Selecciona Edició
Connecta’t

El cas Neymar deixa seqüeles al Barça

El serial del brasiler ha retardat la posada a punt de l'equip de Valverde

Neymar. En vídeo, Ernesto Valverde, entrenador del Barcelona, expressava el seu cansament pel cas del brasiler tres dies abans del tancament del mercat.

Neymar ha estat un malson per a Valverde des que va arribar a la banqueta del Camp Nou. El tècnic va haver d'improvisar un equip quan el brasiler va marxar per sorpresa al PSG l'agost del 2017 i ha condicionat ara els plans de l'entrenador a l'inici de LaLiga des que el davanter va anunciar la seva intenció de deixar París i tornar al Camp Nou. Els blaugranes han descomptat cinc punts sobre nou mentre acabava una sèrie que anuncia la seva represa pel gener del 2020.

Avalades pel desig del nucli dur del planter, i especialment de Messi, les negociacions del Barça amb el PSG han condicionat la política esportiva i les alineacions de Valverde. A canvi del 10 del Brasil, l'entitat blaugrana i la francesa van jugar amb fins a quatre futbolistes possibles de ser canviats: Dembélé, Umtiti, Todibo i Rakitic. El croat va passar sorprenentment de ser el jugador més utilitzat el curs passat amb Busquets –54 partits– a disputar només 45 minuts a Bilbao; Umtiti i Todibo ni s'han estrenat i Dembélé està lesionat, com Messi i Luis Suárez.

Dembélé, a qui el president Bartomeu va qualificar com a “millor que Neymar”, es va negar a ser cedit i, alhora, el club no ha pogut traspassar Rakitic al PSG ni a la Juve tal com tenia intenció de fer per alleugerir la plantilla i rebaixar una massa salarial que es preveu al límit a l'espera de l'informe de LaLiga.

Rafinha, al Cèltic

L'única sortida que ha funcionat és la de Rafinha, prestat al Celta –assumeix la seva fitxa i el possible pagament d'1,5 milions per variables–, prèvia renovació amb el Barça. La delicada situació econòmica desaconsellava l'operació Neymar de la mateixa manera que la seva incorporació no era una necessitat per Valverde.

Les seqüeles, però, són importants per a l'entrenador, que haurà de resoldre els dubtes sobre Rakitic i l'excés de migcampistes (set) en un grup ja massa ampli per al seu gust; recuperar Dembélé –va augmentar la seva situació de precarietat després de saltar-se el protocol mèdic–; gestionar la participació d'Umtiti i Todibo; i, a més, decidir-se pel lateral dret entre Semedo i Sergi Roberto. El lusità va ser declarat intransferible al PSG mentre Valverde apostava pel català com a interior fins al descans a El Sadar. Marxa enrere, retorn al principi, amb Sergi Roberto de 2.

A Semedo, excel·lent en les correccions pel seu bon físic, li costa llegir el partit i entendre el joc de posició del Barça. Tot i que Valverde ha mantingut la mateixa defensa –l'única línia que no ha tocat– no es corregeixen els problemes estructurals, visibles als laterals; l'equip pren rematades fàcils i ha encaixat cinc gols en tres partits: Athletic, Betis i Osasuna. La saga cedeix quan el bloc no pressiona en camp contrari, circumstància per la qual es requereix la complicitat dels mitjans i de la davantera, actualment condicionada per les absències de Messi, Luis Suárez i Dembélé i reactivada per les bones aportacions de Carles Pérez i Ansu Fati, un juvenil de 16 anys beneït per Messi i assessorat per Rodrigo, el germà del 10.

Més delicat és l'encaix de Griezmann, tan estèril en pista contrària com decisiu al Camp Nou, ara mateix situat com a 9. Al francès li costa encaixar en la formació, i també a l'incorporat De Jong. A l'holandès, que va funcionar com a mig centre a Sant Mamés en absència de Busquets, li costa encara activar-se com a volant mentre s'espera a conèixer el tercer migcampista pel qual apostarà Valverde. La bona actuació d'Arthur a El Sadar durant 40 minuts avala al trio De Jong-Busquets-Arthur. Un tercet que de cap manera va saber tenir la pilota ni tancar el partit després de l'1-2.

Osasuna i Athletic van saber pressionar el Barça. No és cap novetat si es té en compte que els blaugranes, abatuts a la final de Copa i a Anfield, no guanyen en camp rival a LaLiga des del 23 d'abril a Vitòria (0-2). A l'equip li costa reaccionar, tot i que Valverde ha agitat l'alineació per necessitat o per convicció, mediatitzat també per unes gires de pretemporada que han deixat fora de joc les seves figures, i especialment Messi. L'esperança és que el Barça s'ordeni i recuperi el sentit del joc quan torni Messi contra el València.

Ara ja ha passat per tres estats d'ànim després de tres resultats diferents: preocupat a Bilbao, eufòric amb el Betis i desconcertat a Pamplona. Ha deixat de ser un equip fiable a LaLiga. La brega al vestuari de Pamplona durant el descans i la intervenció final de Piqué, que va demanar “unitat” sense especificar les parts enfrontades, escenifiquen la inestabilitat al Barça provocada, en part, pel serial Neymar.

Els capritxos del brasiler tornaran a l'hivern després d'alimentar l'estiu a Barcelona, Madrid i París davant la indiferència de Londres. La Premier es mostra curiosament indiferent al sensacionalisme del 10, que cobra 30 milions al PSG i que va ser taxat en 300 milions per l'emir de Qatar. Un pagament impossible per a un club que “va arribar amb les mans gairebé buides” com va escriure Le Parisien en referència al Barça. Caldrà veure el cost del desgast, per desgràcia de Valverde.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ