Selecciona Edició
Connecta’t

L’escola inclusiva s’encalla per falta de pressupost

Mestres i famílies critiquen que no s’hagin incorporat els especialistes que els havien promès per escolaritzar els alumnes amb necessitats especials en centres ordinaris

Inici del curs a l'escola CEIP Torre de la Miranda, a Cornellà de Llobregat.
Inici del curs a l'escola CEIP Torre de la Miranda, a Cornellà de Llobregat. EL PAÍS

El decret de l’escola inclusiva anunciat fa dos anys pel Departament d’Ensenyament com un “canvi de paradigma” està encallat per falta de Pressupostos (els comptes del Govern estan prorrogats des del 2017) i perquè no s’han incorporat els especialistes que s’havien promès. El decret contempla dotar les escoles ordinàries amb els professionals necessaris perquè els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) no hagin d’acudir a escoles d’educació especial.

Però fins i tot Josep Bargalló, conseller d’Ensenyament, ha lamentat aquests dies que la falta de pressupost impedeix desenvolupar el decret. Ahir, coincidint amb l’inici del curs, sindicats, famílies, i el Col·legi de Pedagogs van alertar que el decret no es compleix. Mentrestant, cada any els alumnes amb NEE augmenten. Els últims tres cursos van passar de 7.719 a 8.803, a falta de dades del que acaba de començar.

El decret preveia la incorporació en quatre anys de 1.500 especialistes, entre mestres d’educació especial i personal d’atenció educativa (educadors, fisioterapeutes, integradors socials...), sumant centres públics (que assumeixen el 73% dels alumnes amb NEE, segons la federació d’associacions de pares FAPAC) i concertats (només n’escolaritzen el 27%). El departament assegura que a la xarxa pública se n’hi han sumat 574, però entitats com la mateixa FAPAC posen les xifres en qüestió, a l’espera de les dades d’altes i baixes de mestres i dels perfils professionals, explica la seva directora, Lidón Gasull.

Crítiques per falta de places a Sant Andreu

La coordinadora d’Associacions de Famílies de les escoles públiques del districte de Sant Andreu de Barcelona van arrencar ahir el curs entre protestes. En un comunicat, van criticar la falta de places a les escoles públiques del districte, que atribueixen a una “planificació deficient i contraproduent de les places, que expulsen alumnes de la pública a la concertada”, a una “infradotació sistemàtica i estructural de recursos de la xarxa educativa”, i a la “improvisació com a mètode, amb formació constant de bolets (afegir línies a algun curs) o augmentant la ràtio (alumnes per aula)”. Les famílies van alertar que aquest curs s’han afegit fins a sis línies als centres de Sant Andreu, que “s’afegiran als existents”, diu el text de protesta. També asseguren que en alguns centres el nombre d’alumnes per aula supera els 25 a primària i els 30 a secundària, tal com diu la llei. A més, alerten que els habitatges en construcció a la zona originaran encara més demanda de places.

Tant les famílies com els mestres alerten, a més, que entre el personal d’atenció educativa el departament inclou la figura dels vetlladors, per a la qual cosa ocupa monitors. “El decret anava acompanyat d’una memòria econòmica que no s’ha realitzat per falta de pressupost” des del 2017, assegura Gasull. I també critica que dels tres milions d’euros pressupostats el curs passat per a formació de la resta de mestres, només se n'executés un. I que la concertada tingués subvencions a part del concert per quatre milions per contractar especialistes.

Des de CCOO, el secretari general de la federació d’Ensenyament, Manuel Pulido, apunta que la falta d’especialistes s’està cobrint “amb sobreesforç de les plantilles, però no amb la qualitat desitjable”. A la USTEC, el seu portaveu, Ramon Font, recorda, a més, que no arriben els especialistes que els van prometre i que “falten 8.300 mestres per igualar les xifres del 2010”. “El decret està molt enfangat”, diu, i afegeix que a més de personal, per integrar la diversitat cal baixar la ràtio de les aules. La delegada de l’escola inclusiva del sindicat, Anaïs López, ho resumeix així: “Hi ha més ràtio, menys professorat i més diversitat a les aules”. Per part de l’associació de famílies d’alumnes amb NEE Gamin, Marta Cruz també lamenta la situació. “Es va aprovar sabent que no es podria complir; no es van quantificar les necessitats reals... a part de la falta de Pressupostos no hi ha voluntat política”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ