_
_
_
_
_

Els pits al sol com a principi

L’objectiu de Mugrons Lliures és reivindicar la igualtat entre dones i homes

Protesta de Mugrons Lliures a la piscina de l'Ametlla del Vallès fa dos anys.
Protesta de Mugrons Lliures a la piscina de l'Ametlla del Vallès fa dos anys.

Tot va començar el dia que es van adonar que compraven els sostenidors del biquini per anar a la piscina. A la platja no els feien servir mai. I en lloc de resignar-s’hi, es van preguntar per què no podien fer topless a tot arreu. Així ho explica Anna Cammany, i l'amiga amb qui manté, encara ara, l’estupefacció és Mariona Trabal. A partir d’aquell moment es van començar a moure per poder destapar-se els pits, tal com fan els homes. I va néixer la plataforma Mugrons Lliures, que vol abolir aquesta prohibició i reivindicar la igualtat entre dones i homes. De fet, Mugrons Lliures no és res més que un compte a les xarxes socials, Twitter i Instagram. Fins ara, no han creat cap associació, saben que el soroll s'estén més ràpid en el món virtual.

“Ens estan prohibint mostrar els pits, però no tenen raó”, explica Cammany, que considera que la prohibició de fer topless és una discriminació per raó de gènere. El dia que va compartir la inquietud amb Trabal, fa dos anys, van decidir passar a l’acció. Es van plantar a la piscina de l’Ametlla del Vallès i es van treure els sostenidors. Quan el socorrista els va cridar l’atenció, li van contestar que no es pensaven tapar, perquè els homes que tenien al voltant també portaven el pit descobert. El treballador de la piscina els va explicar que el topless estava prohibit per una normativa. “Va ser una situació molt surrealista”, recorda Cammany.

Más información
El feminisme aconsegueix una foto històrica al Parlament
Les veïnes de l’Ametlla del Vallès votaran si es permet fer ‘topless’ a les piscines municipals

El vigilant o algun superior va acabar avisant la Policia Local, que es va presentar a la piscina i els va demanar a les dones que es tapessin. Elles van tornar a repetir els seus arguments, però els agents van insistir en la normativa d’aquest espai públic, i els van advertir que s’enfrontaven a una multa que superava els mil euros per incompliment de la normativa i desacatament a l’autoritat. Arribats a aquest punt, explica Cammany, van decidir aturar la protesta i l’endemà van presentar una queixa a l'Ajuntament perquè retirés la normativa.

Arran d’aquesta anècdota, unes quantes adherides a Mugrons Lliures van fer una protesta a la mateixa piscina de l’Ametlla, amb la particiació d'algun home. Un dia s’hi van presentar amb uns sostens irònics, la majoria eren de color carn i portaven uns botons cosits que simulaven els mugrons de la discòrdia. Arran de la seva denúncia, l’Ajuntament va proposar fer una consulta, amb la qual elles no estaven d’acord, perquè, al seu parer, no tenia sentit consultar si es podia seguir aplicant una discriminació. Però finalment la població va votar i va resultar que el 60% de les dones de més de 16 anys, les que hi van poder participar, van estar a favor de permetre el topless.

Manifest i xarxes

Tota aquesta història va desembocar en Mugrons Lliures, que va néixer amb un manifest que va aconseguir unes 300 adhesions de perfils molt diversos. "Volem ensenyar els pits al sol, no a cap home, ni dona, ni criatura", comença el text, que lamenta la sexualització imperant del cos de les dones. "Obligant a tapar-nos els estem dient [a les criatures] que un cos femení té una càrrega sexual més gran que un de masculí. I també que l'home és tan primari que se li ha d'amagar tot allò que podria despertar la bèstia", diu el manifest.

Format per persones diverses, Mugrons Lliures ha saltat a l’actualitat perquè l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona, a la qual es van dirigir, els ha donat recentment la raó. Han fet un informe adreçat a les piscines de Barcelona que els adverteix que no poden vetar el topless a les dones perquè suposa una discriminació de gènere. Els 14 centres esportius interpel·lats han rebut recentment la comunicació de l'Ajuntament, a través de l'Institut Barcelona Esports.

Cammany celebra aquesta victòria a la capital catalana, però lamenta que hagin passat dos anys des de la primera acció fins que el veto a la prohibició del topless arribi a altres centres. Recorda que es van adreçar al Síndic de Greuges, i que va fer unes recomanacions a tots els governs locals de Catalunya que va tenir molt poca repercussió. Durant aquest temps, s’han reunit amb ERC, amb el PSC i amb l’Institut Català de la Dones, però han trobat “molt bones paraules però molt pocs fets”, assenyala. Demanen als ajuntaments que en lloc de penjar la bandera lila a la façana revisin totes les normatives que inclouen discriminacions de gènere. A més, voldrien un pronunciament del Parlament, que ja disposa de lleis com la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones.

Aquesta victòria recent els ha animat a seguir amb la seva lluita. A més d’aconseguir que “la prohibició del topless a Catalunya quedi com una rèmora del passat”, volen anar més enllà en “la igualtat efectiva entre dones i homes”, remarca Cammany. “Creiem que si s’assoleix la igualtat, la societat estarà més lliure de violència”, afegeix. Sembla una altra anècdota, però el seu proper objectiu són els forats a les orelles dels nadons, que només es fan a les nenes. “Creiem que limita la llibertat de les criatures, i suposen un pas més a l'hora de marcar els rols de gènere des de petits”, opina Cammany. Per elles, és una altra mostra “subtil” de com el patriarcat defineix el gènere.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_