Selecciona Edició
Connecta’t

La falta de pressupostos impedeix revertir les retallades en Educació

El pressupost en ensenyament, prorrogat des del 2017, és encara un 9,3% inferior que el 2010, abans dels ajustos del govern d'Artur Mas

Alumnes el primer dia d'escola, en una imatge d'arxiu.
Alumnes el primer dia d'escola, en una imatge d'arxiu.

Un any més, el curs escolar a Catalunya arrenca sense haver revertit les retallades que va dur a terme el govern d'Artur Mas. Incapaç de tirar endavant un acord per als pressupostos, la Generalitat funciona amb els comptes del 2017, prorrogats per segona vegada. En el capítol d'Educació, el pressupost és de 4.821 milions d'euros, el mateix que fa dos anys i encara un 9,3% menys que el 2010, abans de les retallades. La Generalitat ha ampliat el professorat per fer front a l'increment d'alumnes, però el Departament d'Educació admet que sense uns nous pressupostos continuarà gestionant “misèria”.

Catalunya lidera la llista de comunitats autònomes que menys han recuperat la seva inversió en despesa social. Ho detallava en un recent informe l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, que indica que la inversió a Catalunya en educació, sanitat i serveis socials va ser el 2018 un 20% inferior a la del 2009. El Departament d'Educació, amb un pressupost un 12% inferior que l'anterior a la crisi, no se salva d'aquesta situació. El mateix conseller de l'àrea, Josep Bargalló, ho va corroborar amb una crua sinceritat: sense pressupostos per al 2020, va dir el conseller en la presentació de les novetats de l'inici de curs a Catalunya, la Generalitat continuarà gestionant “una misèria continuada”.

El pressupost inicial per a Educació el 2010, abans de les retallades, era de 5.317 milions d'euros. Va arribar a més de 221 milions després de l'execució del pressupost, i en Educació sempre era més elevada la xifra d'execució que la de previsió en els comptes. Durant els anys posteriors, però, cap de les pròrrogues ni les seves execucions han aconseguit arribar a les xifres del 2010. A més, el pes del pressupost d'Educació pel que fa al PIB català ha anat caient any rere any: el 2010 representava el 2,53% del PIB, mentre que en la pròrroga pressupostària del 2019 té un pes de l'1,95%. Actualment es destinen 3.639,48 euros per a cada alumne, un 18,4% menys que fa nou anys.

El sindicat CCOO considera que, tenint en compte aquesta caiguda del pes d'Educació en el PIB, la Generalitat ha acumulat un deute de 8.527 milions d'euros en els últims nou anys, gairebé l'import de dos cursos sencers. “Revertir les retallades no és només tornar a la despesa que hi havia el 2010, sinó tenir en compte l'IPC i el pes d'Educació en el conjunt de l'economia catalana”, afirma Manel Pulido, secretari general de la Federació d'Educació del sindicat.

Pulido recorda que el moment d'abans de les retallades tampoc era òptim, ja que es partia d'un punt molt allunyat en comparació amb els pressupostos de la mitjana de països de la Unió Europea. Mentre que en la mitjana de la UE la despesa pública en Educació se situava el 2010 en un 5,44% pel que fa al PIB, a Catalunya era del 4,3%. Ara encara es pot percebre més distància en aquesta comparació.

Davant d'aquesta cursa en la qual l'educació catalana ja parteix amb desavantatge, Pulido considera imprescindible acabar amb l'etapa de pròrrogues pressupostàries. “Necessitem uns nous pressupostos i un govern que governi”, conclou. A aquesta mateixa reclamació s'hi sumen altres sindicats, fins i tot l'USTEC, la central majoritària en el sector.

L'única millora significativa en els últims anys és l'augment de la plantilla. El 2017, la Generalitat va contractar 5.514 professors, la condició perquè la CUP aprovés els pressupostos del govern de Carles Puigdemont. L'any següent, el departament va fer un altre esforç, aquesta vegada sense pressupostos, per contractar 600 docents. I per al curs 2019-2020 se n'han contractat 723 més.

En la presentació del curs, Bargalló va explicar que aquest esforç per pagar més nòmines implica que no s'hi pot fer gaire més, i que queden a l'estacada projectes com aplicar el decret de l'escola inclusiva, o invertir més en l'etapa de 0 a 3 anys.

1.013 barracons


Però a més, segons els sindicats, les últimes contractacions no arriben als nivells de professorat necessaris. Tot i que el nombre de mestres i professors supera el que hi havia el 2010, també ha pujat el nombre d'alumnes al llarg d'aquesta dècada. El sindicat CCOO calcula que per tenir les ràtios adequades entre professorat i alumnes caldrien 3.000 docents més.

El curs arrenca avui a Catalunya amb una previsió d'1.338.577 alumnes, la qual cosa suposa un lleuger descens pel que fa a l'any anterior, després d'anys d'increment. A Barcelona, però, es registra una pujada de 1.672 alumnes. Les noves contractacions es reparteixen en 670 docents i 53 professionals d'atenció educativa a l'escola pública.

El nou curs comptarà amb vuit instituts nous. N'hi ha cinc que són de nova construcció i tres són producte de segregacions o fusions de centres. S'engegaran 25 instituts escola. Com a novetat, Educació iniciarà aquest curs una prova pilot en set centres d'un Batxillerat de tres anys combinat amb un cicle formatiu de grau mitjà. Aquest curs hi haurà 1.013 mòduls prefabricats, dos menys que l'any anterior, i la Generalitat ha fet obres en 413 centres, als quals s'han destinat 67,3 milions d'euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >