_
_
_
_
_

La ‘nova’ Sagrada Família ja fa ombra a Gaudí

Les torres centrals del temple són a menys de tres metres d'atrapar les que va aixecar l'arquitecte a la façana del Naixement

La Sagrada Família, aquest dijous, vista des del carrer Marina.
La Sagrada Família, aquest dijous, vista des del carrer Marina.Massimiliano Minocri

Antoni Gaudí va morir de manera traumàtica el 1926, després que l'atropellés un tramvia, i va deixar la seva obra més ambiciosa, la Sagrada Família, sense acabar. En aquell moment només havia pogut concloure una de les façanes laterals, la del Naixement, i la cripta, on precisament va ser enterrat. Des de llavors, els seus deixebles han continuat els treballs esquivant tota mena de problemes, sobretot econòmics, fins que l'arribada massiva de turistes a Barcelona i al temple han permès que els treballs prenguin un impuls insòlit.

El ritme de creixement ha estat tal —gràcies als 50 milions d'euros dels 4,5 milions de visites anuals— que els seus impulsors han fixat el 2026, coincidint amb els 100 anys de la mort de l'artista, com la data per finalitzar-la. Els avanços són ben visibles des de qualsevol punt de Barcelona i fins i tot estan canviant el perfil de la ciutat.

Si la imatge icònica del temple fins fa poc eren les quatre torres que va construir Gaudí abans de morir, ara les cinc centrals no paren de guanyar protagonisme i ja fan ombra al treball del famós arquitecte: les torres de Gaudí mesuren 107 metres i la de la Mare de Déu ha arribat a la cota de 104,35.

Comparativa de l'altura de les torres dels Evangelistes i de Jesucrist i les de la façana del Naixement de Gaudí.
Comparativa de l'altura de les torres dels Evangelistes i de Jesucrist i les de la façana del Naixement de Gaudí.Massimiliano Minocri

Els promotors de la Sagrada Família ofereixen una roda de premsa massiva —sempre la vigília de la jornada de portes obertes per les Festes de la Mercè— al punt en què es troben les obres. La del 2018 va ser a 85,4 metres, a la base de la que serà la imponent torre de Jesucrist, que acabarà sent el punt més alt de l'edifici amb 172,5 metres. Des de llavors el temple no ha parat de créixer, tal com deixen clar els números: les dues torres més altes de la façana del Naixement tenen una altura de 107 metres (les laterals, 98,4), mentre que les quatre dels Evangelistes ja han superat la cota dels 103,5; la central de Jesucrist ja està a 101 metres, mentre que la dedicada a la Mare de Déu arribava, a principis d'agost, els 104,35 metres, segons les dades que publica la mateixa Sagrada Família al web en què es poden seguir, pas per pas, tots els treballs.

Col·locació el 19 de juliol d'uns dels blocs en una de les torres de la Sagrada Família, en una imatge del blog del temple.
Col·locació el 19 de juliol d'uns dels blocs en una de les torres de la Sagrada Família, en una imatge del blog del temple.Sagrada Familia

Segons explica la Sagrada Família, els treballs actuals estan centrats a anar col·locant nous nivells de pedra tesada amb la unió de blocs de pedra amb cables interiors d'acer. Al maig es van retirar les bastides que envoltaven les torres dels Evangelistes i al juliol es va desmuntar una de les quatre grues que havien arribat més amunt. En aquest moment ja es treballa en el nucli de l'escala de caragol de 60 metres d'altura de l'interior de la torre de Jesucrist, un punt que l'arquitecte en cap de les obres, Jordi Faulí, va reconèixer fa un any que als plànols apareix com a "gris sense definir", però en què es col·locarà un modern ascensor de vidre que permetrà pujar fins a la base de la creu, de 17 metres, que coronarà tot l'edifici. Només serà accessible en grups reduïts.

Com ha passat en els últims anys, la construcció d'aquest interior es farà utilitzant l'hiperboloide, una de les principals característiques del treball arquitectònic de Gaudí. Quan el temple s'acabi el 2026 tindrà un total de 18 torres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_