Selecciona Edició
Connecta’t

La baula invisible del llibre

6,7 milions d’exemplars va moure durant el 2018 Les Punxes, clàssic de la distribució que piloten Margrit Lömker i Oriol Serrano, guardonats ahir a La Setmana del Llibre en català

Margrit Lömker i Oriol Serrano, ànimes de la distribuïdora de llibres Les Punxes.
Margrit Lömker i Oriol Serrano, ànimes de la distribuïdora de llibres Les Punxes.

Durant anys Margrit Lömker es va passar els diumenges al matí a casa afegint a mà codis als albarans de paper de la setmana, mentre Oriol Serrano, a més de ser a l’oficina, mantenia la seva pluriocupació com a venedor de l’editorial Destino, que encara pilotava el seu fundador, Josep Vergés. Del 1968 al 1984, ni un duro de beneficis acceptables”, rememoren conjuntament sobre els inicis de la seva avui prestigiosa empresa, Les Punxes Distribuidora, en què ara les comandes de llibres “van directes de la tauleta dels nostres representants a peu de llibreria al magatzem, i així en garantim l’arribada en 24 o 48 hores”. Saben que la seva feina, invisible per al comprador de llibres, no té el glamur de la dels escriptors o els editors, o fins i tot d’algun llibreter, tot i que “és molt gratificant el que aprenem amb els editors i la satisfacció de transmetre la seva tasca i fe en un títol”, però són una baula essencial en la cadena del llibre. I això, després de 51 anys d’innovació i compromís, és el que ahir els va fer mereixedors, en la 37a Setmana del Llibre en Català, del 23è premi Trajectòria.

Acantilado, Anagrama, Adesiara, Club Editor, Galaxia Gutenberg, Edicions de 1984, Marcial Pons, Pretextos o Siruela són alguns dels més de 120 segells (petits i mitjans, majoritàriament literaris), que confien la seva tasca de distribució i comercialització en una Les Punxes que va tenir un origen a cavall de l’atzar, la fe i la constància. La pedra angular, un jove Serrano (Barcelona, 1941), representant de llibres de Vergara que ja amb 16 anys va passar a venedor freelance,i amb el temps es va creuar amb Josep Ferré, amo de la llibreria Les Punxes (era a l’edifici de Puig i Cadafalch), que havia d’organitzar la distribució a Espanya de la mexicana Siglo XXI. Es va embarcar amb ells a crear una empresa i va arrossegar amb ell el seu amic Felip Palma, viatjant de “metacrilats i peces de cotxes, però li encantava llegir; al principi, costaven més els viatges que el que guanyava en comissions”, recorda Lömker, la seva dona. També eren els temps del floriment de nous segells universitaris i d’esquerres, nascuts a causa de la llei Fraga del 1966 o dels ecos del bulliciós maig del 1968. En qualsevol cas, amb els anys, i després de la marxa de Siglo XXI i Ferré i la prematura mort de Palma (el 1982), Lömker (Bremen, 1943) va heretar les seves accions i Serrano i ella es van quedar amb el 50% cada un. I així, des d’aleshores.

Les Punxes és reflex fidel del tomb que ha fet la distribució de llibres aquest mig segle; va arribar a tenir 11 delegacions per tot Espanya; ara ja cap; oficines a part, només disposen d’un moderníssim magatzem de set mil metres quadrats a Sant Feliu de Llobregat. “Els sous i els lloguers eren relativament barats; el més complicat, llarg i car era el transport... Avui és justament al revés”, recorden, juntament amb un maig de finals dels anys 70, quan “hi va haver una facturació negativa, d’una mica més de set mil pessetes”. Va ser dels moments més crítics, com quan a mitjans dels 80 la facturació va caure a la meitat per “problemes amb un parell d’editorials”. Les coses van començar a assentar-se quan va entrar a la seva cartera de clients Tusquets (1976), que els va proporcionar alguns dels llibres més venuts, com Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez; La amante, de Marguerite Duras, i diversos títols de Milan Kundera i Luis Sepúlveda. La inteligencia emocional, de Daniel Goleman, i El mundo de Sofía, de Jostein Gaarder, completarien un podi que en català recauria en les obres de Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol, Mercè Rodoreda i, ara,Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà.

És més cara la devolució d'un exemplar que el llançament

Lömker i Serrà reivindiquen la figura del distribuïdor, vista per alguns com el més beneficiat del sector per emportar-se inicialment el 55% del preu de venda al públic d’un llibre. “Un cop descomptada la part del llibreter, normalment ens queda menys del 15%. En realitat fem una inversió notable; si no hi ha una venda real, perdem diners; si un llibreter no paga, nosaltres responem. Històricament hem ajudat fins a l’últim alè molts llibreters que després, més d’una vegada, ens han deixat a l’estacada,” diu Serrano sense donar noms. També té una explicació per a aquests descomptes més grans que s’apliquen a grans superfícies i cadenes de llibreries, i que no es fan a les petites. “Els més grans sempre pressionen... En realitat patim una pinça; aquestes llibreries demanen molt descompte i els dius que no, però els editors i els escriptors volen ser-hi i et collen; en el fons, nosaltres som comerciants, també”, es defensa el distribuïdor. Malgrat aquesta afirmació, tot i que pocs ho saben, el seu amor pel món del llibre els va portar a invertir, en l’àmbit personal, en l’aventura de la creació de la llibreria La Central, el 1996.

Avui Les Punxes mou unes 60 novetats setmanals, en el marc dels 6,7 milions d’exemplars a l’any (2018) que distribueixen a uns dos mil punts de venda entre clients i subdistribuïdors. Per a això compta amb una plantilla de 80 persones. No és gratuït: “Tenim tres torns de treball per completar les 24 hores, majoritàriament forçats per la devolució dels llibres no venuts, que és el gran problema del sector, amb xifres superiors al 30%... És més cara la devolució que el llançament del llibre perquè retornen un a un, alguns arriben defectuosos...”, enumera Lömker. De les xifres de l’any passat, 1,2 milions eren llibres tornats.

Amazon és el primer client d’editors i distribuïdors, amb els seus pros i els seus contres

No és l’únic dels problemes d’un sector que, ara per ara, sembla que ha passat de puntetes pel procés de concentració de la resta del món del llibre: el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya compta amb 22 empreses i la patronal espanyola, FANDE, amb més de 150. “A Europa n’hi ha moltes menys; hi hauria d’haver fusions... Nosaltres mateixos ho vam intentar fa uns anys, però no ho vam aconseguir. La venda del llibre en general no augmenta i cada vegada hi ha menys llibreries i punts de venda i això és dolent per als distribuïdors”, argumenta Lömker, que coincideix amb Serrano que el procés serà, tard o d’hora, inevitable: “Les grans es faran més grans i les petites i mitjanes s’aniran unint”.

Ajuda a aquesta predicció l’estratègia de grans grups com Planeta o Penguin Random House Grup Editorial (PRHGE), que amb la seva política d’adquisicions distribueixen més segells i ofereixen els seus serveis fins i tot a editors independents. Les Punxes ha patit almenys dues vegades aquesta pràctica: van perdre Tusquets (2012) quan va passar al grup Planeta (que l’atzar va compensar, un any després, amb l’arribada d’Anagrama, després de l’enfonsament d’Enlaces Editoriales) i ara passarà amb La Campana, que al juliol va ser adquirida per PRHGE. Després, clar, hi ha Amazon, factor que Serrano conclou taxatiu: “És el primer client d’editors i distribuïdors, amb els seus pros i els seus contres. Fora d’això, el gran adversari són les formes de lleure fruit de les noves tecnologies”. Per això afirmen que “no podem liderar el canvi, i per això l’única opció és ser àgils i dúctils davant les mutacions que anirà vivint el món del paper”.

En aquesta línia, a les portes d’una jubilació que avui compleixen d’aquella manera (ella només va a reunions; ell encara hi va al matí), fa uns anys van decidir canviar d’estratègia i estan traspassant lentament les seves accions als seus responsables de logística, administració i comerç, procés que garantirà “que el negoci continuï amb la mateixa filosofia, acollint projectes d’editors que saben el que volen i que no tiren trets a l’aire, que no competeixin en excés amb els que ja estan amb nosaltres i mantenint les dimensions que ens permetin cuidar-los: som artesans, els podem fer vestits a mida, cosa que no trobaran en cap altre tipus de distribuïdors”, deixa anar Serrano.

En qualsevol cas, en els últims temps han ampliat el negoci distribuint gadgets conformes: plomes, agendes, calendaris... Cal obrir-se en un sector del llibre del qual, després de la seva experiència, han ratificat algunes idiosincràsies: “Les xifres de vendes se solen inflar” i “les fires i Sant Jordi sempre funcionen”. Com les bones distribuïdores.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ