_
_
_
_
_

El planeta necessita un canvi del model alimentari per combatre la crisi climàtica

L'IPCC, el grup d'experts de l'ONU, assenyala que el malbaratament d'aliments per si sol ja és responsable del 10% de tots els gasos d'efecte hivernacle que generen els humans

Recol·lectors, en un camp de soja de Tangara da Serra (Brasil).
Recol·lectors, en un camp de soja de Tangara da Serra (Brasil).GEtty
Más información
De la terra a internet: iniciatives per reduir el desaprofitament alimentari
En aquesta escola no es llença el menjar
El 2019 encadena temperatures rècord: el juliol ha estat el mes més càlid registrat mai

La crisi climàtica ha agafat una dimensió i rapidesa –el 2019 encadena màxims de temperatures mes a mes mentre se succeeixen onades de calor i sequeres– que ja no n'hi ha prou amb fixar-se només en un sector per intentar deixar l'escalfament dins d'uns límits gestionables. No n'hi haurà prou amb reduir o suprimir del sector energètic els gasos d'efecte hivernacle, que segons la majoria dels científics són al darrere del canvi climàtic. Calen canvis profunds en altres sectors, com el de la producció d'aliments mundial i la gestió dels sòls, i també en les dietes.

Aquesta conclusió és la que recorre tot l'informe especial sobre canvi climàtic i terra de l'IPCC, el grup internacional d'experts que assessoren l'ONU. L'anàlisi, que s'ha presentat aquest dijous a Ginebra (Suïssa) i en el qual han participat 107 experts de 52 països, apunta a la necessitat que es produeixin canvis per combatre la desforestació, la desertització i el malbaratament. Només el desaprofitament d'aliments, destaca l'estudi, és responsable d'entre el 8% i el 10% de totes les emissions d'efecte hivernacle que genera l'ésser humà. Entre el 25% i el 30% del total d'aliments produïts al món es perd o es malgasta, destaquen els experts de l'ONU en el seu informe.

L'IPCC apunta als beneficis en la lluita contra el canvi climàtic de les "dietes equilibrades" basades en aliments d'origen vegetal, com cereals secundaris, llegums, fruita i verdura. Hi inclouen també aliments d'origen animal, però produïts de manera sostenible amb baixes emissions. "Algunes opcions dietètiques requereixen més terra i aigua", ha explicat Debra Roberts, una de les científiques que ha coordinat l'estudi, "i provoquen més emissions de gasos".

Fa 10 mesos, l'octubre del 2018, un altre informe de l'IPCC va sacsejar el món. Llavors els científics ja advertien que l'ésser humà s'estava quedant sense temps per poder complir amb l'Acord de París, que estableix com a meta per a final de segle que l'increment mitjà de la temperatura quedi per sota dels dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials (finals del XIX), i en la mesura del possible per sota d'1,5 graus. Amb un increment que ja ronda el grau centígrad i l'acumulació en l'atmosfera de CO2 en nivells insòlits, aquell informe de l'IPCC advertia que calia assumir reduccions dels gasos d'efecte hivernacle sense precedents en molt poc temps per complir París.

Ara, l'anàlisi monotemàtica de l'IPCC sobre l'ús de la terra al planeta destaca la importància del sector alimentari en aquesta lluita i la necessitat d'aplicar mesures ben aviat: "Actuar ara pot evitar o reduir els riscos i les pèrdues i generar beneficis per a la societat", sosté. "Les ràpides accions d'adaptació i mitigació climàtiques, alineades amb la gestió sostenible de la terra i el desenvolupament sostenible (...), podrien reduir el risc per a milions de persones exposades a fenòmens extrems del clima, desertificació, degradació de la terra i inseguretat alimentària". 

Perquè la terra i l'ús que l'ésser humà li dona són alhora una víctima del canvi climàtic i un causant d'aquest escalfament. El creixement de la població mundial i els canvis en les dietes i el consum des de mitjans del segle passat han portat a "taxes sense precedents d'ús de la terra i l'aigua", apunta l'IPCC. Per exemple, al voltant del 70% del consum mundial d'aigua dolça es destina a l'agricultura. "Aquests canvis han contribuït a l'augment d'emissions netes de gasos d'efecte hivernacle, la pèrdua d'ecosistemes naturals i la disminució de la biodiversitat". L'informe recorda que des de mitjans del segle passat el consum per càpita de greixos vegetals, carns i calories s'ha disparat. Aquests canvis en els patrons d'alimentació han fet que al món visquin 2.000 milions de persones amb sobrepès o obesitat.

L'informe estableix que un 23% de tots els gasos d'efecte hivernacle que expulsen els humans venen de l'agricultura, la silvicultura i l'ús de la terra. Però si s'hi afegeixen les emissions associades a la producció mundial d'aliments, aquesta quota pot arribar fins al 37%. "Es preveu que les emissions de la producció agrícola augmentin impulsades pel creixement de la població i la renda i els canvis en els patrons de consum", adverteix l'informe.

Impactes

L'IPCC destaca que el canvi climàtic ja està tenint impactes en la "seguretat alimentària", ja que estan canviant els patrons de precipitació i augmentant la freqüència i intensitat de fenòmens extrems que danyen els cultius. I les projeccions no són bones: "Es preveu que la freqüència i intensitat de les sequeres augmentin particularment a la regió mediterrània i a Àfrica meridional".

Però els impactes es pronostiquen per a tot el planeta: a Àsia i Àfrica hi haurà més persones sotmeses a la desertització; a Amèrica, el Mediterrani, el sud d'Àfrica i Àsia central es preveuen més incendis forestals; als tròpics i subtròpics caurà el rendiment dels cultius... A més, aquestes conseqüències, que poden incrementar les migracions associades a factors mediambientals, seran pitjors a mesura que augmenti l'escalfament.

Solucions

L'informe assenyala algunes solucions, com els canvis en les dietes que els consumidors poden fer. O accions de més envergadura, com els "murs verds" amb espècies vegetals autòctones que es projecten per frenar la desertització. Els científics de l'IPCC expliquen que hi ha accions que tenen "impactes immediats" positius, com la conservació d'ecosistemes en torberes, aiguamolls, prats, manglars i boscos, que guarden enormes quantitats de gasos d'efecte hivernacle que s'alliberen quan es destrueixen i contribueixen més a l'escalfament. Altres intervencions, com la reforestació, necessiten dècades per ser efectives.

En tot cas, l'IPCC recorda que la terra ha de seguir sent "productiva per mantenir la seguretat alimentària" davant l'augment de població previst i els impactes negatius de l'escalfament. "Això vol dir que hi ha un límit per a la contribució de la terra en la lluita contra el canvi climàtic", apunta el grup d'experts, que adverteix dels riscos que pot comportar la bioenergia per a la "seguretat alimentària, la biodiversitat i la degradació de la terra".

L'IPCC planteja la necessitat que hi hagi una resposta ràpida davant del desafiament del canvi climàtic: "Retardar l'acció (...) podria donar lloc a alguns impactes irreversibles en alguns ecosistemes". I això al seu torn generaria més gasos d'efecte hivernacle que escalfarien encara més el planeta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Planelles
Periodista especializado en información sobre cambio climático, medio ambiente y energía. Ha cubierto las negociaciones climáticas más importantes de los últimos años. Antes trabajó en la redacción de Andalucía de EL PAÍS y ejerció como corresponsal en Córdoba. Ha colaborado en otros medios como la Cadena Ser y 20 minutos.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_