Selecciona Edició
Connecta’t

Les llicències de canvi d’ús de local comercial a habitatge es tripliquen a Barcelona

L'habilitació de baixos per viure-hi ha augmentat en paral·lel a la pujada de preus

Un habitatge en uns baixos al barri de Sant Martí de Provençals.
Un habitatge en uns baixos al barri de Sant Martí de Provençals.

Les llicències municipals per canviar l’ús de local comercial a habitatge s’han triplicat en els últims cinc anys a Barcelona. Una pràctica que es dispara en paral·lel a l’augment del preu de l’habitatge a la ciutat. Les dades facilitades per l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament indiquen que si el 2013 es van concedir 63 llicències de canvi d’ús, el 2018 en van ser 176. I només del gener al juliol d’aquest any ja s’han concedit 116 permisos.

Tot plegat, sense tenir en compte els canvis d’ús que es fan il·legalment, sense llicència, una pràctica que el Consistori no té quantificada, però que salta a la vista passejant per qualsevol barri on es poden veure obres de reforma sense l’autorització municipal exposada en un lloc visible. Les llicències de canvi d’ús legal es reparteixen per tota la ciutat, tot i que l’any passat i l’actual destaquen per nombre les atorgades a Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó. Per contra, on menys es concedeixen (o se sol·liciten) és a Nou Barris i les Corts.

L’arquitecta Marta Miralles, del despatx La Compañía Estudio, ha fet diverses obres per fer el canvi d’ús, tant a Barcelona com a altres municipis metropolitans, i explica que el principal requisit per transformar un local en habitatge és que no incrementi la densitat d’habitatges admesa per la qualificació urbanística del sòl (una cosa que no sol passar) i que pugui obtenir la cèdula d’habitabilitat: “Que tingui ventilació natural; uns metres quadrats mínims (en funció de les persones que l’habitaran); una altura mínima de 2,5 metres; que sigui practicable per una persona amb discapacitat i si es volen fer habitacions, que l’espai tingui doble façana (sortida al carrer i a un pati, per ventilar les estances)”. L’ideal, explica, és que tingui com més metres de façana al carrer, millor, per disposar de llum natural: “A la façana del carrer se solen utilitzar vidres no transparents, per donar intimitat, i combinar aquesta privadesa amb la seguretat fent servir persianes”. Per a les cuines, es crea un conducte d’extracció de fums i es connecta a la sortida de fums de la resta de la finca”, afegeix.

Sobre el perfil dels promotors d’aquestes obres, Miralles apunta que són “privats, sovint joves, que tenen o han heretat el local i, com que els habitatges són inassequibles, demanen el canvi d’ús”. Habitualment no fan les reformes per vendre’ls o llogar-los, sinó per a ús propi. Miralles assegura que últimament hi ha molta demanda d’aquestes obres i lamenta que el tràmit “és lent”.

Pròsper Puig, vicepresident de Barcelona Comerç, l’entitat que agrupa els eixos comercials, alerta que amb els canvis d’ús “cal fer cirurgia molt fina” abans de convertir locals en habitatges. “Compte, perquè és cert que hi ha llocs on no es tornaran a aixecar persianes, però cal afinar perquè hi ha hagut carrers que s’han revitalitzat amb comerç o hostaleria, o amb activitats que augmenten el flux de visitants, com classes extraescolars o coworking”, assenyala. I afegeix que amb l’emergència habitacional actual un ús “potent” que es podria donar a aquests locals és habilitar-los per a persones grans.

En una línia semblant s’expressa la presidenta de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes, Sandra Bestraten. D’una banda, admet que “el canvi d’hàbits o la compra en línia estan tancant comerç”, però expressa preocupació per l’impacte de la pèrdua d’eixos comercials. “Amb perspectiva de gènere, un carrer comercial és un carrer amb ulls, el comerç té una funció social”, analitza, i es mostra partidària d’ajudar el sector “a innovar per seguir” i canviar l’ús “mai com a recepta generalitzada”, sinó “veient cas per cas i si la zona ho permet” i el local s’ajusta a la normativa. I en aquests casos, explica, el COAC ha proposat a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat que es converteixin en habitatges accessibles, “perquè d’aquí a 10 o 20 anys hi haurà molta demanda”. “Si no”, diu Bestraten, “correm el risc que es converteixin en habitatges per a turistes o especulatius”.

Des de la patronal dels promotors i constructors, APCE, el director general, Marc Torrent, recorda que fa anys que les llicències originals permeten el doble ús, local i habitatge. “Hi ha llocs en què encara que hi ha molts locals tancats, la normativa d’obra nova ens obliga a fer locals als baixos tot i que no tinguin sortida comercial i n’augmentis la bossa. No entenem com en un moment de demanda d’habitatge no es permeti el doble ús, és un problema que no hem generat i que contribuïm a augmentar”, lamenta.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, recorda que en els canvis d’ús manen el Pla General Metropolità i el Decret d’Habitabilitat de la Generalitat, i aposta per trobar “l’equilibri”. “És veritat que habitatges en planta baixa poden ser oportunitats per generar un parc accessible, però hem de vetllar també per no perdre comerç de proximitat ni canviar la fisonomia dels barris”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >