La nova violència al carrer que desborda Barcelona
Els Mossos creen un grup específic per lluitar contra les colles juvenils que actuen al centre de la capital catalana
Divendres a la tarda d'un dia d'agost a Barcelona. Un grup de mitja desena de joves s'abraona sobre un turista per treure-li el rellotge al passeig marítim de Joan de Borbó. Un mosso de paisà arriba a temps per barrar el pas a un dels nois. El jove es resisteix a la detenció i tots dos, lladre i policia, acaben amb alguns morats. Al turista se l'enduen a l'hospital, probablement amb una mà trencada. La policia recupera el rellotge, que està trencat, però la resta de la colla s'ha esfumat del lloc, entre ells, també l'autor material del robatori.
Aquesta és la delinqüència que han d'abordar els Mossos d'Esquadra a Barcelona. “És un nou paradigma. Són grups de joves que van a caçar”, expliquen fonts policials, que els atribueixen bona part de l'augment dels robatoris violents que es cometen al centre de Barcelona (uns 40 al dia tenint en compte els que es produeixen al carrer, en establiments i les estrebades). “És la seva forma de vida”, afegeixen.
La policia catalana va engegar al maig un equip específic —batejat com a Polièdric— que es dedica a seguir els passos d'aquests joves, la majoria migrants no acompanyats menors d'edat i d'altres que ja han fet els 18 anys. L'anàlisi de la seva feina llança un top 22 de joves que acumulen de mitjana 15 detencions o denúncies, segons dades que es van presentar en la darrera Junta Local de Seguretat de Barcelona. Alguns d'aquests sumen més de 30 arrestos.
El gruix de la delinqüència són uns 365 furts al dia
“És molt difícil actuar contra ells”, expliquen fonts policials. No es poden aplicar paràmetres habituals de lladres amb reparticions de tasques, una mínima planificació i estudi de l'objectiu. O dels carteristes amb experiència, que saben com robar per evitar la violència. Pul·lulen pel centre de la ciutat i, quan els ve de gust, roben tots junts. “D'un grup de vuit, en pots atrapar tres, potser ni tan sols són els autors materials o no recuperes el que han robat”, indiquen aquestes mateixes fonts. Això complica objectivar la prova de càrrega contra ells en els atestats i que es pugui aconseguir la presó preventiva. Només un 10% dels detinguts per robatoris violents aquest any han entrat a la presó preventiva (165 de 1.529 detinguts fins al 14 d'agost).
Només un 10% dels detinguts per robatoris violents entra a la presó preventiva
Els robatoris violents al carrer generen gran inseguretat a Barcelona, però són el 3,6% de tots els delictes (115.014 fins al juny, un 9% més). El gruix de la delinqüència a la ciutat són furts (la meitat del total), amb uns 365 al dia de mitjana. Els robatoris amb violència en domicilis, en canvi, s'han reduït un 16%.
Dues capitals amb pocs homicidis
La delinqüència a Madrid i a Barcelona ha crescut en el primer trimestre de l'any, segons dades del Ministeri de l'Interior, un 7,6% i un 12% respectivament. Amb poblacions, extensió i pressió turística diferents, les dades mostren que totes dues tenen unes taxes d'homicidis idèntiques (0,6 per 100.000 habitants), dins de la mitjana espanyola, que és una de les més baixes a Europa. La gran diferencia la marca el robatori violent, amb 312,9 per 100.000 habitants a Madrid, respecte als 757,6 a Barcelona. Els experts apunten al turisme: per la capital catalana passen 30 milions de visitants a l'any entre els qui pernocten i els qui només hi passen el dia. El 22% de les víctimes de tots els delictes a la ciutat són turistes, expliquen fonts policials. En totes dues ciutats, els furts suposen gairebé la meitat de tots els delictes que es cometen al carrer.
“Barcelona té un problema i no es pot amagar”, explica Josep Cid, coordinador d'estudis de Criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Però considera que a la resta d'Espanya també hi ha una lleugera tendència d'augment de delinqüència, amb un 8,5% més de robatoris amb violència fins al març, segons les dades de l'últim balanç de criminalitat disponible del Ministeri de l'Interior. També creix la violència sexual, però els experts ho atribueixen a un increment de les denúncies perquè hi ha més sensibilització.
Però Barcelona encapçala, amb diferència, les males dades sobre delinqüència (2018 va tancar amb un 17% més de delictes). Cid no dubta que en part es deu a “la degradació de les condicions de vida” al barri del Raval, al centre de la ciutat (a Ciutat Vella es cometen la meitat de tots els furts i els robatoris violents). “Cal fer política per evitar-ho, lluitar perquè no se segueixi degradant i que els veïns s'hi impliquin”, insisteix el coordinador d'estudis de Criminologia. I subratlla que és delicat que “delinquir es vegi com una oportunitat al barri”.
“És molt difícil actuar contra aquests grups”, expliquen fonts policials
Diego Torrent, doctor en Sociologia de la Universitat de Barcelona, assegura que no hi ha “un altre fenomen criminogen alternatiu que variï tant com per explicar les xifres” de Barcelona que no sigui el de l'arribada de menors migrants, amb un sistema d'acolliment “desbordat” que intenta “pal·liar l'exclusió”. La majoria no delinqueix, però els qui ho fan (12%) són molt reincidents, segons dades dels Mossos.
I per què no es nota en altres ciutats que també reben aquests joves? Torrent apunta als “desordres ambientals i socials que se superposen” a Barcelona, com el turisme o la venda ambulant, que “han pogut crear un entorn menys cohesionat, i han afeblit el control social informal”.
Sobre la firma
