser el millor exercici de la seva història i, lluny de repetir la fórmula, el 2018 van optar per fer servir el “fins a l'infinit i més enllà” que va fer famós el personatge Buzz Lightyear a Toy Story. Caixa Guissona se sent una entitat “especial” en el sector financer, sobretot des que va superar la crisi immobiliària perquè havia rebutjat finançar promocions durant els anys de la bombolla. Aquest sentiment es tradueix en unes memòries anuals carregades d'ironia i d'algun dard als seus competidors.

Els resultats de la petita entitat catalana, que té quatre oficines –només en té una a Barcelona– i una plantilla de 34 treballadors, també abonen aquest sentiment de singularitat si es compara amb un sector una mica deprimit pels baixos tipus d'interès i l'escàs augment de l'activitat. La cooperativa de crèdit, vinculada al grup carni BonÀrea, ha aconseguit en tan sols dos anys augmentar els préstecs sobre clients un 63,2% (fins a 277,2 milions d'euros) i augmentar els dipòsits un 25,6%, fins a 777,8 milions d'euros.

Caixa Guissona va ser, juntament amb Caixa d'Enginyers, l'única entitat de crèdit catalana que va mantenir la seva seu a la comunitat autònoma mentre milers de companyies –amb CaixaBank i Banc Sabadell al capdavant– traslladaven la seu social social a altres ciutats d'Espanya durant la crisi posterior al referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre de 2017. La insatisfacció d'alguns clients de les dues tradicionals banques catalanes va ajudar des de llavors la Caixa d'Enginyers a captar més usuaris. També li va passar una cosa semblant a Caixa Guissona. Va guanyar 4.600 persones el 2017, i en la memòria d'aquell any va afirmar: “Ens sentim especialment satisfets quan observem l'impacte gairebé nul que el conflicte ha tingut [en els comptes]”. Aquest any passat, l'entitat calculava que els seus clients havien crescut un 13%, però sense concretar-ne el nombre definitiu.

Amb una redacció descarada segons l'estil d'aquest tipus de documents, les memòries de Caixa Guissona no tenen problemes a desafiar algunes pautes de la gran banca. Malgrat els problemes que comporta la política monetària del Banc Central Europeu, l'entitat està orgullosa d'haver impulsat el crèdit i d'haver aconseguit amb això compensar la caiguda del preu del diner, cosa que ha minvat els comptes de la banca en general. El crèdit, asseguren en el balanç anual, s'ha convertit en la principal partida del seu actiu, després de créixer un 34,5% en 2018 i superar la inversió en deute públic i en saldos cedits a altres entitats financeres.

I defensen aquesta política comercial enfront de la dels seus competidors: “Preferim vendre crèdit abans que mòbils i televisors”, ironitzen en una memòria en què admeten que “són mals temps, i no parlem de rock‘n‘roll, sinó de banca. Treballem en una professió que té una reputació pèssima”. Malgrat aquest augment de l'activitat creditícia, l'entitat ha aconseguit reduir la morositat, que l'any passat va continuar per la via descendent i es va situar en el 0,72%, cinc punts per sota de la mitjana del sector.

Tot i aquestes bones xifres, Caixa Guissona no va obtenir els millors resultats el 2018. Els seus guanys es van quedar en els 4,3 milions d'euros, un 7,6% menys que l'exercici anterior i lluny dels 5,1 milions que van obtenir el 2016, el seu millor any en beneficis, però no en valoració global.

Quatre contractes el 2018

L'entitat assegura que el passat va ser un exercici “complicat”. El motiu és que resultava difícil lluir-se per a companyies com la seva o, dit d'una altra manera, “a aquelles entitats que encara ens dediquem a l'antiga professió de transformar l'estalvi en crèdit”. Durant l'últim any, el 75% de l'estalvi captat va anar directe a crèdit.

La cooperativa presidida per Joan Domingo Majoral treu pit també de la seva política laboral, que contrasta amb els plans anunciats per gegants del sector, com Santander o CaixaBank, que preveuen retallar les plantilles per guanyar eficiència: “Mentre la nostra competència va enrere i anuncia tancaments i milers d'acomiadaments, Caixa Guissona va contractar quatre persones més el 2018. Sembla que ens agradi portar la contrària”, afirma.

Però en l'informe anual també trenca un altre tòpic contemporani, el de la rellevància de l'activitat a través de canals electrònics o telèfons mòbils: “Anar a l'oficina sona a antic, sens dubte, però deixar-ho tot en mans dels mòbils no és –encara– una opció per la forma que entenem el nostre negoci. Necessitem empatizar, sentir com se senten, pensar el que pensen, entendre el que preocupa als nostres clients”. Un missatge més per als grans del sector, obstinats en la digitalització.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_