Selecciona Edició
Connecta’t

Trenta alcaldes trien cobrar de les diputacions i no dels municipis

Els batlles fixen la seva dedicació exclusiva als ens provincials i no als ajuntaments

Ple de la Diputació de Barcelona d'organització de la institució.
Ple de la Diputació de Barcelona d'organització de la institució.

Almenys 31 alcaldes catalans al·leguen dedicació exclusiva a les diputacions en lloc dels ajuntaments on van sortir escollits, per la qual cosa els seus salaris aniran a càrrec dels ens provincials. Les retribucions a les diputacions són més altes que als ajuntaments. Aquesta és la foto que deixa l'aprovació dels cartipassos, tot i que encara falten les dades de Girona. El mètode d'elecció dels representants dels plens provincials és indirecte —el ple es conforma en funció dels resultats de cada partit judicial, els noms els seleccionen els partits— i la llei fixa un límit de diputats que poden tenir dedicació total.

Els càrrecs públics no poden tenir més d'un sou sufragat pels impostos dels contribuents, tot i que tinguin diverses feines a les administracions. Sí que poden rebre dietes o complements per assistir, per exemple, a sessions plenàries. En el cas de les diputacions, la Llei reguladora de les bases de règim local estableix que el nombre màxim de càrrecs que poden tenir dedicació exclusiva (i, per tant, la màxima retribució) no pot superar el de la ciutat més poblada d'aquesta província.

En el cas de Barcelona, per exemple, en són 32. La Diputació que presideix Núria Marín, no obstant això, només té 27 càrrecs d'aquest tipus i d'aquests, d'acord amb el decret de l'ens supramunicipal del 24 de juliol, un total d'onze són alcaldes. També hi ha diputats provincials que són regidors a l'oposició o que tenen responsabilitats de govern dins del seu consistori i que també les tindran a la Diputació. La suma de totes aquestes retribucions per disponibilitat total sumen més de 2,3 milions d'euros. Es tracta de diners que tècnicament no s'atribueixen a les arques municipals, però que sí a les de la Diputació.

Polèmica per la dedicació de Joan Subirats

L'oposició a l'Ajuntament de Barcelona ha carregat contra el sisè tinent d'alcalde Joan Subirats, que ha renunciat a la dedicació exclusiva al Consistori per tornar com a catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona, tal com va avançar el digital Tot Barcelona. “Un tinent d'alcalde s'hauria de dedicar al 100% i esperem que sigui així”, va assegurar el portaveu republicà Jordi Coronas. La decisió de Subirats li permet escapar de la restricció salarial del codi ètic de Barcelona en Comú, però Coronas demana una cosa que el seu partit no aplica.

Per exemple, el socialista Óscar Sierra, alcalde de la Llagosta (Vallès Oriental) tindria allà un sou de 47.086 euros bruts anuals si tingués una dedicació exclusiva. Però tenir aquesta mateixa prerrogativa a la Diputació de Barcelona li permet pujar aquesta quantitat un 77% , fins als 83.398 euros. Si Joan Carles García, alcalde neoconvergent de Tordera (Maresme), cobrés el sou d'aquest municipi, la seva retribució seria d'uns 45.000 euros. De la Diputació, on és president delegat de l'àrea de Cultura, cobra 93.660 euros bruts a l'any.

A la Diputació de Tarragona, presidida per la republicana Noemí Llauradó, hi ha un total de 16 dedicacions exclusives, de les quals 10 corresponen a alcaldes. També, segons consta a la seva pàgina web, hi ha tres diputats provincials que dediquen el 90% de la seva jornada a l'ens supramunicipal.

Aquí també els batlles aconsegueixen augmentar considerablement la retribució. Joaquim Nin Borredà, alcalde d'Albinyana (Baix Penedès, 2.371 habitants) i ex-número dos del departament de Presidència de la Generalitat, tindria una retribució de 6.850 euros anuals, segons el Ministeri de Política Territorial. En ser vicepresident primer de la Diputació, cobrarà 73.689 euros.

L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà (ERC), o el de Reus, el neoconvergent Carles Pellicer, no tenen la dedicació exclusiva i rebran un complement per la seva assistència als plens de l'ens presidit per Llauradó. Cadascun, per tant, completarà el sou d'alcalde amb 7.866 i 9.895 euros bruts anuals. Ricomà, a més, ja s'havia apujat el sou al Consistori (2.800 euros més, fins a arribar als 71.892 euros anuals) precisament al·legant que s'enfocaria completament a Tarragona. L'alcalde de Reus té assignat un sou de 74.000 euros.

En total, la massa salarial imputada a les dedicacions exclusives a la Diputació de Tarragona és d'un total de més de 874.000 euros anuals. L'ens paga una dieta de 462 euros per cada sessió de la junta de govern a la qual assisteixi un diputat provincial que no tingui dedicació exclusiva.

En el cas de Lleida, els dos socis del govern provincial (Junts per Catalunya i Esquerra) es repartiran 16 de les 18 dedicacions exclusives que els permet la llei. Onze són per a alcaldes. Les altres dues recauran sobre els comuns i el PSC, tot i que no es tracta d'alcaldes. En la pràctica, només dos diputats republicans i neoconvergents s'han quedat sense aquesta prebenda. Una de les primeres decisions va ser una rebaixa generalitzada dels sous (entre un dos i un 6%), tot i que les retribucions continuen sent més altes que les establertes per als seus municipis.

Malgrat que la Diputació de Girona ja ha celebrat el ple en què s'ha aprovat el cartipàs, es desconeix quins càrrecs tindran dedicació exclusiva. El mandat passat van ser nou, la qual cosa implicava dedicar un total de 461.000 euros cada any.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >