Selecciona Edició
Connecta’t

Els 700 morts oblidats de Montcada i Reixac

Al cementiri d’aquest municipi del Vallès Occidental hi ha la fossa comú més gran d’executats a Catalunya per la CNT-FAI

Parterre on hi ha enterrades 700 persones al cementiri de Montcada i Reixac.
Parterre on hi ha enterrades 700 persones al cementiri de Montcada i Reixac.

El cementiri de Montcada i Reixac té un petit parterre de gespa on creixen una palmera i tres arbustos ornamentals. El parterre està entaforat entre parets de nínxols i envoltat pels estris de l’encarregat del cementiri. Aquest tros de gespa passa desapercebut, sense cap senyal que indiqui que sota terra hi ha unes 700 persones mortes, no identificades, executades entre el juliol del 1936 i l’abril del 1937.

Al cementiri de Montcada van ser assassinades prop de 1.300 persones per ser considerades afins a l’alçament militar contra la República, mortes en la seva gran majoria per patrulles de la CNT-FAI. És la fossa més gran de la violència de la rereguarda republicana a Catalunya. Les autoritats franquistes van exhumar prop de 1.200 cadàvers a Montcada. D’aquests, 700 no van ser identificats. El nombre de víctimes en principi és més elevat perquè part dels executats eren incinerats als forns de la veïna cimentera Asland, expliquen els investigadors locals Ricard Ramos i Josep Bacardit al llibre 940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac.

Els assassinats durant la Guerra Civil a la Catalunya republicana van ascendir a 8.352, segons les dades del Memorial Democràtic de la Generalitat. A partir del 1939, els tribunals militars franquistes van sentenciar a mort 3.358 persones —dada comptabilitzada el 2015 per l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona va instal·lar aquest any al Fòrum un mural en record de les 1.686 persones afusellades pel franquisme en aquest racó del litoral. Aquestes víctimes estan enterrades a la fossa de la pedrera de Montjuïc.

Al cementiri de Montcada no hi ha cap element informatiu ni senyalització que indiqui que hi ha una fossa de la Guerra Civil. En un mur hi ha una llosa de pedra malmesa i desgastada, del 1943, on amb prou feines s’hi pot llegir un tribut a 23 veïns de Batea (Terra Alta) transportats i “vilment assassinats el 27 d’octubre del 1936 en aquest cementiri”. El cementiri té un monument en perfecte estat dedicat a cinc militars sublevats i afusellats a la zona, una línia de nínxols de 21 veïns de Montcada que van ser executats en altres contrades i també una columna dedicada a 20 partidaris carlistes del cop d’Estat.

L’espai es manté anònim, sense cap senyalització que informi dels fets i de les víctimes, malgrat que la llei hi obliga

La llei del 2009 de localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura obliga a preservar la memòria de les víctimes dels dos bàndols: “El Govern de la Generalitat ha d’impulsar un protocol d’actuació per dignificar les fosses comunes als cementiris municipals i destinar els recursos necessaris per dur a terme aquest protocol, si escau, amb la col·laboració dels ajuntaments respectius”. L’Ajuntament de Montcada confirma que no hi ha hagut mai cap projecte per posar-hi cap placa informativa o commemorativa. Ramos explica que l’únic intent d’establir-hi un monument va ser per part de la Falange, a l’inici de la postguerra, però no es va materialitzar. Ramos estima que els actes propagandístics del franquisme al cementiri van deixar de celebrar-se uns deu anys després de la guerra.

La Direcció General de Memòria Democràtica informa que aquest 2019 no està prevista cap intervenció a la fossa del cementiri de Montcada. Pel que fa a la possibilitat d’exhumar els cadàvers sense identificar a Montcada, el Departament de Justícia recorda que “s’estableix l’obertura de noves fosses a partir de criteris tècnics, com les peticions de familiars, les troballes en restes en superfície o el grau de documentació de l’existència d’una fossa”. A Catalunya, segons la Generalitat, hi ha més de 500 fosses amb prop de 20.000 persones enterrades, la gran majoria combatents de l’exèrcit republicà. El Departament de Justícia destaca que el 2017 es va inaugurar al Parc de Collserola un homenatge al periodista Josep Maria Planas, mort el 1936 a la Rabassada per un escamot de la FAI. A la Fatarella (Terra Alta) s’hi va descobrir el 2017 una placa també dedicada a 34 pagesos assassinats per la FAI. Al cementiri de Lleida es va inaugurar el 2010 un monument a les persones assassinades pel franquisme però també en el bàndol republicà.

Els catedràtics d’Història Contemporània Joan Villarroya i Josep Maria Solé i Sabaté, al llibre Violència i repressió a la rereguarda catalana (1936-1939), argumenten les raons de la virulència de la CNT-FAI a Montcada: “Els escamots dels comitès de Montcada, Cerdanyola i Ripollet, formats a redós de les fàbriques d’Asland a Montcada i la Uralita de Cerdanyola”, havien estat represaliats arran de l’alçament anarquista del 1933 a Ripollet, un fet que “va aprofundir més les diferències polítiques”. Poc més d’una vintena dels executats al cementiri eren veïns de Montcada, diu Ramos, mentre que la resta procedia d’arreu de Catalunya. Ramos subratlla que aquells fets encara suposen un trauma a Montcada, per la participació de gent del poble, per “la complicitat de la majoria dels obrers anarquistes de l’Asland” i perquè els més vells recorden “com comptaven els morts pels trets de gràcia de matinada”.

Monument als cinc militars afusellats. ampliar foto
Monument als cinc militars afusellats.

Els executats a Montcada eren principalment religiosos i homes de la Lliga, el partit del catalanisme moderat de Francesc Cambó, però també empresaris, propietaris agrícoles, advocats, farmacèutics, o botiguers. La Generalitat va promoure l’abril del 1937 un tribunal especial per esclarir i perseguir els autors d’aquella violència. Sota el lideratge del jutge Josep Maria Bertran de Quintana es van obrir 17 fosses i es van localitzar 2.073 cadàvers, “uns 1.600” a Montcada, apuntava un informe de Bertran del novembre del 1937. Bertran només va exhumar 450 cadàvers a Montcada i les autoritats franquistes van continuar la feina a partir del 1940.

Afusellats no identificats

Villarroya i Solé i Sabaté van recollir algunes de les descripcions judicials que es van fer dels cadàvers exhumats per poder-los identificar a partir de les dades que enviaven familiars, com és el cas de Josep Bardella Paul, originari de Sant Sadurní d’Anoia: “Un mocador amb les inicials A. B. Un altre mocador amb les mateixes inicials; un llapis de fusta amb les lletres ‘Empre buenas cosechas’; una capsa de mistos de cinc cèntims; una pesseta de plata; tres caliquenyos i mig”. Les inicials A. B. podrien respondre a les del seu germà Antoni Bardella, exregidor de la Lliga i comerciant que va ser executat el juliol del 1936 a Vallirana.

La majoria dels afusellats a Montcada no van ser identificats i van tornar a ser inhumats. És el cas de les despulles d’una dona, la descripció de la qual apareix transcrita a l’obra de Villarroya i Solé i Sabaté: “Estoig de cuir marró nou i sense lents; dos mocadors blancs molt usats sense inicials; una goma d’esborrar llapis; un estoig per guardar agulles de cosir de pasta groga i morada; unes tisores petites; un didal de cosir, unes cintes de diferents classes; dues agulles imperdibles; un altre didal molt rovellat per la part interior; un llapis de fusta; tot això esmentat es trobava en el cadàver d’una dona d’uns 35 a 40 anys que duia un vestit fosc estampat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >