Selecciona Edició
Connecta’t

‘Master and Commander’ a la Costa Brava

La museïtzació del Castell de la Trinitat de Roses inclou un sentit homenatge al cèlebre capità de la Royal Navy Thomas Cochrane, inspiració de la saga de novel·les de Patrick O'Brian

Imatge de l’audiovisual sobre Cochrane
Imatge de l’audiovisual sobre Cochrane

Una fragata de 38 canons, atacs amfibis, la defensa in extremis d'una fortificació costanera contra l'ofensiva d'una columna francesa, trets de fuselleria, explosions, la pudor de pólvora, crits, i enmig de tot un heroic i decidit capità de la marina anglesa, amb molt valor i gran enginy. No, no estem en una novel·la de Patrick O'Brian de la sèrie del capità Jack Aubrey i el naturalista i espia Stephen Maturin, les aventures que van inspirar la pel·lícula Master and Commander, sinó en un episodi històric que va passar aquí mateix, al Castell de la Trinitat de Roses (Girona).

El novembre del 1808, l'escocès Thomas Cochrane, en aquell temps un dels capitans de la marina anglesa més audaços, ancorava la seva veloç i poderosa fragata Imperieuse, de 1.064 tones, a la badia de Roses i se sumava decididament a la defensa del Castell de la Trinitat, que estava rebent els atacs de l'artilleria francesa en el marc de la guerra d'independència espanyola. L'episodi i Lord Cochrane —vegeu la vibrant biografia Thomas Cochrane (1775-1860), de Robert Harvey (Edhasa, 2002)— , un dels personatges més sensacionals de la història de les guerres napoleòniques —i no només això: les seves increïbles aventures es prorroguen com a almirall de la flota xilena, en la independència del Brasil i en la lluita per la dels grecs com un Byron del mar—, es recorden ara en la museïtzació del Castell de la Trinitat, que s'inaugura dissabte amb una jornada de portes obertes.

El marí es va afegir a la defensa de la fortalesa, assetjada pels francesos

La museïtzació de la fortalesa i la creació d'un centre d'interpretació, amb l'objectiu de destacar aquesta construcció fonamental del patrimoni militar català, és un projecte desenvolupat pel grup DIDPATRI (Didàctica del patrimoni, museografía comprensiva i noves tecnologies) de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del catedràtic d'Història Xavier Hernàndez. La intervenció ha consistit a instal·lar una sèrie de mòduls, cubs de metall que permeten submergir-se en la història del castell durant el recorregut a través d'objectes, mapes, fotos, audiovisuals i diorames, alguns de molt impactants, que reprodueixen espais, escenes i personatges del passat de la fortalesa.

L’escultura del capitàr amb la seva autora, Mar Hernàndez Pongiluppi.
L’escultura del capitàr amb la seva autora, Mar Hernàndez Pongiluppi.

Destaca pel seu significat la realista escultura de bronze de mida natural del mateix Cochrane, feta a partir de retrats i gravats de l'època i que és obra de l'escultora Mar Hernández Pongiluppi. A l'escultura, situada a l'entrada del pati del revellí, com si reptés per avançar els invasors, Cochrane apareix com era: alt, realment bonic, amb nas afilat, i una mica tort per l'estella d'una canonada i que li va trencar el septe nasal durant el setge del castell. Té una mirada depredadora perduda a l'horitzó. No en va el mateix Napoleó l'anomenava "le loup de mer", el llop del mar.

El Castell de la Trinitat el va projectar l'enginyer militar de Carles V i el capità general d'artilleria Luis Pizaño i es va acabar de construir el 1551. “La fortalesa”, explica Xavier Hernández, "va viure infinitat de vicissituds, guerres i setges que hem intentat rememorar en la museïtzació". Entre les escenografies destaca un polvorí del segle XVII amb figures de mida natural dels soldats.

Considerava els catalans com a bons guerrillers per la seva resistència

Els tècnics de DIDPATRI hi han deixat la pell en l'últim episodi militar del castell, justament en què va participar decisivament Cochrane. Va se tan decisiu que va ser ell el que va volar la fortalesa, minant-la perquè no poguessin fer-la servir els francesos. "El principal audiovisual, en una pantalla d'11 metres, està dedicat a aquesta última batalla, que va devastar el castell; en les escenes filmades hi participen grups de reconstrucció històrica que fins i tot porten canons".

Hernández reconeix que Cochrane era, a més d'un heroi, un home contradictori, d'una rebel·lia gairebé patològica davant l'autoritat, que se les va tenir amb l'establishment naval del seu país, i va arribar a estar tancat a la presó (per l'escàndol financer de la borsa de Londres). El seu primer comandament va ser el de l'Speedy, un petit bergantí de 14 canons amb què va fer meravelles. Les aventures de Cochrane s'assemblen tant a les de Jack Aubrey —igual que l'Speedy a la Sophie—, que gairebé sembla que se senti com l'acompanya la música de Locatelli i Boccherini.

El 1801 Cochrane va protagonitzar una de la seva grans gestes, la captura del Gamo, una poderosa fragata espanyola que quadriplicava en mides l'Speedy. El va vèncer i el va atrapar col·locant-se magistralment al seu costat de manera que els trets del vaixell espanyol passaven per sobre de l'anglès, molt més baix.

El 1808, amb la Imperieuse, va esquivar les bateries franceses de Barcelona, va desembarcar a Mataró per volar part dels camins i va destruir canons enemics, i va rendir, atacant-la des del mar, la fortalesa de Montgat. Amb la seva fragata va fer anar de corcoll els francesos per tota la costa, i va fer veritables accions de comandaments avant la lettre, va lloar de passada els catalans, que formaven, segons ell, excel·lents tropes de guerrilla “pel seu caràcter turbulent, la seva predisposició a la insatisfacció i la sedició i la seva capacitat de resistència”.

A Roses, juntament amb els seus marins desembarcats, mercenaris irlandesos i tropes espanyoles entre les quals hi havia miquelets, va defensar el Castell de la Trinitat, va fer ostentacions d'un valor gairebé suïcida, fins que es va haver de retirar al vaixell, però primer va volar la fortalesa mentre l'obstaculitzaven els francesos.

Cochrane és el model dels grans herois populars de la novel·la d'aventures navals: s'hi van inspirar C. S. Forester i Patrick O'Brian per crear respectivament Horatio Hornblower (hi va donar vida al cinema Gregory Peck) i Jack Aubrey (Russell Crowe). No cal oblidar tampoc la influència que va tenir Cochrane en un altre dels escriptors més famosos de novel·les d'aventures i marineres, el capità Frederick Marryat, que va servir de jove amb l'heroi a l'Imperieuse, i va lluitar al costat seu al Castell de la Trinitat. Marryat evocava anys després "la bella precisió dels nostres trets i el coratge del nostre capità, que contagiava tots els homes que hi havia a bord", i deia que, en recordar-ho, el pols se li accelerava. La mateixa sensació que se sent avui, sobre la badia de Roses, davant la mirada de bronze de Cochrane. Com va cantar Neruda (Cochrane de Chile, 1970), "¡Almirante, tus ojos se abren saliendo del mar cada día! / ¡Con tu invulnerable esplendor se ilumina el delgado hemisferio!".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >