Selecciona Edició
Connecta’t

Barri Gòtic, els orígens de Barcelona

Del Portal de l’Àngel a la plaça de Sant Felip Neri, passant per vestigis romans i cafès modernistes. Un passeig per descobrir racons i mites de la zona més antiga de la ciutat catalana

Mosaic 'El món neix en cada besada' (2014) a la plaça d'Isidre Nonell de Barcelona. Fet amb imatges del fotògraf Joan Fontcuberta i el ceramista Antoni Cumella.
Mosaic 'El món neix en cada besada' (2014) a la plaça d'Isidre Nonell de Barcelona. Fet amb imatges del fotògraf Joan Fontcuberta i el ceramista Antoni Cumella.

Les pedres i els edificis del barri Gòtic mostren encara empremtes de Barcino, de cavallers cristians, jueus i de la Guerra Civil. Avui, pels carrerons del Gòtic hi caminen més turistes que barcelonins, i el més transitat és probablement el recorregut que va de la catedral a la plaça de Sant Jaume: un curt passeig pel carrer del Bisbe, amb parada sota el pont que connecta la Generalitat amb la Casa dels Canonges per buscar la misteriosa calavera –es veu que pot concedir un desig o provocar l'ensulsiada de la ciutat–, cap a la plaça on estan cara a cara l'edifici renaixentista del Govern català i l'ajuntament neoclàssic. Però hi ha molts racons per descobrir durant una tranquil·la ruta per aquest cèntric barri ple de llegendes i ressons del passat.

10.00 Buscant l'àngel

El dia comença a Portal de l’Àngel (1). Aquí les mirades se solen dirigir als aparadors de les botigues, però és molt més interessant buscar a les altures l'àngel custodi que observa els vianants d'una de les principals vies comercials de la capital catalana. S'explica que al segle XV, quan sant Vicent Ferrer va entrar a Barcelona per l'antiga porta de la muralla medieval, se li va aparèixer un àngel que li va explicar que guardava la ciutat. Avui, una petita escultura de l'artista Ángel Ferrant a la façana del Banc d'Espanya recorda aquell fet. Un quiosc de flors indica l'entrada a l'església de Santa Anna (2) (carrer de Santa Anna, 29), que guarda un meravellós claustre gòtic.

És bon moment per esmorzar al modernista 4Gats (3) (carrer de Montsió, 3). Inaugurat el 1897 als baixos d'un edifici de Puig i Cadafalch, va ser refugi d'artistes com Picasso, Gaudí o Isaac Albéniz, i escenari de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen. La terrassa del Reial Cercle Artístic de Barcelona (4), amb vistes al Portal de l’Àngel, és una altra opció per fer-hi un cafè sense presses.

El carrer del Bisbe des de la plaça Nova, a Barcelona. ampliar foto
El carrer del Bisbe des de la plaça Nova, a Barcelona. SIME

11.30 Una bústia molt especial

Unes 4.000 peces de ceràmica formen El món neix en cada besada, fotomosaic d'un petó instal·lat per commemorar el tricentenari de la derrota de l'11 de setembre del 1714 a la plaça d'Isidre Nonell (5). Si és diumenge, s'hi sentiran el tamborí o el flabiol, que posen banda sonora a la plaça de la Catedral (6), on grups disposats en cercles ballen les tradicionals (i no tan fàcils) sardanes.

Ara ja toca descobrir els carrerons darrere del temple. A la Casa de l’Ardiaca hi ha la peculiar bústia modernista esculpida per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle XX, i al costat, a la façana de la catedral entre els carrers de Santa Llúcia i del Bisbe, una columna de pedra recorda que fins al segle XVIII a Barcelona hi havia una altra unitat de mesura: els cabells blancs (equivalia a uns 12 pams). A prop hi ha el Museu Frederic Marès, i al verger del que va ser el Palau Reial dels comtes de Barcelona un oblida la bullícia entre tarongers. En sortir, o entrar, és probable trobar-se amb músics: la plaça de Sant Iu té una acústica perfecta per les parets de pedra, algunes amb inscripcions hebrees de làpides del cementiri jueu de Mont­juïc que segles enrere es feien servir per a la construcció.

13.00 2.000 anys d'història

Al pati interior d'un edifici del Gòtic hi ha una de les restes de Barcino més ben conservades: quatre columnes del temple d'August (7) amb uns 2.000 anys d'història. A pocs passos, la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (8) (plaça de Sant Just), una meravella per als arqueòlegs. És del segle XVI, però a l'interior s'hi han trobat restes d'un mur deI segle I d. C, d'una catedral visigòtica del VI i una fossa comuna de víctimes de la pesta negra del segle XIV. A la nau sorprenen també l'escultura d'una Verge embarassada i la imatge de la Verge de Montserrat, que molts creuen que és l'autèntica Moreneta. I des dels 35 metres d'altura del campanar, una bonica panoràmica (visita guiada, 10 euros).

La Sinagoga Major de Barcelona. ampliar foto
La Sinagoga Major de Barcelona. alamy

14.30 Un entrepà de botifarra negra

A aquesta hora la gana empaita, així que en arribar a la plaça de Sant Jaume (9) és bona idea aturar-se a Conesa, fundada el 1951 i especialitzada en uns bons entrepans calents amb ingredients clàssics de la gastronomia catalana com la botifarra negra o, quan n'és temporada, calçots. Qui prefereixi taula i estovalles, al Gòtic hi ha un restaurant obert el 1786, Can Culleretes (10). Un altre nom propi que indica que estem recorrent els orígens de Barcelona és la bonica Cereria Subirà (11) (Baixada de la Llibreteria, 7), del 1761.

La tarda és per endinsar-se a l'antic barri jueu de la Barcelona medieval: el Call Major. Als seus laberíntics carrers s'hi conserven trossos de muralla entre cases i petites botigues i la Sinagoga Major de Barcelona (12), una construcció del segle III que va ser redescoberta fa tres dècades. En aquesta zona expliquen que va tenir lloc un dels 13 martiris més cruels de santa Eulàlia (tants com anys tenia la jove que no va voler renunciar a la seva fe). En record de la cuidadora d'oques queda el carrer de la Baixada de Santa Eulàlia (13) (per aquí va ser llançada dins d'un barril ple de vidres i claus) i les 13 oques del claustre de la catedral, on hi ha la seva cripta. Patrona de Barcelona, les festes grans de la ciutat són el 24 de setembre en honor a la Mercè, així que quan plou es diu que santa Eulàlia plora perquè ningú es recorda d'ella.

Barri Gòtic, els orígens de Barcelona ampliar foto

18.00 El carrer més dolç

Segons una altra llegenda, un mariner supervivent de la invasió sarraïna va trobar a la copa d'un pi de la plaça del Pi (14) (només hi ha aquest arbre a la plaça) una imatge de la Verge a la qual es va dedicar una capella, que avui és l'església gòtica de Santa Maria del Pi (15). D'aquí surt el carrer de Petritxol (16), un clàssic per prendre's una boníssima xocolata calenta amb melindros. Sempre a vessar, Dulcinea (17) (al número 2) i La Pallaresa (18) (a l'11) són unes de les xocolateries més antigues. Abans, o després, val la pena treure el nas per les recuperades Galeries Maldà (19), on el Super Friki Market conviu amb botigues que venen varetes de Harry Potter o un local especialitzat en cubs de Rubik.

20.00 Petjades de la Guerra Civil

El silenci s'imposa en arribar a la plaça de Sant Felip Neri (20): la façana de la seva església manté desenes de ferides de metralla d'un bombardeig el 1938 de l'aviació feixista italiana, aliada de Franco. Hi van morir 42 persones, la majoria nens. Que sigui ara el pati d'esbarjo del col·legi Sant Felip Neri i que aquí hi hagi l'hotel boutique Neri (21), que ocupa part d'un palau medieval, és una mostra més que al Gòtic, passat, present i futur sempre van plegats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ