Selecciona Edició
Connecta’t
CONCEPCIÓN TALÓN FISCAL EN CAP DE BARCELONA

“Parlar d’indults està fora de lloc; la pena s’ha de complir”

Talón va assumir la prefectura de la Fiscalia de Barcelona al febrer del 2018, passats els mesos de més tensió pel procés

Concepción Talón, al seu despatx.
Concepción Talón, al seu despatx.

Concepción Talón (València, 1960) va assumir la direcció de la Fiscalia de Barcelona el febrer de 2018, quan el més dur del procés havia passat. Però encara recorda la “tensió i preocupació” d’aquella tardor, la comunió entre els fiscals, pendents “minut a minut” del que passava. I una imatge gravada a foc, que va contemplar des de la Ciutat de la Justícia de Barcelona: “Els tractors entrant per una Gran Via sense trànsit... No sabia fins on arribaria. Crec que encara no ho sabem”. Poc amiga de conversar amb periodistes, parla amb una claredat que a ella mateixa l’espanta.

Pregunta. La tardor de 2017 es va escampar el desànim a la Fiscalia. Ha millorat el clima?

Resposta. Va ser molt dur. Ara estem més tranquils, però encara en una època de calma tensa.

P. Creu que la societat catalana està dividida?

R. Està més relaxada, no hi ha tanta crispació... És perquè la gent ha deixat de discutir, de parlar de política en cercles familiars i d’amics. Així s’evita l’enfrontament. Però sí que hi ha divisió. Hi ha un sector molt important que està extraordinàriament disgustat amb la situació a Catalunya. Encara avui penses què passarà, quin serà el detonador...

“Em produeix tristesa sentir el president de la meva comunitat dir que ‘ho tornarem a fer’”

P. Què opina que el president, Quim Torra, digui “ho tornarem a fer” quan al·ludeix a l’1-O i al procés?

R. Em produeix tristesa sentir el president de la meva comunitat autònoma dir això. Mentrestant, la política catalana està aturada. L’obsessió per aquest tema és preocupant, fa que no parin atenció a gaires necessitats socials. Ho tornaran a fer? Tothom és lliure per defensar les seves idees, però dins del marc legal. Si troben el camí per fer-ho legalment, la Fiscalia no hi intervindrà. No perseguim ideologies.

P. Torra ha insinuat que no acudirà al seu judici per desobediència...

R. Com a ciutadà, exerceix el seu dret. Se celebrarà en la seva absència, com tants d’altres.

P. Un informe del fiscal de vigilància penitenciària de Barcelona diu que els polítics en presó preventiva a Catalunya han rebut tracte de favor. El comparteix?

“Si es detecta tracte de favor, els polítics presos no podran complir pena aquí”

R. Totalment. No han tingut el mateix tracte els polítics que d’altres. Fins i tot els presos ordinaris s’han queixat. Han rebut un nombre molt superior de visites. També detectem moviments en els càrrecs directius dels centres penitenciaris...

P. En cas que el Tribunal Suprem condemni els processats per l’1-O, haurien de complir pena en presons catalanes?

R. La Fiscalia dubta de la imparcialitat del Govern per allò que hem vist. Si l’administració penitenciària està disposada que compleixin com els altres, poden fer-ho. Però si es detecta un tracte de favor, no podrien continuar complint la condemna aquí. En virtut del principi d’igualtat i legalitat, la Fiscalia actuaria.

P. Amb el canvi de govern, l’independentisme va pensar que la Fiscalia modularia la seva posició en el judici del procés.

R. I no ha estat així. El ministeri fiscal no està al servei del govern, com s’ha demostrat. A més a més, hi havia quatre primeres espases portant aquest judici.

P. Què opina de la possibilitat d’un indult?

R. Parlar ara d’indult està fora de lloc. Quan s’imposa una pena, s’ha de complir. S’ha de rebre el retret jurídic. I hi ha la prevenció general, que està funcionant: ha motivat que molts polítics s’hagin retret una mica...

P. Els polítics presos desperten l’empatia de bona part de la societat catalana.

R. Sí, s’han posat de manifest les seves situacions personals, surten a la premsa cada dia... Però hi ha delinqüents comuns que també passen situacions personals delicades i la societat ho desconeix. A més a més, la simpatia és només d’una part de la societat, no de tota.

P. Creu que, en el cas de Catalunya, la justícia s’ha barrejat amb qüestions de la política?

R. No crec que el poder judicial hagi substituït l’executiu. Però els polítics no han sabut veure venir aquest problema abans que es produïssin uns fets que sí que entren en les nostres competències. Tampoc no hi han posat remei. I el poder judicial ha sostingut l’Estat.

R. Després de la crisi de seguretat a Barcelona aquest estiu, l’alcaldessa, Ada Colau, va carregar contra la Fiscalia per no acudir a les reunions i desentendre’s del tema.

P. No vaig a les juntes perquè l’ajuntament, un edifici públic, el presideix un llaç groc. L’alcaldessa ho sap perfectament. Aquest llaç no mostra suport a uns presos, diu que en aquest país hi ha presos polítics. I això és tant com dir-nos prevaricadors.

P. Colau va dir que va anar “a buscar” la Fiscalia...

R. Ens vam reunir al meu despatx, però no va venir a buscar-me, sinó a parlar de seguretat. M’han sorprès les seves crítiques. No he vist que assumeixi cap responsabilitat. Va parlar d’Interior, de la Fiscalia, dels jutges... I ella té la responsabilitat de treballar. Quan Albert Batlle [tinent d’alcalde de seguretat] diu que hi ha un problema de seguretat i que es treballarà, com a ciutadana em dona moltíssima més tranquil·litat que si després surt l’alcaldessa i diu que no n’hi ha.

P. I què està fent la Fiscalia per la seguretat?

R. En els furts, treballem per allunyar els reincidents de certes zones. Quan veiem que algú és molt actiu a Ciutat Vella o al passeig de Gràcia, intentem allunyar-lo. Però és difícil. Cal una reforma del Codi Penal que computi els antecedents perquè els delictes lleus de furt es converteixin en delictes menys greus i així es pugui demanar presó. Això és senzill.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >