Selecciona Edició
Connecta’t

Davant l’abisme, la Masia

El planter sempre ha funcionat com a remei en els moments de més desgovern o d'incertesa, com passa avui al Barça

Rakitic, en el partit del Barça contra l'Athletic a San Mamés. Ampliar foto
Rakitic, en el partit del Barça contra l'Athletic a San Mamés. Getty Images

El Barça va fer un bon partit contra el Betis. L'alineació de diumenge, no obstant això, difícilment serà la mateixa dissabte a Pamplona. L'onze titular ja va variar també en l'estrena de lliga a San Mamés. No hi ha estabilitat possible quan el mercat continua obert fins al dia 2 de setembre i el club blaugrana necessita alleugerir la plantilla, excessiva en migcampistes, alhora que manté el seu interès per Neymar. Al nucli dur del vestidor li agrada el brasiler, i el president, Josep Maria Bartomeu, es desviu per complaure Messi. Els jugadors també estan a favor de la continuïtat de Valverde, el valedor, d'altra banda, de Griezmann, un davanter que causa recel en alguns sectors barcelonistes —també en una part del vestidor— perquè fa una temporada va televisar la seva renúncia a l'equip blaugrana i va renovar per l'Atlètic.

No és fàcil marcar una política esportiva inequívoca quan s'ha prescindit del mànager —Pep Segura—, s'està a costa d'un calendari que fa estralls en els futbolistes —el nombre de lesionats augmenta diàriament després d'una gira, no una pretemporada—, i s'atenen interessos diversos, com el dels intermediaris, molt influents al Barça. Les anades i vingudes de jugadors com Paulinho, Yerri Mina i Malcom, per no citar Boateng i Murillo —no cal ni preguntar per Alcácer—, o fitxatges aparents que no han acabat de funcionar, com els de Coutinho o André Gomes, subratllen el mercadeig del futbol, les bandades de les directives i les dificultats dels tècnics per perfilar els seus equips, i més al Barça, sempre pendent de l'estil que va implantar Cruyff.

L'herència de Cruyff, o si es vol la manera d'entendre el joc que té el Barça, ha estat el millor recurs per afrontar les etapes de desgovern general, com la que ara mateix viuen molts clubs de la Lliga. Al Barça sempre li queda la Masia, una escola de futbol que funciona com un conservatori en què els jugadors aprenen des de nens un solfeig que hauria de sonar igual de bé a la Ciutat Esportiva, al Miniestadi o al Camp Nou. La diferència la marquen els intèrprets, no n'hi ha cap com Messi, un solista que coneix la partitura des del lateral dret fins a l'extrem esquerre millor que ningú al Barça.

Encara que el talent ha disminuït i avui encara no se sap qui serà l'ajudant de Kluivert, nou responsable del futbol base, el planter ofereix promeses interessants, com Carles Pérez i Ansu Fati, dos nois que va detectar Albert Puig, avui tècnic als Estats Units. Puig va deixar el club el 2015, com fa poc se'n va anar Joan Vilà, membre de l'àrea de metodologia amb Paco Seirulo.

A Puig li agradaria veure també Abel Ruiz i Riqui Puig al Camp Nou. Ara de moment gaudeix amb el protagonisme dels set jugadors del planter que es van alinear contra el Betis: Piqué, Alba, Busquets, Sergi Roberto, Rafinha, Carles Pérez i Ansu Fati. No en són 11, com en temps de Tito —25 de novembre del 2012 contra el Llevant—, ni tampoc cap, com l'abril del 2018 amb Valverde.

Al Txingurri li encanta entrenar i fer d'entrenador, preparar el partit i pensar l'equip, la millor manera per deixar de ser previsible i conservador, com va passar contra el Betis. El Barça va trencar la rutina i va recuperar l'essència: pressió, possessió i posició, un dispositiu difícil de defensar pel Betis. A partir del magisteri del mig centre Busquets, líder en la recuperació alta, en l'última passada i a donar velocitat a la pilota, els blaugrana es van muntar sobre els verd-i-blancs al seu camp i van obrir bé el terreny de joc amb dos extrems —Rafinha i Carles Pérez— i dos interiors més avançats que de costum: Sergi Roberto i De Jong.

El pla compromet el futur de Rakitic i Rafinha i exigirà la millor versió d'Arthur i fins i tot de De Jong, el més discret en una alineació que va tenir un gran sentit d'equip, jovial i solidària, capaç de repartir-se el camp i els esforços, sense que cap davanter es desentengués de defensar, començant per Griezmann, que va exercir de Messi. No se sap, no obstant això, si el tècnic insistirà en la mateixa via ni si podrà fer-ho després de la incorporació de jugadors que per la seva singularitat poden canviar el paisatge, com Messi, Luis Suárez i Dembéle. Ningú dubta que el capità millorarà el grup de Valverde. La incògnita són les altres figures i, sobretot, la possible arribada de Neymar. L'objectiu és que els fitxatges marquin la diferència a partir del mètode de la Masia. I d'aquí la importància que té saber triar —fitxar i traspassar—, cosa que avui no és gens senzilla pel panorama que presideix el futbol i també per la falta de lideratge al Camp Nou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ