Selecciona Edició
Connecta’t

Xavier Güell: “Em fa plorar el que passa a la Sagrada Família”

Un rebesnet del mecenes de l’arquitecte dona veu al creador a la seva novel·la, ‘Jo, Gaudí’

Güell amb el seu llibre, aquest dimecres.
Güell amb el seu llibre, aquest dimecres.

Des de petit va conviure amb els mobles que va crear Antoni Gaudí per a la seva família, i el seu pare i el seu avi no paraven de parlar i explicar històries de l’arquitecte. “Sempre ha estat un mite per a nosaltres. Al Japó ens coneixen gràcies a ell”. Era lògic que Xavier Güell (Barcelona, 1956), rebesnet d’Eusebi Güell, el gran amic i mecenes de l’arquitecte, acabés escrivint Jo, Gaudí, una novel·la sobre aquest personatge, tan desconegut com mundialment conegudes són les seves obres.

Güell utilitza el recurs del manuscrit trobat, que sempre dona versemblança, a partir de 21 cartes escrites per Gaudí en els gairebé dos mesos del 1911 que va durar la seva convalescència a Puigcerdà per febre de Malta. Les cartes, adreçades al seu jove amic Alfonso Trias, apareixen quan les descobreix un dels seus marmessors, el doctor Pere Santaló, en un calaix secret que Gaudí tenia a la Sagrada Família, després de morir atropellat per un tramvia el 1926.

En les missives hi va desgranant la seva vida, la seva obra, els seus sentiments, i el seu pensament “és el bo i millor del llibre”, defensa Güell. Músic de professió i apassionat de la música, assegura que el que ha escrit “no és una novel·la ni una biografia”, sinó “una interpretació” a partir dels documents i les dades biogràfi-ques conegudes i el que ha sentit entre els seus. “També reivindico el paper del meu rebesavi, més enllà del ric que encarrega edificis. Entre tots dos van complir el somni de canviar Barcelona”.

Güell presenta i defensa la seva feina tan apassionadament com Gaudí va haver de defensar la seva. Hi ha un moment que els ulls se li omplen de llàgrimes i explica: “Em fa plorar el que passa a la Sagrada Família, com s’ha desnaturalitzat la seva feina”, i afegeix: “Però Gaudí en va ser el responsable. És dels pocs actes mesquins i insolidaris que va tenir, perquè Gaudí havia dit a Josep Maria Jujol que ell continuaria el treball, ja que era el més dotat de tots els seus deixebles, però en l’últim moment va canviar d’opinió”.

En preguntar-li si existeix algun document que confirmi aquest punt afirma: “N’estic convençut, treballo amb la intuïció. Interpreto, però sempre soc respectuós i rigorós amb els fets i les persones”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >