L’emergència que pot esperar

La declaració d'emergència climàtica és el primer pas per respondre a la situació de crisi per l'escalfament global del planeta. Diferents institucions i governs l'han declarat en alguns països, empesos per la comunitat científica, les organitzacions ecologistes i els moviments juvenils en defensa del seu futur. A Catalunya, aquests grups són molt crítics amb la resposta de les administracions.

Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el Govern està responent a la declaració d'emergència climàtica perquè és “un toc d'atenció davant d'una constatació científica”. Això sí, reconeix a aquest diari que “cal accelerar les mesures de la Llei catalana de canvi climàtic i els plans relacionats amb la transició energètica, la descarbonització de la mobilitat i l'economia circular”.

Pel que fa a la transició energètica, Calvet afirma que estan “accelerant l'estratègia, donant un impuls a les energies renovables”. El primer pas serà derogar el decret del 2009 que ordena la implantació de les renovables però que a la pràctica suposa un límit. L'energia fotovoltaica i l'eòlica són les que tenen més projecció. Però, al seu parer, l'eòlica s'enfronta amb “un condicionant de les polítiques de paisatge”.

Calvet lamenta que el Tribunal Constitucional hagi tombat alguns articles de la norma de canvi climàtic, del 2017. “Vam demanar a la ministra de Transició Ecològica que retirés el recurs”, interposat pel PP. Però no ho va fer. “Hauria estat un gest important, ens ha caigut com un gerro d'aigua freda”, diu. El TC nega la possibilitat a les autonomies de fixar objectius propis de reduccions, ja que considera que és una competència estatal.

Tot i així, el director general de l'Institut Català de l’Energia (ICAEN), Manel Torrent, assegura que es pot continuar treballant. “La sentència del TC és dura i va en la línia de limitar tot el que són els objectius de renovables, de tancament de nuclears, d'eficiència energètica, perquè entén que Europa obliga els estats a legislar i diu que les autonomies no es poden autoexigir”, de manera que es pot continuar treballant però sense fixar objectius.

La contaminació és un dels cavalls de batalla. La zona de baixes emissions (ZBE), demarcada per les rondes i en què no poden entrar els cotxes més contaminants, entrarà en vigor el gener del 2020. Amb aquesta mesura l'autoritat metropolitana espera reduir la pol·lució per complir les exigències de la Comissió Europea, que ha denunciat la capital catalana, igual que Madrid, davant del Tribunal de Justícia de la UE.

Calvet diu que existeix coordinació entre les administracions i una mostra d’això és la Taula per la Qualitat de l'Aire de Barcelona. Afegeix que la seva conselleria va participar en la Taula de l'Emergència Climàtica que ha posat en marxa el govern d'Ada Colau. L'Ajuntament ha optat per una estratègia diferent de la de la Generalitat. Reconeix la situació de crisi climàtica però té previst fer oficial la declaració d'emergència el gener del 2020. Encara que la primera mesura és la ZBE, Colau no descarta implantar un peatge urbà.

El conseller no veu clar aplicar peatges. “Som partidaris del sistema vinyeta” i “les bonificacions per als vehicles d'alta ocupació”, apunta. “L'entrada en vigència de la ZBE canviarà la mobilitat. Hem d'observar quin impacte té. Veurem si cal establir algun tipus de peatge”, afegeix. El conseller també recorda que hi ha un projecte d'electrificació del port de Barcelona.

Crítiques dels ecologistes

Els activistes, per la seva banda, són molt crítics amb la Generalitat. Jaume Osete, portaveu de Rebel·lió o Extinció, afirma que “clarament no està actuant” de forma coherent. “Els missatges són absolutament contradictoris. Al mateix temps que diuen que s'ha declarat una emergència climàtica es continuen enviant missatges a favor de l'ampliació del port, de l'aeroport i de la C-32, per exemple”. Segons aquest grup, “és impossible” solucionar el problema sense fer més canvis en la manera de viure i manté que no és només un tema ecològic, sinó de “salut de les persones”. “Hem de concebre la mobilitat i la manera de viure d'una manera molt diferent. I sense perjudicar les classes més desfavorides”, conclou.

Sobre l'estratègia de l'Ajuntament és més prudent. Encara que creu que les mesures són insuficients, valora “el procés participatiu” que ha engegat el consistori. “La ZBE està bé, però en fan falta moltes més. Donem la benvinguda al missatge de Colau sobre el port i l'aeroport però esperem que no es quedi només en el missatge”. Colau ha estat la primera dirigent a assenyalar la finitud de la ciutat quant al creixement d'aquestes infraestructures.

El portaveu de Fridays for Future, Aitor Urruticoechea, reforça la idea que els missatges de l'Ajuntament són una mica més coherents. “Veiem amb bons ulls les taules de treball i estem a l’espera de veure com continuen”, però recorda que a la primera reunió van presentar un document conjunt de grups ecologistes i activistes que, a més del peatge anticontaminació, inclou aturar l'expansió de les infraestructures fòssils, incrementar les energies renovables, polítiques de residu zero, la sobirania alimentària, assegurar que les finances municipals no donen suport a energies fòssils i implementar una política de comunicació i sensibilització sobre l'emergència climàtica.