Selecciona Edició
Connecta’t

Els 10 reptes de Barcelona que posaran a prova la solidesa del pacte entre Colau i el PSC

El pressupost, la resposta a la sentència del procés o el futur del pla d'hotels, entre els grans temes del curs municipal

Ada Colau i Jaume Collboni el dia que van signar el seu acord de Govern.
Ada Colau i Jaume Collboni el dia que van signar el seu acord de Govern.

Un cop passats l'estiu i la crisi de la seguretat en primera línia, la política barcelonina inicia el curs aquesta setmana, amb les comissions prèvies al primer plenari del mandat, el 30 de setembre. Un curs que posarà a prova el govern compartit pels comuns i el PSC, amb l'alcaldessa Ada Colau al capdavant. El pressupost serà el primer gran expedient que es tramitarà en uns mesos amb reptes d'envergadura, com l'entrada en vigor de la prohibició de circular als vehicles contaminants, la posada en marxa del nou contracte de les escombraries, o la concreció per fer realitat la unió dels tramvies.

El curs que arrenca també servirà perquè Colau pugui presumir de l'obra del mandat passat: lliurarà habitatges assequibles, inaugurarà equipaments de barri, acabarà la cobertura de la Ronda de Dalt, iniciarà les obres de la Rambla o l'antiga presó Model i es faran els primers treballs per fer realitat el vell projecte del parc dels Tres Turons. La resta són deu reptes pendents, més enllà del capítol –sempre present– de la seguretat.

El pressupost. En els seus primers quatre anys de mandat, Colau no va aprovar cap pressupost per la via ordinària (va fer una modificació de crèdit, es va sotmetre a dues qüestions de confiança i una pròrroga). Fa un any, els socialistes, des de l'oposició, van criticar durament la gestió pressupostària de Colau. Ara els dos partits comparteixen govern (sumen 18 regidors de 41), i compten amb l'oferta d'ERC per negociar les xifres. Colau va demanar al president Quim Torra pactar els pressupostos de l'Ajuntament i la Generalitat conjuntament, però el cap de files dels republicans a l'Ajuntament, Ernest Maragall, vol fer-ho pensant en Barcelona.

La resposta a la sentència del procés. Com altres institucions catalanes, de l'Ajuntament el sobiranisme esperarà que respongui a la sentència del Tribunal Suprem després del judici als líders del procés. Una reacció que tensionará l'aliança de govern entre comuns (l'alcaldessa va demanar durant la Diada l'amnistia per als polítics presos) i els socialistes. En el seu acord de govern, els socis van fixar que en matèria territorial es donaven llibertat de vot. Per exemple, al PSC no li agrada que la pancarta amb el llaç groc pengi de la balconada, però ho acata perquè va ser va tenir suport de la majoria de grups. En el cas de la sentència, caldrà veure com ho gestionaran.

La gran restricció de cotxes contaminants i la declaració d'emergència climàtica. L'1 de gener de 2020 entrarà en vigor la zona de baixes emissions (ZBE), una àrea de 90 quilòmetres quadrats (els que hi ha dins del perímetre de les rondes) per on no podran circular els vehicles que no tenen etiqueta ambiental de la DGT, els més contaminants. El consistori té previst donar avui detalls de l'ordenança (que ha de passar pel ple) per concretar qüestions del funcionament de la ZBE, com  horaris, exempcions o multes. Al gener també està previst declarar l'emergència climàtica i aplicar altres mesures de lluita contra la contaminació. Colau, a més, va anunciar que si la ZBE no resulta suficient, valorarà implantar un peatge d'entrada a la ciutat.

El nou contracte de la neteja i les escombraries. Mantenir neta la ciutat i recollir les escombraries dels barcelonins té un elevat cost: es porta més del 10% del pressupost anual. I aquest any, a finals, està previst adjudicar el nou contacte, que inclou novetats importants a partir del 2020, com premiar les famílies que més reciclin, estendre la recollida porta a porta a barris de trama urbana antiga (ja es fa a Sarrià) o més control públic per evitar irregularitats. Set empreses es van presentar a l'abril al concurs, que consta de quatre lots (quatre zones de la ciutat). El contracte serà per a vuit anys prorrogables a dos més i el pressupost de licitació és de 307 milions anuals (25 milions més a l'any, per contractar 225 persones més).

El tramvia. El canvi de postura del grup municipal d'ERC en els últims mesos del mandat passat va permetre al gener desencallar el projecte de connexió de les dues xarxes de tramvia. Els comuns aconseguien així tramitar el seu projecte estrella, però falta la lletra petita. Al juliol, la Generalitat va donar aval tècnic al tramvia (va dir sí al traçat), però tema complicat és el pacte polític definitiu: aprovar els projectes constructius, la gestió i el pressupost.

Un Port Olímpic sense oci nocturn. Després de l'últim tràmit administratiu necessari aprovat pel govern la setmana passada –i que es votarà en el ple del dia 30–, l'Ajuntament està pendent de la cessió del Port Olímpic per part de la Generalitat. El Govern vol connectar millor la zona amb la ciutat, eliminar l'oci nocturn (les concessions del 1992 acaben el 2020) i els cotxes, i substituir-los per espais ciutadans i activitats vinculades a la nàutica. Sí que deixarà oferta de restauració. A més, la ciutat està pendent de prendre el control de la Zona Marítim Terrestre al litoral de la Vila Olímpica, la qual cosa depèn del Govern central i permetria a Colau tancar les discoteques que hi ha entre l'Hotel Arts i l'hospital del Mar.

L'incert futur del pla d'hotels. L'ambiciós Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT), aprovat en el passat mandat, impedia obrir més hotels al centre de Barcelona i els centrifugava a la perifèria. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del juliol va anul·lar el planejament. El consistori està pendent de decidir si recorre, mentre assegura que s'obre a revisar algunes de les restriccions.

Habitatge assequible i pisos contenidor. La defensa del dret a l'habitatge va impulsar Colau a l'alcaldia i va acabar sent una dels malsons del mandat, perquè els desnonaments van continuar i va afrontar els estralls de la bombolla del lloguer mentre l'oposició li retreia la falta de pisos públics. L'alcaldessa podrà ara començar a entregar claus dels pisos assequibles de les 74 promocions en obres o en tràmit, a més dels pisos contenidor provisionals.

Rambla, Via Laietana, la Model i obres als barris. El mandat passat es va tancar, in extremis, amb la inauguració de mig parc de Glòries i la reurbanització de la Meridiana. Van quedar pendents grans reformes de la ciutat (La Rambla, Via Laietana, el pol d'equipaments i habitatge que serà l'antiga presó Model, el parc dels Tres Turons), i obres de barri: equipaments, el pla renove de parcs infantils o recollir els fruits del Pla de Barris per reduir les desigualtats.

La ubicació del CAP Raval. Han passat quatre mesos des de les eleccions municipals i cap de les tres administracions afectades (Ajuntament, Diputació de Barcelona i Generalitat) han avançat a l'hora de decidir on situarà el nou CAP del Raval, que ara ocupa un edifici que no reuneix les condicions necessàries. Una inacció a la qual assisteixen atònits i crítics els veïns i els professionals sanitaris de l'ambulatori. En el capítol de la salut, els comuns tenen també en cartera obrir la primera consulta del dentista municipal, a Sant Martí, a preus inferiors als del mercat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ