Selecciona Edició
Connecta’t

Els identificats en l’operació contra els robatoris al metro de Barcelona acumulen 185 detencions i 667 denúncies

La policia no especifica si algun dels 70 ressenyats no tenia historial delictiu

robos barcelona
Agents de la policia amb un dels detinguts en l'operació.

Les persones identificades dimarts pels Mossos i la Policia Nacional en un dispositiu contra carteristes multireincidents al metro de Barcelona acumulen 185 detencions i 667 denúncies, la majoria per furt, segons dades facilitades aquest dimecres per la policia catalana. Una ha estat detinguda fins a 11 vegades i denunciada, 86 vegades.

Els Mossos ofereixen dades globals i no especifiquen si algun dels 70 identificats no té antecedents policials, però subratllen que l'operatiu es va centrar en persones seleccionades prèviament, que la policia considera furtadors reincidents. Dels 70 identificats, 44 són extracomunitaris, segons fonts de l'operació. La Policia no detalla si entre els comunitaris (26) n'hi ha algun d'espanyol. 22 persones van acabar detingudes per haver infringit la Llei d'Estrangeria. D'aquestes, 16 van passar a la disposició del jutge, de les quals 11 ingressaran al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).

El dispositiu policial conjunt ha generat crítiques des de diversos sectors. L'associació Iridia, en defensa dels drets humans, denuncia "indicis que l'operació va ser discriminatòria", basada en el "perfil racial a l'hora de seleccionar qui s'identificava i qui no", assegura l'advocat Andrés García Berrio, i demana que "s'expliqui bé el mecanisme" que van utilitzar els agents. Fonts policials esgrimeixen que les dades de les detencions i les denúncies demostren que no es tractava d'una batuda aleatòria. 

"Es volen agafar dreceres per, d'una manera ràpida, intentar generar la sensació que s'expulsa persones", lamenta García Berrio, sobre el fet que s'utilitzi la Llei d'Estrangeria com una eina en aquest tipus d'operatiu. I afegeix que ja existeixen mecanismes recollits en la llei que preveuen l'expulsió del territori nacional. Iridia estudiarà al setembre si pren algun tipus de mesura contra l'acció policial, que està previst que es repeteixi periòdicament. El col·lectiu no ha rebut cap denúncia per part de les persones identificades.

L’expulsió: una eina complexa i polèmica

L'expulsió de persones en situació irregular a Espanya és una eina complexa i polèmica. Les dades d'àmbit estatal del 2018 mostren que el 58% (4.582) de les persones que van ser tancades en un Centre d'Internament d'Estrangers (7.855) el 2018 van ser repatriades forçosament. La majoria d'interns (70%) van arribar en pastera. 

En l'actualitat, l'administració dona prioritat al tancament de marroquins i d'algerians, que poden ser expulsats amb més facilitat perquè hi ha acords d'admissió amb els seus països d'origen. Una cosa que no passa amb els subsaharians, que acostumaven a esgotar els 60 dies d'estada màxima en un CIE i tornaven a sortir en llibertat. 

Les últimes dades disponibles del CIE de Zona Franca, a Barcelona, són del 2017 i revelen que el 83% de les persones que van ingressar no tenien antecedents policials. El 70% va quedar lliure després dels 60 dies màxims que permet la llei, segons les dades de la memòria de la Fiscalia d'Estrangeria provincial.

En l'última operació policial dels Mossos i la Policia contra els robatoris a pisos, mig centenar de persones d'origen georgià van ser expulsades del país. Això, asseguren aquestes mateixes fonts, sumat a altres operacions amb ingressos a la presó preventiva, es va traduir en un descens del 16% d'aquest tipus de delictes a Barcelona. En les identificacions que es van dur a terme al Raval en una macrobatuda al juny contra el tràfic de drogues, no es va expulsar ningú, segons fonts policials, que qüestionen l'efectivitat de la repatriació forçosa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >