Selecciona Edició
Connecta’t

Els compradors del top manta només han rebut 567 multes des del 2014

L'Ajuntament de Barcelona només ha cobrat 307 sancions

Manters al passeig Joan de Borbó, en una imatge d'arxiu.
Manters al passeig Joan de Borbó, en una imatge d'arxiu.

L'ordenança sobre convivència ciutadana a l'espai públic de l'Ajuntament de Barcelona prohibeix la venda ambulant no autoritzada, l'anomenat top manta, amb sancions de fins a 500 euros. L'ordenança també castiga, amb la mateixa quantitat econòmica, els compradors dels venedors ambulants. Però els agents de la Guàrdia Urbana poques vegades imposen aquestes multes. En els últims cinc anys –des de l'1 de gener del 2014 fins al 31 de maig del 2019–, els agents només han multat 567 compradors; a més, amb prou feines han pagat 307, segons les dades a les quals ha tingut accés EL PAÍS.

Un centenar d'agents de la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la Policia Portuària es van desplegar, el 29 de juliol, sobre l'esplanada del passeig Joan de Borbó, a la Barceloneta, amb un objectiu únic i clar: “Erradicar” el top manta de la capital. Aquesta zona del barri pesquer s'havia convertit, segons alguns urbans, crítics amb l'equip de govern d'Ada Colau, en una mena de “santuari” per al top manta. Un lloc on la venda ambulant es concentrava impunement (s'hi van arribar a instal·lar més de mig miler de manters) sense por de les intervencions policials.

El recentment nomenat tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, començava així la seva lluita particular contra un fenomen que van intentar resoldre policialment Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i, en alguna ocasió, Ada Colau. Però encara continua molt present als carrers de la ciutat. Batlle –que va formar part de la llista del PSC, tot i que per la formació democristiana Units per Avançar– llançava així el seu missatge de mà dura contra la venda il·legal.

Quatre dies després de l'operatiu a la Barceloneta, el líder dels socialistes, el tinent d'alcalde Jaume Collboni, acabava de perfilar el missatge de l'actual coalició de govern cap als manters. Collboni va presentar la campanya A Barcelona, la compra legal fa ciutat que té com a objectiu dissuadir la compra als top manta. “Volem advertir i conscienciar. És una campanya en positiu, no volem sancionar, sinó informar”, va assegurar el líder socialista mentre mostrava uns tríptics en català, castellà, anglès i francès que recordaven que la venda il·legal no està permesa. La campanya encara és present al metro, autobusos, comerços, hotels i marquesines fins a final de mes. Malgrat que la intenció –a priori– no era sancionar, Collboni va llançar un missatge clar i contundent que va reforçar la idea de mà dura de Batlle: “L'ordenança de convivència del Consistori permet sancionar amb fins a 500 euros de multa als compradors del top manta”. La norma és clara. L'article 50.3 adverteix: “Es prohibeix la compra o l'adquisició a l'espai públic d'aliments, begudes i altres productes procedents de la venda ambulant no autoritzada”. I en el 51.2 hi especifica la sanció: “La conducta prohibida descrita (...) és constitutiva d'infracció lleu, i se sancionarà amb multa de fins a 500 euros”.

Però, quantes denúncies s'imposen als compradors de la venda ambulant? EL PAÍS ha sol·licitat les dades al Portal de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona. Des del primer dia del gener del 2014 fins al 31 de maig del 2019, la Guàrdia Urbana va imposar 567 sancions a compradors del top manta, de les quals només se'n van cobrar 307.

Per anys, el 2014, amb el convergent Xavier Trias al govern municipal, es van imposar 93 denúncies a compradors de la venda ambulant il·legal i només se'n van cobrar 43. El 2015 –fins al juny va governar Trias i a partir de llavors Colau–, els agents de la policia local barcelonina van arribar a cursar 155 denúncies però només se'n van pagar 84. A partir de llavors la xifra de sancions va començar a baixar. El 2016, els agents van denunciar 177 persones (se'n van cobrar 103); el 2017 van multar 88 persones (47 van pagar la sanció); el 2018 van imposar 43 denúncies i només se'n van pagar 25 i entre el gener i el maig d'aquest any s'han imposat 11 denúncies i se n'han cobrat cinc.

D'altra banda, la Guàrdia Urbana va denunciar entre el 2014 i el 31 de maig del 2019, 448 persones per comprar beguda o menjar a venedors ambulants sense autorització. D'aquestes sancions l'Ajuntament només en va cobrar 157.

El govern d'Ada Colau va defensar –en el darrer mandat– que l'erradicació de la venda ambulant no era una competència exclusiva de la Guàrdia Urbana en entendre que la mercaderia que venien els manters entrava per les duanes. Colau defensava que, en cas de tractar-se de bandes organitzades, la investigació era competència dels Mossos. BComú defensava que no només es podia abordar policialment el problema del top manta i acusava el govern central de no modificar la llei d'estrangeria, la qual cosa impedia que les persones que es dediquen a aquesta venda poguessin regularitzar la seva situació i trobar feina fins, almenys, tres anys després de la seva arribada.

Ciutat Vella, el districte amb més denúncies

Ciutat Vella és, amb diferència, el districte on la Guàrdia Urbana va imposar més sancions als compradors del top manta. El 2014 van multar 70 persones; el 2015, 130; el 2016, 140; el 2017, 46; el 2018, 18 i del gener al maig d'aquest any, vuit compradors.

Als districtes de les Corts, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi els guàrdies urbans no han imposat cap sanció a compradors del top manta des del 2014. 

Venedors de llaunes i de menjar. Des del gener del 2014 fins al 31 de maig del 2019 es van imposar 448 denúncies a compradors de llauners o a ambulants il·legals de beguda i menjar de les quals només se'n van cobrar 157.

Compra de cervesa. El 2014, els guàrdies urbans van denunciar 113 compradors i en van cobrar 38. El 2015 en van imposar 93 i en van cobrar 27; el 2016 van denunciar 114 persones i en van cobrar 50, el 2017 van ser 64 els denunciats i se'n van cobrar 20, el 2018 van imposar 45 denúncies i només se'n van pagar 16 i des del gener fins al maig d'aquest 2019, els agents han denunciat 19 persones i n'han cobrat sis.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >