Selecciona Edició
Connecta’t

El canvi del Barça no passa per Neymar

Els fitxatges de les estrelles no sempre garanteixen l’èxit

Neymar, en una foto del maig.
Neymar, en una foto del maig. AFP

Bartomeu està capficat amb la Champions. I, com que està fart de perdre-la, semblaria com si per tornar-la a guanyar necessités repetir la seqüència del 2015, quan el Barça va sortir campió a Berlín. Aleshores, a començaments d’any, va destituir el director esportiu Zubizarreta, va convocar eleccions a la presidència i va fer costat a Messi sense desautoritzar Luis Enrique. El jugador argentí, enfadat per la seva suplència a Anoeta, va desafiar l’entrenador i no va anar a la jornada de portes obertes que s’organitza per Reis al Miniestadi. Malament rai quan un jugador diu que té gastroenteritis, com va fer aleshores el 10.

Aquella crisi que anunciava un canvi a la presidència i, tal vegada, un canvi de rumb al Barça, va acabar amb la reelecció al juliol de Bartomeu. La imatge amb la davantera formada per Messi, Luis Suárez i Neymar va protagonitzar la campanya del trident i del triplet després que l’equip guanyés la Copa, la Lliga i la Champions. Messi i Luis Suárez continuen al club i la directiva ha negociat aquest estiu amb el PSG perquè tornés Neymar i d’alguna manera es pogués recuperar el pòster que va fer fortuna en el partit guanyat a l’Atlètic de Madrid i la final de la Lliga de Campions contra la Juve.

La figura de Neymar era l’única que ara faltava per completar un paisatge semblant al del 2015. El mandat de Bartomeu també té data de caducitat: 2022 –i no es pot presentar a la reelecció; el mànager esportiu Pep Segura ha estat igualment destituït; Messi és encara més important que aleshores i l'entrenador fa el que pot, amb la diferència que el desgast de Valverde és avui molt més gran que el que tenia en aquell moment Luis Enrique. A Valverde se li ha demanat precisament un canvi radical per estimular un equip amb tendència a la rutina i la comoditat, sobrat fins ara a la Lliga i sorprès a Europa.

No sembla pas que recuperar Neymar fos el millor remei per combatre el mal record de Roma i Anfield. A vegades s’oblida que després de l’èxit, el 2015 van venir les decepcions contra l’Atlètic i la Juventus. La directiva sembla estar més obsessionada a trobar el trident que no pas en l’equip; a fitxar la figura que en el col·lectiu; en Neymar, Ronaldinho o Griezmann que en Carles Pérez, Ansu Fati i el futbol associatiu que s’ensenya a la Masia. A efectes de màrqueting no hi ha color, i el barcelonisme difícilment acceptaria una etapa tan grisa com la que han passat Milan o Ajax.

Ara bé: els fitxatges de les estrelles no sempre garanteixen l’èxit. S’ha de saber triar, i si el Barça ha sabut mantenir la seva hegemonia a la Lliga ha estat sobretot perquè ha comptat amb Messi. La sensació és que el capità necessitarà cada cop més ajuda perquè ha fet 32 anys i també acaba contracte el 2022. Ja no es tracta de trobar-li acompanyants sinó jugadors importants que tinguin sentit d’equip i ajudin a recuperar una identitat futbolística cada cop més extraviada, però no oblidada, com es va veure contra el Betis. El no-fitxatge de Neymar ajuda precisament a combatre la inèrcia i a perseverar en aquest nou Barça.

Obsessionar-se a jugar bé a futbol acostuma a donar més bons resultats que no pas ofuscar-se a guanyar la Champions. La fita hauria de ser que Messi es morís de ganes per jugar al Barça i no pas que el Barça ja no sàpiga a qui encomanar-se mentre no torna Messi. Aleshores segurament hi hauria més opcions de conquerir Istanbul.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ