Selecciona Edició
Connecta’t

El menjar insà es perpetua a les màquines expenedores dels hospitals

Les recomanacions de la Generalitat són insuficients per eliminar els ultraprocessats a les màquines vènding

Màquines expenedores de refrescos, aliments i cafè.
Màquines expenedores de refrescos, aliments i cafè.

Més de la meitat de la població espanyola té sobrepès i obesitat, amb una xifra que arriba al 54,5%, segons dades de l'Enquesta Nacional de Salut (2017). A més, els menors són un dels col·lectius amb més probabilitat de tenir obesitat. A Catalunya, el 35,6% dels nens d'entre 6 i 12 anys tenen excés de pes, i per això les campanyes institucionals adverteixen de les conseqüències de basar l'alimentació en productes ultraprocessats.

L'oferta de les màquines expenedores és objecte de debat des del 2008, quan la llavors consellera de Salut, Marina Geli, va recomanar no situar-les a les zones accessibles a menors. L'exconseller Toni Comín i l'actual consellera, Alba Vergés, també han recomanat als centres sanitaris apostar per una alimentació saludable a les expenedores que prioritzi la fruita, les amanides o l'aigua en comptes de batuts o brioixeria. Però tot ha quedat en recomanacions.

Des del Departament de Salut, un portaveu confirma que “no hi ha cap normativa que obligui cap hospital en aquest aspecte” i que “els centres tenen llibertat per triar-ne el contingut”. Onze anys després d'obrir-se el debat, productes perjudicials per a la salut com els ultraproccessats continuen encara als vestíbuls dels centres de salut.

L'estratègia NAOS i les seves alternatives

L'estratègia NAOS (Nutrició, activitat física i prevenció de l'obesitat) es va aprovar el 2004, tot i que no la va impulsar fins al 2011 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb l'objectiu de fomentar l'alimentació saludable i promoure l'activitat física per combatre l'obesitat. No obstant això, no convenç als nutricionistes. “El seu criteri nutricional està desactualitzat”, segons Babio. Per Caballero, aquesta mesura “cau en el nutricionisme més bàsic” perquè “proposa reformular els comestibles canviant una sèrie de paràmetres (calories, sal, sucres i greixos), cosa que no és sempre una bona idea”. Així, no es té en compte la naturalesa dels productes i, malgrat el control dels macronutrients, seguir aquest criteri nutricional provoca que els ultraprocessats continuïn sent els protagonistes d'aquestes màquines. Per això, “si fer-ho bé no és rendible, que no ho facin”, afegeix Caballero.

Un sistema que tingui en compte el processament dels aliments, així com abaixar l'IVA dels aliments saludables o gravar els ultraprocessats són algunes de les alternatives que proposa Babio. “Els centres sanitaris són espais de promoció de la salut, de prevenció i d'atenció a la malaltia, per la qual cosa han de ser exemplars en l'oferta d'alimentació saludable”, afirma la nutricionista.

Concursos sense normativa

Les empreses subministradores es trien mitjançant concursos públics, però sobre l'absència o no d'una normativa que en reguli els requisits, és cada hospital qui decideix. La majoria d'aquestes restriccions es basen en l'Estratègia NAOS, una norma del govern espanyol aprovada el 2004 basada en la quantitat de sal, sucre, greixos i calories que els nutricionistes consideren desfasada. A més, la inexistència d'una distinció clara entre productes saludables i ultraprocessats genera un buit legal pel que fa a la seva autorització a les màquines.

L'Hospital Vall d’Hebron té 146 màquines al seu recinte. El seu concurs públic no estableix requisits sobre una quantitat mínima de productes saludables, tot i que en el futur concurs s'exigirà un 50% d'aliments saludables. Al Clínic (57 màquines) hi ha tota mena de productes, tot i que exigeix que s'ofereixi un 60% de productes saludables. Hospitals infantils com Sant Joan de Déu també ofereixen una àmplia oferta de màquines. Malgrat això, “des de fa vuit anys, s'ha evolucionat cap a l'oferta de productes saludables”, i s'ha augmentat el nombre de “màquines exclusives saludables i ecològiques”, assenyala el seu cap de Comunicació, Albert Moltó.

Els nutricionistes són crítics amb la presència d'aquests productes als hospitals. “Els ultraprococessats són productes comestibles amb un gran treball d'enginyeria alimentària darrere, per aconseguir gustos i experiències molt satisfactòries”, explica Borja Caballero, portaveu de la plataforma Cambiando el vending.

Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, apunta al fet que hi ha “relació entre el consum de productes ultraprocessats i problemes de salut com l'obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars o, fins i tot, la mortalitat”. Però lamenta que “donada la falta d'iniciativa institucional, tot queda en mans de la bona voluntat del sector del vènding per fomentar una oferta saludable”.

Oferta i demanda

Caballero critica que per a les empreses “és molt més senzill i lucratiu vendre patates fregides i brioixeria industrial que no pas fruita, fruita seca i amanides”. Postura que comparteix Babio, que apunta: “Si hi ha més oferta és més fàcil que la gent opti per l'aliment saludable”.

Les empreses defensen el contingut de les màquines expenedores, al·legant que escullen els seus productes mitjançant estudis de mercat basats en la demanda. “Comercialitzem el que els clients compren”, afirma Abraham García, director de Comunicació d'Alliance Vending. “Els consumidors sol·liciten aquests productes saludables, però després amb prou feines en consumeixen”, alerta Luis Bernia, director de Compres i Desenvolupament de Producte a Selecta Espanya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >