Torna ‘Kràmpack’, la gran comèdia de Jordi Sánchez
Aquitània Teatre estrena una nova versió de l'èxit del 1994
El 1994, uns joves, Jordi Sánchez (l'avui tan popular Recio Matamoros de La que se avecina), Joel Joan, Eduard Fernández i Mònica Glaenzel, ni més ni menys, estrenaven una de les comèdies més simpàtiques, gamberres i refrescants que recordem, obra del primer: Kràmpack. És la història d'un grup de quatre amics que van a viure junts i, entre ells, es generen tensions vitals, sexuals (un kràmpack és una paraula que s'inventen dos d'aquests amics per descriure una palla) i ideològiques. La comèdia va connectar extraordinàriament amb el públic i es va convertir en un gran èxit. Hi tenien molt a veure el talent com a escriptor teatral de Sánchez, que iniciava una fèrtil carrera com a dramaturg, i la vis còmica de tot l'elenc, en veritable estat de gràcia.
L'obra, estrenada al festival de teatre de Sitges, va fer quatre temporades a la Villarroel, i des d'allà va saltar a Madrid i a l'estranger. Va guanyar nombrosos premis, entre els quals hi havia un Max. Va tenir fins i tot una versió cinematogràfica de Cesc Gai l'any 2000. El 1999, Sánchez, Joan i Glaenzel van ser els protagonistes de la sèrie de TV3 Plats bruts, una altra comèdia de joves amb alguns punts de contacte.
Ara, Kràmpack torna en un nou muntatge teatral que s'estrenarà el 12 de setembre a l'Aquitània Teatre de Barcelona. La comèdia la dirigeix ara, en una producció de White Moose, Pep Antón Gómez (Excuses, L'un per l'altre, El Eunuco) i la protagonitzen Jaume Casals (La Riera), Lídia Casanova (Paradise), Àlex Ferré i Mikel Iglesias (Polseres vermelles).
A l'obra, el Pau, el Xavier i el José Luis són tres amics que han decidit anar a viure junts però, com que el pis té quatre habitacions, hi inclouen una noia, la Berta. El problema és que la Berta és l'ex del Pau, però al Xavier i al José Luis els agrada, tot i que el Xavi i el Pau fan, de vegades, kràmpacks junts per passar-s'ho bé. Ells diuen, però, que només és rotllo amics. Tot això porta cap a una situació que pot embolicar-se, i molt...
Jordi Sánchez no creu que les coses hagin canviat substancialment des de l'estrena de la seva obra. “Els interessos d'algú de vint i pocs de llavors són els mateixos que els de avui: en general, les ganes d'agradar, de triomfar i de cardar”. Sánchez afegeix que es tracta de “les obsessions, les pors i la necessitat vital de trobar una manera de treure's l'angoixa de sobre”.
L'autor diu que té moltes ganes de veure'n la nova versió, “feta per bons actors i dirigida per un company de viatge professional, Pep Antón Gómez, en el qual confio absolutament”, recalca.
