Selecciona Edició
Connecta’t

L’empara legal permet organitzar 450 correbous l’any

Vidreres admet que el balanç de 19 persones ferides en un 'encierro' obliga a replantejar la conveniència d'aquest tipus de festes

Protesta Associació Girona Animalista (AGA) pel tancament de vaquillas de Vidreres.
Protesta Associació Girona Animalista (AGA) pel tancament de vaquillas de Vidreres.

L’envestida d'una vaqueta contra el públic en una plaça mòbil a Vidreres (Selva) ha fet ressorgir el debat sobre els correbous. L’Ajuntament admet que el balanç de 19 persones ferides obliga a replantejar la conveniència d'aquest tipus de festes. El partit Pacma i entitats animalistes han mostrat el seu rebuig a l'ús d'animals amb finalitats lúdiques i estudien accions legals contra els organitzadors. Catalunya celebra anualment 450 correbous o actes festius amb les vaquetes com a protagonistes. Una llei aprovada pel Parlament el 2010 empara expressament aquests espectacles, al mateix temps que prohibeix les corrides.

L’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, va al·legar aquest dilluns que l’acte organitzat durant la festa major complia amb la normativa exigida. Tot i això, un toro va ser capaç de saltar la tanca de la plaça i atacar diversos espectadors. D'entre els afectats el diagnòstic més greu és el d'una dona que, com a conseqüència de l'envestida, va quedar ferida de gravetat i va ser operada d'urgències diumenge a la nit a l'hospital Josep Trueta de Girona. El toro va haver de ser sacrificat a trets per agents de la policia local.

Els' correbous' tenen carta blanca a Catalunya per decisió expressa del Parlament

L’Ajuntament de Vidreres va lamentar els fets i es va reunir amb l'entitat que organitza els correbous per abordar l'accident. En un comunicat, el Consistori assegura que en els pròxims dies informarà sobre si el tancament queda prohibit en el futur o si s'endureixen les condicions per celebrar-lo. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir si va haver-hi negligència en l'organització. El Departament d’Interior va confirmar que els tràmits per autoritzar l’encierro eren correctes i que no hi havia motius per rebutjar la celebració taurina.

“Massa tarda” per la sedació

El desenllaç del tancament de Vidreres —el toro va ser abatut per agents de policia— ha generat crítiques d'entitats i partits animalistes, que reclamen que s’obri una investigació que permeti depurar responsabilitats. L'associació Lex Alma ha lamentat, a través de la seva presidenta, Marina Vall-llosada, que s'optés per sacrificar el toro en lloc d'aplicar alguna altra opció menys taxativa. “Vam provar d'intervenir perquè el calmessin, però ja va ser massa tard”, apunta l'entitat. El 1999, també en Vidreres, van sacrificar a tirs deu vaquetes que s'havien escapat dels carrerons habilitats per al tancament. Llavors, els animals van sortir corrent aprofitant que encara no estaven col·locades completament les tanques que les havien de conduir cap a la plaça i es van escapolir fins a les carreteres properes. No va haver-hi ferits, però una de les vaquetes fins i tot va provocar un accident de trànsit. “En els correbous hi ha molts incidents, sempre, però si no hi ha imatges, no transcendeix”, apunta Aïda Gascón, de l'entitat AnimaNaturalis.

Interior revisa, juntament amb la direcció general de Jocs i Espectacle, les sol·licituds que presenten els municipis interessats a organitzar un correbous. En el cas que faci falta la instal·lació de places mòbils, com a Vidreres, és un tècnic municipal qui envia l'informe pertinent de la instal·lació i l'avaluació de si compleix amb les garanties necessàries. El vistiplau final el concedeix la delegació territorial de la Generalitat. “Si tot està en ordre, no hi ha motiu per suspendre un correbou, perquè la llei els permet”, apunten fonts de la Generalitat.

Els correbous i festejos amb vaquetes tenen carta blanca a Catalunya per decisió expressa del Parlament des que, el 2010, Convergència, ERC, PP i la majoria dels diputats del PSC es van posar d'acord per aprovar el seu blindatge. Van al·legar que les festes on el toro és protagonista és una tradició que mereix ser respectada, perquè forma part de la cultura d’“un bon nombre de poblacions”. La Generalitat ratifica que els primers indicis d'aquest tipus de revetlles daten del segle XVII, i que als dos segles posteriors es van estendre i van popularitzar. Paradoxalment, la protecció legal es va recollir en la mateixa norma que decreta, de manera expressa, la “prohibició de les corregudes de toros”.

El correbous de Vidreres. ampliar foto
El correbous de Vidreres.

A Catalunya es van celebrar l'any passat 457 festejos taurins. El càlcul computa tots els actes que tenen un toro com a eix de la festa, des d'un tancament a un bou capllaçat o un bou embolat. La majoria (439 actes), es van celebrar en una trentena de municipis de les Terres de l’Ebre, on durant les festes majors es programen diversos actes en un mateix dia. Però, més enllà del que passi al sud de Catalunya, on els bous són un element molt arrelat de la cultura popular, també hi ha altres municipis que programen tancaments. Com El Morell o Mont-roig del Camp, a Tarragona.

Després de la supressió dels festejos que se celebraven a Torroella de Montgrí, Olot o Roses, Vidreres és l'únic municipi de Girona que resisteix programant correbous durant les festes. A les comarques barcelonines, són Cardona i Santpedor, tots dos al Bages, els municipis que organitzen espectacles amb vaquetes a la plaça. També Badalona o Vilafranca del Penedès havien ofert festejos semblants, fins que fa uns anys van desaparèixer de la programació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ