Selecciona Edició
Connecta’t

El monjo de Montserrat Andreu Soler va ser un “depredador sexual i un pederasta” impune durant anys

La comissió independent que ha investigat els abusos conclou que "hi havia rumorologia suficient" per actuar contra el monjo i destapa dos casos desconeguts

Andreu Soler saluda el papa Joan Pau II, el 1988, a Roma. Al vídeo, declaracions del portaveu del monestir. Foto: del libro 'L'escoltisme i Montserrat' | Vídeo: EFE

El monjo Andreu Soler va ser "un depredador sexual i un pederasta" que va abusar de menors a l'Abadia de Montserrat, amb total impunitat, durant gairebé tres dècades. És una de les principals conclusions de la comissió independent creada per l'abat de Montserrat per investigar els abusos de Soler, que van ser destapats per EL PAÍS. Durant 40 anys, el monjo va dirigir l'agrupació d'escoltes catòlica Els Nois de Servei de l'Abadia de Montserrat. La comissió constata que Soler actuava cada vegada amb més agressivitat i que "hi havia rumorologia suficient" entre les parets del monestir sobre el seu comportament perquè s'hagués actuat abans contra ell.

L'informe, breu però contundent, revela dos casos d'abusos que fins ara no s'havien destapat. L'autor va ser el responsable de l'Escolanía de Montserrat, identificat per les sigles V. M. T. Els dos abusos van ser comesos el 1968. La comissió ha documentat que Cassià Maria Just, que ocupava llavors el càrrec d'abat, en va informar "amb transparència" les famílies i va apartar immediatament el monjo. Aquest va deixar el monestir i l'ordre religiosa el 1980 i va contreure matrimoni. El document constata les diferències entre el cas de V. T. M., que va ser capaç d'un "canvi de conducta", i el d'Andreu, que va fer de l'abús "una manera de vida, un patró de conducta sense penediment, ni propòsit de canvi, ni admissió de culpa".

La comissió, que ha rebut 12 denúncies rebudes al correu electrònic que va habilitar per fer-ho, retreu que en els abusos als escoltes que Soler va cometre entre el 1972 i el 2000, "es va ometre qualsevol tipus d'actuació", tot i que no ha pogut concloure si Sebastià Bardolet, aleshores abat del monestir i que ara té 85 anys, "va amagar el que va succeir o simplement va actuar per desconeixement de la situació, ja que existeixen versions contradictòries".

No obstant això, reconeix que "hi havia rumorologia suficient per justificar una acció encaminada a reunir els pares, actuar contra el germà Andreu o haver-lo apartat preventivament" de l'agrupació Nois de Servei, que ell mateix havia fundat.

L'informe constata que les declaracions de les víctimes són "molt similars" entre elles. La relació començava, de forma general, amb un "acostament" de Soler al menor per "guanyar-se la seva confiança" i així "poder abusar-ne sexualment". Però no sempre va haver-hi aquesta fase prèvia. El document reconeix que el monjo –mort el 2008– "va fer servir la violència" contra algunes de les seves víctimes i, en ocasions, no coneixia els menors quan va cometre els abusos. El pas del temps només va fer que empitjorar les coses: s'observa, continua la comissió, un "agreujament del delicte" i "més urgència en la seva realització".

Una "empremta inesborrable" en les víctimes

Una bona part del relat està dedicat a les víctimes. Tant si van aconseguir o no escapar dels abusos del monjo, l'"emprenta" que va deixar en els menors la figura de Soler va ser "inesborrable", igual que les "conseqüències emocionals i psicològiques".

La comissió proposa que el Monestir de Montserrat celebri "un acte públic de reconeixement" dels fets i de "petició de perdó" a les víctimes. També, que contribueixi en la "reparació emocional" dels menors –avui adults que van patir abusos. I exigeixen que el centre se sotmeti a un protocol de detecció d'abusos a menors.

El portaveu del Monestir de Montserrat, el pare Bernat Juliol, diu que es fan seus els fets i conclusions de l'informe. "La comunitat se sent molt dolguda. Demanem perdó pels errors que s'hagin pogut cometre. Ens sap molt de greu el que dos monjos de la nostra comunitat han fet a persones de fora del monestir", diu el portaveu, que assegura que es prendran les mesures proposades per la comissió. "D'aquí poques setmanes, es nomenarà un delegat de protecció de menors. Es posarà a disposició pública una adreça de correu electrònic i s'elaborarà un protocol".

L'informe "es queda curt"

Miguel Hurtado, la primera víctima que va denunciar els abusos sexuals comesos a Montserrat, considera que l'informe té elements positius però que “es queda curt”. “Està bé que l'Abadia de Montserrat admeti per fi que el germà Andreu va ser un depredador sexual que va dur a terme els abusos gràcies a la protecció dels responsables de la institució. També que reconegui que hi ha hagut un segon abusador, V.T.M., que va agredir dos menors”, relata Hurtado. “Però crec que a ningú se li escapa que això és només la punta de l'iceberg. Aquest ha estat un informe fet per una comissió de la casa, amb persones de confiança, que té com a objectiu minimitzar danys. Van poder investigar els fets l'any 2000, quan vaig començar a denunciar els abusos. Però no ho han fet fins ara, quan s'hi han vist forçats per les circumstàncies”, lamenta aquesta víctima.

Per a Hurtado, “és obvi que hi ha d'haver moltes més víctimes”. “Això ha durat quatre dècades i és impensable que només passés a 14 menors. Nosaltres només hi anàvem els caps de setmana, però… què va passar amb els que hi vivien? Què deuria passar a l'Escolania?” Hurtado, que viu a Londres, no va saber fins ahir, dijous, que l'informe anava s'havia de fer públic aquest matí. A primera hora ha agafat “el primer avió per ser a Barcelona”. “Vull ser aquí per evidenciar que l'única cosa que ho canvia tot, el que trenca el silenci de l'Església, és alçar la veu i denunciar tot el que ha passat”, afegeix Hurtado.

La víctima acusa l'abat de Montserrat d'“intentar tapar l'informe”. “És l'única explicació que té perquè el persenti el migdia d'un divendres de setembre, just abans de la Diada, quan ell el té des del juliol. És una manera d'intentar que se'n parli poc i que passi tot de pressa”, denuncia. Segons Hurtado, “ja és hora que els partits, el Govern i el Congrés assumeixin d'una vegada que cal canviar la llei per acabar amb les prescripcions en els casos d'abusos”. “Les víctimes poden necessitar dècades per denunciar i és atroç que llavors tot hagi prescrit. Hem recollit 500.000 signatures i fins ara només hem rebut promeses incomplertes. Ja n'hi ha prou”, conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >