Selecciona Edició
Connecta’t

Els presos mantenen la motivació del sobiranisme

Entitats nacionalistes inicien una campanya contra entitats bancàries

Un cartell a una oficina del BBVA que assegura que
Un cartell a una oficina del BBVA que assegura que

Entre la gentada és difícil discernir si a la manifestació independentista d’aquest 11 de setembre hi ha hagut més o menys assistents que en edicions anteriors. Sí que hi ha hagut un fet diferencial respecte les diades massives del passat: els assistents van començar a abandonar la concentració molt abans. Quinze minuts abans de les sis de la tarda, quan van arrencar els discursos dels líders de les organitzacions nacionalistes, el públic va iniciar gradualment el retorn a casa o l’avituallament al bar.

“Aquest any hem vingut per la injustícia dels presos. I gairebé et diria que també venim en contra dels líders polítics”, ha explicat Cristina Gálvez, veïna de Sant Cugat del Vallès. La seva amiga Anna assentia i ha afegit que la desunió entre els partits desmotiva la ciutadania.

Aquesta desunió sorgeix de les diferències entre ERC, partidària d’una línia conciliadora a favor d’insistir en un nou referèndum, i el món de Junts per Catalunya, més procliu a mantenir l’esperit de la unilateralitat. Les diferències també es visualitzaven entre els assistents a la diada. Si Gálvez i les seves amigues són partidàries de persistir en un nou referèndum “amb totes les de la llei i el reconeixement internacional”, Mertxe Mir i Alícia Rosselló es declaraven a favor de declarar ja la independència. Mir i Rosselló, procedents de la Garriga i de Barcelona, admetien que aquest any participaven a la Diada només pels presos. Rosselló, funcionària de justícia jubilada, ha posat en relleu que havia assistit a totes les protestes massives anteriors procedent de Madrid, on residia. “La unilateralitat és inevitable perquè Espanya no ens deixa fer el referèndum”, recalcava Rosselló.

Oficines de bancs com CaixaBank, Sabadell, Santander i BBVA han aparegut marcades amb cartells que les assenyalen com a “empreses que financen la repressió”

A la manifestació ha tingut un protagonisme especial la campanya Consum Estratègic per promoure empreses que hagin destacat per la seva defensa de l’autodeterminació i de la identitat catalana. Des de la megafonia de l’organització, a la Gran Via de les Corts, un narrador destacava el suport rebut per l’empresa de begudes Sant Aniol i pels supermercats Bon Preu Esclat.

Les paradetes de marxandatge i propaganda de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural distribuïen prospectes informatius sobre Consum Estratègic. Aquests documents destaquen la necessitat de teixir “una realitat econòmica desvinculada dels poders polítics i dels oligopolis que participen en la campanya de la por. Potenciar la creació d’estructures econòmiques desvinculades de les empreses de l’Íbex 35 i dels poders polítics de l’Estat”.

Oficines del centre de Barcelona de bancs com CaixaBank, Sabadell, Santander i BBVA han aparegut marcades amb cartells que les assenyalen com a “empreses que financen la repressió”. Els cartells estan firmats pel col·lectiu Tsunami Democràtic, una campanya per una propera desobediència civil massiva contra la sentència del Tribunal Suprem en el judici de l’1-O, i a la que donen suport ANC, Òmnium, però també el president de la Generalitat, Quim Torra, el seu vicepresident econòmic, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent.

Els discursos de la Diada han demanat suport a aquest consum estratègic i al boicot a les companyies que no siguin adeptes: “Les nostres decisions responsables diàries són estratègiques per aconseguir la independència. No tinguem por de denunciar les injustícies i a no cooperar amb l’opressor. Tenim el dret a incomplir les lleis injustes, tenim dret a desobeir. “Com deia Gandhi, venen sacrificis, i haurem d’acceptar les conseqüències dels nostres actes, ha cridat el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri per la megafonia mentre milers d’assistents ja feia estona que havien abandonat el seu tram i tornaven cap a les seves llars.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >