Selecciona Edició
Connecta’t

El doble impacte urbanístic del nou Estadi Johan Cruyff

L'Ajuntament de Sant Joan Despí celebra que la reordenació de la zona a partir de l'aterratge del Barça ha impulsat un nou barri residencial a la ciutat

Obres a l'estadi Johan Cruyff, a la Ciutat Esportiva del Barça.
Obres a l'estadi Johan Cruyff, a la Ciutat Esportiva del Barça. EFE

L’estadi Johan Cruyff és la peça que completa la Ciutat Esportiva del Barça, un projecte que es va començar a consolidar el 2006 i que, segons apunta l’Ajuntament de Sant Joan Despí, ha incidit també “en el desenvolupament del sector de Les Begudes”. El consistori celebra que la reordenació de la zona a partir de l’aterratge del Barça ha impulsat un nou barri residencial de la ciutat, on es desenvoluparan al voltant de 800 pisos. Paral·lelament, el nou estadi permet dur a terme la demolició del Mini i desbloqueja l’Espai Barça, un macroplà urbanístic al voltant del Camp Nou.

L’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, explica que la posada en servei de les instal·lacions del Barça ha suposat “un important impacte per a la ciutat, ja que contribueix a l’ordenació i creixement d’un nou barri”. Segons l’ajuntament, el sector on s’ubica la Ciutat Esportiva Joan Gamper es troba en ple creixement, ha guanyat nous vials i carrils bici, a més d’uns 20.000 metres quadrats de zones verdes. S’ha millorat el transport públic amb l’arribada de noves línies de bus i s’han creat 900 places d’aparcament. L’alcalde assenyala que, de tota la nova oferta immobiliària “un 40% és habitatge de protecció oficial” i defensa que l’entorn de la zona pivota sobre un disseny que “prioritza les persones i la mobilitat sostenible”.

La construcció d’un estadi de futbol i l’impacte en la potenciació econòmica del seu entorn té un precedent recent al Baix Llobregat: l’arribada de l’Espanyol a Cornellà-El Prat i la conseqüent transformació urbanística a l’empara d’un complex esportiu d’aquestes característiques. Més enllà de les conseqüències que la mudança d’un club tingui en els seus aficionats, els interrogants planen sobre l’impacte urbanístic que es desencadena i en si les infraestructures estan adaptades per canalitzar les demandes de mobilitat. En el cas dels aficionats que acudeixen al RCDE Stadium, són freqüents les queixes relatives als embussos i a les males connexions del transport públic.

Jordi Moix, vicepresident i responsable de l’Espai Barça, apunta que el tall de cinta de l’estadi Johan Cruyff “consolida l’activitat de la ciutat esportiva” i desbloqueja l’estassada urbanística de tot l’entorn del Camp Nou. “A partir del mes que ve es presentarà el permís per fer caure el Mini”, certifica Moix. Un alliberament d’espai imprescindible per a permeabilitzar l’estadi del Barça amb el barri de les Corts, poder començar a construir el nou Palau Blaugrana i donar forma a l’ambiciós Espai Barça, un projecte de reordenació del cor culer que té un cost pressupostat en 600 milions d’euros.

El pes del passat

El 1909 el Barça s’esllanguia. Amb deu anys de vida, tot just tenia el suport de 200 socis i Joan Gamper, el suís que va fundar el club per poder desenvolupar-se com a futbolista, va decidir assumir la presidència de l’entitat. La seva gestió va servir per multiplicar el nombre d’abonats i per donar al Barça el seu primer estadi en propietat: el camp del carrer Indústria. Allà, en ple Eixample, en el què més tard va ser rebatejat com carrer París, fixava el club casa seva, un estadi que va ostentar la primera tribuna de dos pisos que es construïa a Espanya i des d’on els aficionats exhibien la part baixa de l’esquena al carrer, donant lloc a l’aparició del sobrenom culer.

L’estudi d’arquitectes Batlle i Roig afirma que es va inspirar en aquesta casa blaugrana primitiva per planificar l’estadi Johan Cruyff, la joia de la corona de la ciutat esportiva del Barça. Era necessari capbussar-se en les arrels del club per suavitzar la transició des del Mini Estadi al nou feu de la pedrera. Esfondrar el Mini podia ser una rascada a l’ànima dels culers, un camp que ha bressat el talent de mites com Guardiola, Iniesta, Xavi o Messi i que exemplifica l’ADN del club, fins al punt que, en temps d’escassetat de referents de categoria, va arribar a donar nom a una generació de futbolistes que tenien una potent plasticitat però a qui els resultats van ser esquius.

El repte rau en què la nova pista de les joves promeses preservi les essències formatives que destil·lava el Mini, estratègicament plantat a l’ombra del Camp Nou. “És un camp més petit, sí, però és que el Mini no s’omplia gairebé mai”, raona Enric Batlle, un dels socis fundadors de l’estudi que s’ha encarregat de dirigir el projecte de l’estadi Johan Cruyff. Excepte en cites especials, com l’entrenament de Nadal de la primera plantilla, ple absolut, o alguns partits de Champions de l’equip femení, fins a 8.000 espectadors, l’assistència mitjana al Mini amb prou feines assolia les 2.000 persones, la qual cosa deixava moltes clarianes en unes tribunes equipades amb 14.000 seients. L’aforament s’ha reduït a 6.000 localitats en el nou camp.

Una de les incerteses és com afectarà en l’aficionat la mudança i el fet de jugar els partits com a local fora de Barcelona. El dia del debut del Barça B, davant el Nàstic de Tarragona, es van comptabilitzar 2.500 espectadors. És aviat per fer balanços però en el cas de l’Espanyol, que es va traslladar a Cornellà-El Prat fa deu anys, l’assistència mitjana ha anat caient progressivament. La temporada passada es va situar per sota dels 20.000 espectadors, mentre que l’any d’inauguració de l’estadi va ser de gairebé 28.000.

Un estadi expressament asimètric

L'arquitecte de l'estadi Johan Cruyff ressalta que “es tracta d'evitar jugar partits amb aquesta sensació de graderia buida”. El disseny és intencionadament asimètric, amb una tribuna molt més elevada que els altres tres costats del rectangle. És un camp petit, sí, però no incomplet. “Té tot l'equipament que precisa un estadi del segle XXI”, diu Batlle. El pressupost, de 13 milions d'euros, no ha estalviat en detalls que puguin comprometre les exigències de la Uefa. L'estadi acollirà partits del filial, del juvenil i de l'equip femení, que juga competicions europees. Igual que el Camp Nou, la seva orientació és nord-sud, buscant la protecció del públic i els jugadors quan baixa el sol.
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >