Selecciona Edició
Connecta’t

Un agost de novetats estiuenques a Barcelona

Un bar amb vistes al Mediterrani, una temptadora vermuteria o la tranquil·litat d'un claustre gòtic entre les noves ofertes de lleure i cultura a la capital catalana

La piscina del GO Beach a la zona del Fòrum, a Barcelona.
La piscina del GO Beach a la zona del Fòrum, a Barcelona.

La festa a la piscina del Go Beach Club comença un parell d'hores abans que es pongui el sol i acaba quan despunta el dia. Joves de tot el món ballen al so de la música que punxa el DJ, en una terrassa que s'eleva sobre iots de luxe i sobre el Mediterrani, que és un dels principals reclams en un estiu barceloní ple de novetats per al lleure i la cultura. Al darrere apareixen, com vigies a la costa, les tres xemeneies de la tèrmica del Besòs, un vestigi industrial destinat a ser icona de la nova Barcelona metropolitana.

Amb els barris més cèntrics saturats, la capital catalana expandeix la seva oferta cap als límits de la ciutat. El Go Beach Club és el nou intent de consolidar el port esportiu del Fòrum com un espai d'oci, com ho ha estat el Port Olímpic. S'hi fan festivals de música, la Feria de Abril i esdeveniments esportius que d'alguna manera han ajudat a oblidar la història del lloc: el port es va construir exactament sobre el Camp de la Bota, el lloc on entre el 1939 i el 1952 els tribunals militars franquistes van ordenar afusellar gairebé 1.706 persones. Davant del port, des del febrer, un mural recorda els noms de les persones executades.

En aquestes instal·lacions ja han fracassat el Cafè del Mar o el CDM Beach Club. Andreu Garrigó, cofundador del Go Beach Club, creu que hi ha senyals que indiquen que l'aposta és avui més segura, com l'obertura prevista d'un hotel de la cadena Hard Rock i l'ocupació, cada vegada més nombrosa, dels edificis d'oficines del districte de negocis 22@, situat a prop. El Go Beach Club, que té quatre plantes amb diverses sales, no només organitza festes, també obre la piscina al públic i té un restaurant i un bar per prendre alguna cosa després de la jornada laboral. La barra de la sala de ball és de corian, un material sintètic que, assegura Garrigó, han posat de moda les discoteques dels petro-Estats del Golf Pèrsic, de Qatar als Emirats Àrabs.

A l'altre extrem del litoral de Barcelona, la ciutat ha anat guanyant terreny al mar a la bocana Nord del gran port. El 2018 s'hi va inaugurar el Marina Vela, l'últim club nàutic de la ciutat. Situat als peus de l'hotel Vela, el colós dissenyat per Ricardo Bofill, s'hi arriba després d'un llarg passeig des de la platja de la Barceloneta, per una avinguda òptima per recórrer amb bicicleta, patins o skate. Marina Vela està agafant vida a poc a poc, i l'últim veí que s'hi ha instal·lat ha estat el Camping Mar (passeig Joan de Borbó, 103), del grup de restauració En Compañía de Lobos. No és un xiringuito de platja estàndard, primer perquè se situa dins de les instal·lacions del club i segon perquè els preus són elevats i part de la clientela són les tripulacions dels vaixells que hi ha atracats. La seva especialitat són la paella i la fideuà, tot i que també val la pena tastar l'olla de musclos cuinats al vapor amb llimona i api mentre es contempla a l'horitzó el perfil de la muntanya de Montjuïc.

Serrat, Núria Feliu i Raimon, fotografiats el 1976. Una de les fotografies d'Oriol Maspons que s'exposen al MNAC.
Serrat, Núria Feliu i Raimon, fotografiats el 1976. Una de les fotografies d'Oriol Maspons que s'exposen al MNAC.

Precisament a Montjuïc, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (el MNAC), es pot visitar aquest estiu la primera retrospectiva dedicada a la fotografia d'Oriol Maspons. La seva obra abasta gèneres i llocs molt heterogenis, però els seus treballs vinculats a la seva ciutat natal poden servir com a ruta privilegiada per observar alguns dels canvis socials i urbanístics que ha experimentat Barcelona. Es mostren els seus testimonis visuals de les desaparegudes barraques de Montjuïc, el glamur de l'esquerra chic del carrer Tuset en la dècada dels seixanta o les fotografies que va fer per a la que és probablement la guia més emblemàtica de la ciutat, Barcelona pam a pam, del 1971 i escrita per Alexandre Cirici i Pellicer. A més, el museu programa fins al 3 de setembre la Nit Maspons, amb sopar, concert de jazz i la projecció a l'aire lliure del film Visages Villages (2017).

L’expansió de Sant Antoni

Possiblement Sant Antoni és el barri més de moda de Barcelona. Situat als límits de l'Eixample, està expandint la seva oferta per a un públic modern, tant local com estranger, més enllà de la zona del mercat o del carrer Parlament. La confluència dels carrers Calàbria, Rocafort i Viladomat amb l'avinguda del Paral·lel s'està significant com un focus de bars de copes i gastronomia ràpida i de qualitat.

La vermutería La Mari Ollero, al carrer Calàbria de la capital catalana.
La vermutería La Mari Ollero, al carrer Calàbria de la capital catalana.

Al número 5 del carrer Calàbria s'acaba d'inaugurar una vermuteria excel·lent: La Mari Ollero (nom de la mare d'un dels socis). Aquí es barregen les tradicions culinàries catalanes amb les cordoveses. Una combinació original pot ser el vermut de la casa amb sifó i una tapa de caragols cabrillas.

Gelats a Sante Gelato, al carrer Sepúlveda de Barcelona. ampliar foto
Gelats a Sante Gelato, al carrer Sepúlveda de Barcelona.

A Sant Antoni el divideix l'avinguda Mistral, una artèria que esclata en vitalitat les nits d'estiu amb el trànsit de veïns que busquen una mica d'aire. Si fins fa poc separava les illes més trendy de les més populars, l'onada de nous comerços està començant a creuar la frontera: un exemple és la gelateria artesanal Sante Gelato (Sepúlveda, 53), el segon local a la ciutat de la família hispanoveneçolana de Renzo Paniccia. Les especialitats són sobretot els productes elaborats amb xocolata, tot i que Paniccia també recomana el gelat de llet merengada, molt fosc, explica, perquè utilitza canyella pura. I a finals d'aquest any introduirà gelats de fruites tropicals, com la guaiaba, la guanàbana o la papaia, en honor a les seves arrels del Carib.

El claustre del monestir de Pedralbes, a Barcelona.
El claustre del monestir de Pedralbes, a Barcelona. getty images

Les jornades d'estiu a Barcelona poden ser asfixiants i la ciutat no només ofereix les piscines i el mar per refrescar-se: el claustre gòtic del Monestir de Pedralbes, una de les joies encara desconegudes per al turisme de masses, obre els dimarts i els divendres d'agost i de setembre, entre les sis de la tarda i les nou del vespre, per gaudir de la calma, del seu jardí i d'un museu amb obres d'art sacre excepcionals. A les set de la tarda, les monges clarisses fan una missa en un espai privat, una cerimònia que es pot seguir des de la distància. Una oportunitat única, tant si el visitant és catòlic com si no, per meditar i deixar-se endur pels càntics de les poques religioses de clausura que queden a Pedralbes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ