Neix el primer linx europeu al Pirineu català des de fa un segle

“Semblava que ja no es reproduirien”, reconeix Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, perquè feia 11 anys que un mascle i una femella de linx europeu convivien al recinte de MónNatura Pirineus i no havien tingut cap cria. Però al maig passat va arribar la sorpresa. Va néixer el primer gatillop –com es coneix popularment aquesta espècie– en aquest centre d’educació ambiental i interpretació de la natura del Pirineu. El petit linx, que ja té dos mesos i pesa un quilo, conviu amb la seva mare en un recinte tancat i serà “un bon ambaixador” del linx dins d’aquest centre educatiu, perquè ara com ara no pot tornar a l’estat salvatge.

El linx europeu o boreal (Lynx lynx) es considera extingit al Pirineu català des de fa diverses dècades. L’última dada fiable és la d’un exemplar que es va caçar als anys trenta a la Vall de Ribes, explica Rafa. Però podria ser que haguessin sobreviscut exemplars de linx fins a finals del segle XX. De fet, l’últim estudi que es va fer per detectar la presència de l'espècie va ser als anys noranta, amb una sèrie d’observacions i albiraments que no van aconseguir provar la presència de cap exemplar.

La parella de linx de MónNatura Pirineus va arribar el 2008, quan eren cries, procedents d’un centre de fauna de Galícia, on van néixer en captivitat. Els van cedir “amb un objectiu d’educació ambiental necessària per poder plantejar un projecte de reintroducció”, explica Rafa. El nou membre “reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en aquest centre”, on hi ha altres espècies d’animals, com el trencalòs, el duc, el cabirol, la marta, la fagina o la guineu, entre d’altres.

La reproducció ha estat de manera totalment natural, remarca Rafa que, de fet, reconeix que es pensaven que tenien algun problema d’infertilitat perquè en tots aquests anys no s’havien reproduït. Aquests linxs no podran tornar a la natura perquè ara com ara no hi ha cap projecte de reintroducció de l'espècie. “No hi ha consens social” per fer un projecte així, explica. De fet, el 2016 el Síndic d’Aran va fer una proposta de reintroducció però va acabar amb el rebuig de caçadors i ramaders, recorda Rafa.

Rafa explica que el linx té un paper d’equilibrador de la natura, ja que cacen cabirols, llebres, guineus o martes. Una figura que ara mateix fa falta, perquè a les muntanyes hi ha molts herbívors salvatges. Les densitats que hi ha ara de cabirols, cérvols, daines o isards són de les més altes dels últims cinc segles, assegura. El linx europeu s’ha reintroduït en altres països com França, Suïssa, Itàlia i Àustria amb èxit, afegeix.