Un pla per fer reviure el bosc de ribera del Besòs
La renaturalització se centrarà en el marge que limita amb la capital i tindrà un cost d'un milió d'euros
El riu Besòs ja no és la claveguera a cel obert que era fins fa pocs anys. No obstant això, no n'hi ha prou amb la millora de la qualitat de l'aigua perquè el riu recuperi la seva biodiversitat: també cal cuidar-ne la vegetació. És el que estan fent l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els organismes han signat un acord per renaturalitzar els marges del riu, limítrof en el seu curs inferior amb la capital catalana i els municipis de Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i la mateixa Santa Coloma. Ho faran mitjançant la introducció de plantes autòctones de ribera, amb l'objectiu d'atreure espècies animals que ajudin a repoblar les seves ribes.
L'alcaldessa de la localitat, Núria Parlón, afirma que la principal inversió del projecte començarà el 2020 i costarà un milió d'euros. “El nostre objectiu bàsic és recuperar les espècies autòctones, així com eliminar plagues i espècies invasores com el cranc americà o la tortuga de Florida”, resumeix Parlón. L'Ajuntamient de Santa Coloma planeja construir així mateix un àrea d'interpretació per a estudiants de primària i secundària al parc de Can Zam. Serà un espai educatiu al que podrà accedir qualsevol alumne dins de l'àmbit de l'Àrea Metropolitana.
Les obres per implementar el futur bosc de ribera se centraran en el marge dret del riu, que confronta amb els districtes barcelonins de Sant Martí i Sant Andreu. L'àrea d'actuació s'estendrà des de el Pont Vell de Santa Coloma fins a arribar al límit d'aquest municipi amb Montcada. Fonts del Consistori asseguren que fa dos mesos es va aprovar un conveni entre administracions per iniciar el Projecte de Refugi de Biodiversitat del riu Besòs, tal com se l'ha denominat.
“Som escèptics sobre que hi hagi alguna cosa signada”, adverteix, no obstant, això Santiago M. Barajas, responsable de l'àrea d'Aigua d'Ecologistes en Acció (EEA). L'organització pretén presentar la seva pròpia proposta de renaturaltizació a principis d'octubre. Tomás Carrión, responsable tècnic del projecte, ha assegurat que la renaturalització es troba en la seva fase executiva i que el procés de licitació de les obres començarà durant l'octubre vinent. En qualsevol cas, tant l'Ajuntamient com els ecologistes hauran de posar-se d'acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua, organisme amb competències directes en l'administració de les aigües i els rius de la província.
A causa de la presència de zones recreatives en el marge confrontant amb Santa Coloma, com el parc de Can Zam, l'actuació se centrarà en la riba oposada. Can Zam es va inaugurar el 2004 i disposa de més de 5 quilòmetres d'extensió, i inclou gespa i zones recreatives. Es tracta d'un terreny molt valorat pels veïns, que recorden quan el Besòs era considerat el riu més contaminat de Europa durant la reindustrialització en la segona meitat del segle XX. “No volem fer una proposta que acabi amb el sentit social del parc”, defensa Quim Pérez, responsable d'Aigua d'EEA a Catalunya, “però també volem una franja de bosc fluvial: moltes espècies que no tenen recer haurien de tenir-ne”.
Tant Núria Parlon com els activistes d'Ecologistes en Acció han negat que el projecte prevegi actuar sobre la canalització del Besòs. Aquesta va ser dissenyada poc abans de la Transició per evitar les inundacions que provocava periòdicament el riu. Les obres van modificar de forma significativa la morfologia del seu curs inferior i va afectar la biodiversitat fluvial. “No disposem dels estudis necessaris per a això, i el riu s'ha recuperat de forma clara gràcies al projecte dels anys 90”, argumenta la regidora socialista. En cas d'activar-se el pla esgrimit per les administracions, un 70% del cost (700.000 euros) serà assumit per l'organisme supramunicipal. Els 300.000 euros restants del pressupost aniran a càrrec de l'Ajuntament de Santa Coloma.
Tomás Carrión ha explicat que la renaturalització s'emmarcarà dins del programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans, que disposa d'una dotació de 15 milions d'euros des de 2016 fins a l'any present. El responsable del projecte ha explicat que s'ha acordat una senzilla autorització d'actuació per intervenir a la zona de Montcada, ja que “pràcticament no hi ha intervenció en aquest espai”.
