Selecciona Edició
Connecta’t

SOS Costa Brava atura una desena de projectes urbanístics en un any

L'entitat també ha aconseguit frenar 165 urbanitzacions, però reclama “un canvi de rumb” en la política urbanística del litoral

Protesta contra l'ampliació de la C-32, prop de Lloret de Mar.
Protesta contra l'ampliació de la C-32, prop de Lloret de Mar.

La Plataforma SOS Costa Brava ha aconseguit suspendre en el seu primer any d'activitat 10 dels 16 projectes que ha denunciat. L'entitat també ha aconseguit frenar 165 urbanitzacions amb 20.000 possibles habitatges, però reclama “un canvi de rumb” en la política urbanística del litoral. Aquest dimecres ha anunciat que preveuen insistir al Govern perquè creï el Conservatori del Litoral, amb el qual es pugui planificar, comprar i protegir terrenys d'alt valor amenaçats per l'activitat constructora. “El Govern haurà d'escollir si vol una Marbella o la Costa Brava actual”, ha apuntat el seu advocat, Eduard de Ribot.

Els ecologistes es mostren satisfets per haver aconseguit els principals objectius que s'han marcat aquest any, però segons un dels seus portaveus, Sergi Nuss, s'ha de fer “una lectura a llarg termini del que significa canviar el model urbanístic i territorial de la Costa Brava”. Considera una “gran victòria” les dues moratòries de concessió de llicències urbanístiques perquè han frenat temporalment diversos projectes que es podrien haver desenvolupat, però “la mesura a llarg termini és el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sectors no sostenibles, que abasta 165 zones edificables de 22 municipis on es podrien construir fins a 20.000 habitatges”. Per a l'Agència Catalana de l'Aigua, consideren, desclassificar alguns d'aquests sòls seria “positiu”, tenint en compte que els sistemes de gestió hídrica de Muga i Ter, dels quals depenen alguns d'aquests pobles, són “deficitaris”.

Els projectes paralitzats en aquests moments són sis a diferents poblacions del Baix i l'Alt Empordà. A la Selva s'ha aconseguit frenar la urbanització de Cala Morisca a Tossa de Mar i la prolongació de l'autopista C-32 per resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segueixen en execució però denunciats als tribunals cinc projectes més.

Els ecologistes creuen que “queda molta feina per fer” i recorden que encara persisteix la potencial construcció de 15.000 habitatges en altres sectors, fruit del nou boom immobiliari. Si algun dia arribessin a fer-se realitat, la Costa Brava tindria 260.000 habitatges, dels quals un 50% serien segones residències, un 10% estarien buits i només un 40% serien habitatges habituals.

Un cas flagrant d'aquesta situació és Begur on, amb uns 4.000 habitants permanents que a l'estiu es multipliquen per vuit, el 64% dels 5.225 habitatges són de segona residència i un 4% addicional estan buits.

SOS Costa Brava, que reuneix 31 grups ecologistes, preveu un segon any també intens. A la tardor s'espera l'aprovació inicial del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí i de la Candidatura de la Reserva de la Biosfera. Sostenen que qualsevol propòsit per a un litoral més sostenible passa per “una profunda revisió del model urbanístic”, fet que suposa “desclassificacions massives de sòl”. Per això vetllaran perquè aquest PDU “exigeixi l'establiment d'estratègies d'extinció per al màxim nombre de sectors edificables, incloent-hi els que han denunciat, i que s'ampliï a la resta de sectors edificables del litoral gironí, ja que el PDU actua només sobre el 50% dels existents. “Estarem pendents de l'aprovació inicial perquè ha d'anar molt més enllà, ja que la Costa Brava està més que sobresaturada des del punt de vista constructiu”, ha avançat Nuss.

20.000 pisos buits

En aquesta línia va recordar que en l'actualitat hi ha 20.000 habitatges buits i que “construir més no té sentit si abans no es posen mesures per dinamitzar els construïts i buits”. Pel que fa a la candidatura de la Costa Brava Reserva de la Biosfera, que es farà pública també aquesta tardor, per Nuss “és un exercici de coherència; no té sentit que els ajuntaments diguin que volen una gran reserva de la biosfera però no revisin els seus plantejaments o posin traves a la desclassificació de sòls”.

Aquesta tardor la Plataforma insistirà a la Generalitat en la creació del Conservatori del Litoral, una figura existent a França i que seria l'òrgan encarregat de planificar, comprar i protegir terrenys costaners d'alt valor natural i paisatgístic amenaçats per la construcció de nous habitatges o edificis. Entre aquests terrenys s'inclouen l'antiga estació de Ràdio Liberty de Pals o, a causa de la urgència i la gravetat del cas, la parcel·la de la Pineda d'en Gori, a Palamós, on es preveu construir un tercer bloc d'apartaments.

El “mastodont” coronant un penya-segat

Els ecologistes de Begur, una de les poblacions més amenaçades, també han portat als tribunals un macroxalet de luxe de 750 metres quadrats de sostre edificable amb piscina que un promotor estranger pretén construir en un penya-segat damunt de la cala del Port des Pi. Tot i que està prevista una planta baixa més primera planta, la verticalitat de la muntanya fa que visualment es converteixi en una altura de quatre plantes, la qual cosa provocaria un gran impacte visual i paisatgístic. Per als ecologistes, aquest sòl urbà té més d'un 60% de verticalitat i hi ha risc de despreniments. L'advocat dels ecologistes, Eduard de Ribot, que ja va denunciar que a la Costa Brava està mal delimitada la zona maritimoterrestre, en aquest cas creu que es tracta d'una “ocupació indeguda”, ja que la boga està marcada a la platja, quan hauria d'estar delimitada a la part superior, tenint en compte que se situa en allò que la llei descriu com “un penya-segat sensiblement vertical”. Aquest projecte, que disposa de llicència d'obres des de l'octubre del 2018, va ser denunciat davant del Consistori, que va desestimar paralitzar les obres. Per això s'ha denunciat davant dels tribunals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >