Selecciona Edició
Connecta’t

La treballadora de la llar es consolida com el perfil de l’immigrant a Catalunya

La memòria del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers del sindicat CCOO ratifica el canvi de tendència des de la crisi econòmica

Protesta de les 'kellys' en un hotel de Barcelona.
Protesta de les 'kellys' en un hotel de Barcelona.

La crisi econòmica ha transformat el perfil majoritari de les persones que migren a Catalunya per trobar noves oportunitats: si abans de la crisi la majoria eren homes, d'origen marroquí, que venien per raons econòmiques i trobaven feina en el sector de la construcció, ara els nouvinguts són majoritàriament dones, provenen de països de Llatinoamèrica d'on marxen per raons d'inestabilitat política i social, i treballen en les tasques de la llar. L'última memòria del Centre d'Informació de Treballadors Estrangers (CITE) que el sindicat CCOO té desplegat amb 34 oficines a tot Catalunya certifica aquest canvi de tendència. Els responsables del centre alerten que les dones treballadores de la llar, majoritàriament en situació irregular, són més vulnerables.

Els responsables d'aquesta xarxa d'informació per als treballadors estrangers recorden que les dades corresponen només als casos atesos (6.504 usuaris aquest semestre) i no són representatius del total de les persones migrades. Però asseguren que les dades mostren una tendència en el cas dels migrants més vulnerables, que són els que recorren a aquests centres.

L'informe del CITE, que correspon als sis primers mesos del 2019, mostra que, de les persones ateses per aquest centre, el 60% ja són dones, confirmant una tendència que s'apreciava en les memòries dels anys anteriors. Encara que el primer país d'origen és el Marroc, amb un 15,5% del total, els següents són tots de Llatinoamèrica, amb un creixement especial d'Hondures i Veneçuela. "Hem passat de persones que venien per raons econòmiques a persones que venen expulsades dels seus països, amb violència estructural o inestabilitat política", ha destacat Carles Bertran, director del CITE.

El 60,9% de les persones ateses no tenen autorització legal per residir a Espanya, un punt més que el 2018 i deu punts més que abans de la crisi. Aquesta situació es dona en més casos en les dones que no pas en els homes. I, en el 63,2% dels usuaris, la feina que aconsegueixen és irregular. En aquest cas, les dones també són majoria a tenir llocs de treball no regulats. 

Els responsables del CITE han destacat que el sector d'ocupació dels migrants atesos ha canviat des de la crisi econòmica. Si abans la construcció era el principal sector, ara només representa el 6,5% dels casos. En canvi, el sector en què treballen més immigrants és el de les tasques de la llar, amb un 37%: gairebé quatre de cada deu persones que van a aquests centres treballen en les tasques de la llar. I en aquest cas, gairebé íntegrament són dones les que hi treballen.

"Veiem més diversificació en l'ocupació en els homes, mentre que les dones es concentren en aquest sector", ha explicat Bertran. "Aquest perfil de persona immigrada, una dona, sense papers i treballadora de la llar, representa un plus de vulnerabilitat", ha destacat el director del centre, que recorda les dificultats en aquest sector per aconseguir una feina regulada. El sindicat proposa la creació d'una empresa intermediària entre les famílies i les treballadores, per assegurar el pagament de les quotes a la seguretat social. "Amb un model com aquest, més proper al belga o al francès, hi hauria un conveni col·lectiu i participarien els sindicats", ha afirmat Bertran. "Si no, som al davant d'una situació de cada vegada més exclusió, i la segregació legal comporta altres segregacions", ha avisat. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >