Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Com facilitar l’accés a l’habitatge

Limitar la renda de lloguer sense que s'incrementi l'oferta no resol res, perquè continua deixant sense accés a l'habitatge a la immensa majoria de la demanda

Un pis en lloguer a Barcelona.
Un pis en lloguer a Barcelona.

A finals de juny el Departament de Justícia de la Generalitat va impulsar un decret llei l'objectiu del qual era limitar el preu del lloguer a Catalunya, document que finalment va ser rebutjat pel Parlament.

La iniciativa de l'àrea de Justícia es va dur a terme sense comptar inicialment amb l'opinió del Departament de Territori, que és la que en realitat té competències en matèria d'habitatge, a través del mateix departament o cedint la capacitat als ajuntaments.

D'aquesta manera, es van dedicar temps i esforços a redactar un decret que pretenia legislar una matèria sobre la qual no es tenien competències, i això es va fer sense comptar amb l'opinió de Territori, que sí que les tenia, i sense fer una consulta prèvia al Consell de Garanties Estatutàries, que va acabar dictaminant que la norma envaïa competències de l'Estat i era contrària a l'Estatut. Per descomptat, tampoc no es va obrir un diàleg amb els actors immobiliaris afectats, que, tristament, ens hem acostumat a assabentar-nos a través de la premsa de les regulacions que afecten de manera substancial la nostra activitat.

La gravetat d'aquesta situació no rau exclusivament en la confusió comunicativa generada, creant unes expectatives gens realistes a la ciutadania, sinó en la falta de rigor tècnic fet servir quan s'aborda una qüestió tan delicada com és l'accés a l'habitatge.

Legislar sense parlar amb la indústria immobiliària és un gran error, ja que a falta de diners públics, la producció d'oferta haurà de venir del sector privat

El principal problema del mercat de Barcelona és que el parc d'habitatges destinats a l'arrendament és clarament insuficient per a la demanda que hi ha. Limitar la renda de lloguer sense que s'incrementi l'oferta, en el millor dels casos, no resol res, perquè continua deixant sense accés a l'habitatge a la immensa majoria de la demanda, i en el pitjor, agreuja la situació, ja que és més que probable que gran part dels propietaris d'habitatge destinat al lloguer retirin actius del mercat, restringint encara més l'oferta.

El llarg procés de recuperació de l'habitatge en cas d'impagament de la renda, que en alguns casos es pot endarrerir fins a un any i mig, així com la desprotecció a què estan sotmesos els propietaris quan es produeixen ocupacions il·legals, són factors determinants per incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer, però incomprensiblement, aquests aspectes tan rellevants segueixen fora de l'agenda del regulador.

A l'hora d'assenyalar les causes dels forts increments de rendes que s'han registrat els últims anys, s'acostuma a responsabilitzar els fons d'inversió, quan en realitat, aquests només són propietaris del 4% del parc de lloguer. Així doncs, els fons institucionals no tenen capacitat d'incidir en el preu d'un mercat que, gairebé en la seva pràctica totalitat, està en mans de particulars.

Deixem de buscar falsos culpables i treballem per trobar solucions efectives des d'un punt de vista tècnic. Facilitar l'accés a l'habitatge a la ciutadania només s'aconseguirà si, d'una banda, les diferents administracions públiques són capaces de treballar de manera coordinada, circumstància que actualment no es dona, ni tan sols a la mateixa Generalitat, i d'altra banda, si som capaços de crear un espai de diàleg entre el sector públic i el privat. Legislar i regular sense parlar amb la indústria immobiliària del territori és un gran error, ja que a falta de diners públics, la producció d'oferta haurà de venir, necessàriament, de mans del sector privat.

Hauríem de ser capaços d'establir una taula de diàleg publicoprivat, a la recerca de solucions tècniques, encaminada a configurar un parc d'habitatge de lloguer amb preus per sota del mercat, que doni accés a la població amb dificultats a accedir al mercat lliure.

Així mateix, és imprescindible que es millori la xarxa de transport públic, ja que sense millorar la mobilitat de la ‘gran Barcelona’ no resoldrem el problema d'accés a l'habitatge, que necessàriament ha de ser plantejat a nivell metropolità.

No hi ha solucions senzilles ni amb efectes a curt termini, ja que el mercat residencial té unes dinàmiques molt poderoses. Resoldre el problema de l'accés a l'habitatge és primordial si no volem fracassar com a societat; l'emancipació dels joves i la formació de llars és un objectiu social de primer ordre. Posem-nos-hi sense prejudicis i sense deixar de banda la indústria immobiliària, ja que sens dubte, ha de ser part de la solució.

Anna Gener és presidenta-CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >