Selecciona Edició
Connecta’t

Un xiclet i una caixa d’eines per salvar el món

Durant set trepidants temporades, MacGyver va recórrer a l'enginy per lluitar contra el mal

Un fotograma de 'MacGyver'.
Un fotograma de 'MacGyver'.

Per si de cas algun millennial es prengués la molèstia de fullejar la premsa, aquest text hauria de començar amb un avís: MacGyver es refereix al bo, al genuí, a un pinxo ros amb botes de campanya que era capaç de derrotar ell tot solet un exèrcit amb l'única ajuda d'unes alicates, un imperdible i un paquet de xiclets. És oportuna l'advertència perquè buscant informació per refrescar la memòria, es descobreix que la CBS va tenir, el 2016, l'ocurrència de fer una nova versió de les aventures del cèlebre aventurer-inventor que va dominar les pantalles de televisió durant la dècada dels vuitanta i principis dels noranta. Poques vegades ha tingut tant de sentit allò que les segones parts no són mai bones.

El MacGyver original es va allargar set temporades, 119 capítols. Als Estats Units es va estrenar el 1985, però a Espanya va caldre esperar dos anys més per poder al·lucinar amb els invents que perpetrava Richard Dean Anderson. Un actor que cal reverenciar, ja que no ha de resultar senzill forjar-se tota una carrera professional donant-li vida a un únic personatge. Els entesos diran que l'artista també va treballar a Stargate SG-1. Però aquesta la va produir Gekko Films, una empresa que era propietat seva, per la qual cosa gairebé no té mèrit que hi aconseguís tenir un paper. La realitat és que MacGyver va tenir set anys de feina i, després, a la fresca. Un geni que s'enduia una bona picossada dels 775.000 dòlars que costava cada capítol.

MacGyver no mata, defuig les armes i regala frases d’un tractat de filosofia

Televisió Espanyola emetia la sèrie els dissabtes a la tarda i aquest és un altre mèrit que se li ha de reconèixer a MacGyver: triomfar malgrat anar programat en una franja tan competida. Partits de futbol, aniversaris, visites familiars, catequesis o la preceptiva sessió de compres per "canviar-te ja aquesta jaqueta, que ni t'abriga ni t'arregla" eren duríssims rivals per aconseguir una audiència acceptable. Recordo un debat amb els meus cosins, en plena festa major, sobre si la seductora botzina dels autos de xoc era motiu de pes per saltar-nos el capítol. MacGyver enganxava, i per crear ambient tenia l'ajuda inestimable d'una introducció musical fabulosa, un encomanadís tema de Randy Edelman.

Els invents que ideava MacGyver eren impactants. Diu la llegenda que els guionistes estaven assessorats per experts en química i mineralogia. És possible, però la revisió d'alguns capítols posa en dubte que hi hagués gaire rigor en les històries. Un episodi se situa a les muntanyes d'Euskadi i MacGyver detalla que "des dels Pirineus es contempla el paisatge més bonic que es pugui imaginar". Fins aquí bé. Afegeix que en aquestes valls hi viuen "muntanyencs bascos que des de temps immemorials han estat lluitant contra França o Espanya" i ho remata amb una afirmació que podria provocar un sobresalt cardíac als responsables del departament de turisme basc: "De tant en tant algun turista americà és capturat com a ostatge". Només des de l'humor es poden entendre alguns fragments de la sèrie, com quan el protagonista afirma que a la seva mare li agrada "fer experiments a la cuina" i cita com a atrevits exemples d'elaboració "sopa japonesa i pasta italiana". Amb aquests menús, queda clar que la santa mare era una cuinera que vivia al límit.

Educat i sensible, alhora que atrevit, se’l presentava com un James Bond afable

Esportista, educat i sensible, alhora que atrevit, a MacGyver se'l presentava com un James Bond afable. No obstant això, s'assemblava més a Mortadelo. La seva capacitat per passar desapercebut entre els dolents amb una disfressa feta amb quatre draps era proverbial. Un dels camuflatges més reeixits és quan va pescar una tovallola que penjava d'un estenedor per passejar-se sense aixecar sospites entre les dutxes d'un campament militar ultrasecret. Tant era que portés els cabells secs i anés amb botes.

MacGyver no mata mai, defuig les armes de foc i regala frases pròpies d'un tractat de filosofia. "Mai se sap cap on ens portarà la vida", deixa anar mentre condueix el seu jeep característic. En un altre passatge, acompanya una jove Teri Hatcher i li etziba que "les creences sobrenaturals són una manera fàcil d'explicar el que no entenem". Els invents de MacGyver sempre van tenir cert aire sobrenatural. Igual d'enigmàtic continua sent, per al meu cosí Xavi i per a mi, qui dels dos va desfrenar el 127 del nostre avi Antonio el dia que ens va portar a buscar pinyes. T'hauríem volgut veure en aquell marge, MacGyver.

Al·lucinant amb els invents

Any d’estrena i origen. 1985, Estats Units.

Actors protagonistes. El protagonista absolut era Richard Dean Anderson.

Edat quan la mirava i situació. Tenia entre 9 i 12 anys i la mirava sol o amb els meus cosins. Al·lucinàvem amb els invents.

La millor escena. En un dels episodis arregla uns fusibles que s'han fos fent servir l'embolcall platejat d'un paquet de xiclets. 

Sèrie que mira ara. Les Tres Bessones, a totes hores i sense descans.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >