Selecciona Edició
Connecta’t

Recullen per primera vegada mostres del nòctul gegant a Catalunya

La UAB estudia l’impacte humà en aquest mamífer que des de 2016 és a la llista d’espècies amenaçades

Dos exemplars de ratpenat.
Dos exemplars de ratpenat.

Pesa 10 vegades més que el ratpenat comú. La seva població, present a 30 països euroasiàtics, s’estén des dels aiguamolls del parc de Doñana fins a l’estepa més gran del món, situada al Kazakhstan. I malgrat que la seva dieta està basada en insectes, Nyctalus lasiopterus és capaç d’alimentar-se d’ocells de la mida de pit-roigs. Amb aquestes característiques, no sembla que el nòctul gegant —el seu nom popular— tingui problemes per sobreviure. Tanmateix, la colònia localitzada a la Fageda d’en Jordà, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és l’única present a Catalunya i una de les poques que sobrevola el nord d’Espanya.

L’equip d’Óscar Cabezón, del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, romandrà fins a l’octubre a la Fageda d’en Jordà per comprovar com afecta l’acció de l’home a la salut dels nòctuls gegants. Ells són els encarregats de recollir les primeres mostres registrades d’aquest ratpenat a Catalunya. En la seva investigació, cofinançada pel Zoo de Barcelona, col·labora amb biòlegs del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Ells són els encarregats de capturar els ratpenats, entre altres tasques. “És llavors quan recollim les seves mostres”, explica Cabezón, “per comprovar possibles problemes respiratoris, digestius i cutanis”. Aquest procés durarà fins al setembre, quan acabi el treball de camp i els científics s’adrecin al CReSA (Centre d’Investigació en Sanitat Animal) per analitzar els resultats obtinguts al bosc de la Garrotxa.

Aquest mamífer va ingressar el 2016 a la llista vermella d’espècies amenaçades que elabora la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN per les sigles en anglès). L’organisme dependent de Nacions Unides advertia que la població espanyola, la més consolidada, era paradoxalment la que més riscos corria. Les causes del declivi d’aquests ratpenats, tal com explicava en el seu informe, es deu als parcs eòlics construïts per tota la península Ibèrica. Cabezón va més enllà de l’informe de l’ONU per explicar el declivi dels nòctuls gegants. “S’enfronten a la pèrdua del seu hàbitat a causa de la construcció d’infraestructures”, explica l’investigador. “Per exemple, els costa molt creuar carreteres, i aquestes fragmenten les seves poblacions”. El científic de la UAB també apunta als biocides agrícoles com a substància nociva per a la salut d’aquests animals, o a la mateixa contaminació en l’aire.

Un exemplar de la ratapinyada nòctul gegant.
Un exemplar de la ratapinyada nòctul gegant.

Cabezón defensa la importància dels ratpenats en el nostre ecosistema. “Sempre s’ha generat un ambient de por al voltant dels ratpenats, però és un controlador de plagues excepcional i un bioindicador de com es troba el medi natural”, exposa. “Si les seves poblacions no estan bé, és una cosa significativa”.

Els primers exemplars de nòctuls gegants es van detectar el 2005 a la comarca de la Garrotxa. Es calcula que hi ha prop de cinquanta exemplars a l’interior de la fageda, una zona molt transitada a causa de l’interès turístic que desperta la reserva natural volcànica. El bosc on conviuen els animals es troba a tot just cinc quilòmetres de la localitat d’Olot, en una de les rutes de senderisme que surten des d’aquest municipi.

Fe d'errades

Els exemplars de ratapinyada que apareixen a les fotografies publicades aquest dijous passat pertanyen a tres espècies: Myotis escalerai, Myotis capaccinii i Myotis blithii, i no al Nyctalus lasiopterus (nòctul gegant) com es deia en els peus de foto.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >