Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya rebutja un de cada tres aspirants a mestre per baix nivell

És l'única comunitat que exigeix proves addicionals per accedir a Magisteri. El debat de la formació inicial del professorat està pendent des de fa una dècada a Espanya

Les alumnes d'Educació de la UB Marta Cruces, Maider Gorriz i Natalia Heredia.
Les alumnes d'Educació de la UB Marta Cruces, Maider Gorriz i Natalia Heredia.

Els alumnes catalans que es vulguin matricular a la universitat per ser mestres d'infantil o primària no en tenen prou amb aprovar la selectivitat, com passa a la resta d'Espanya. En aquesta comunitat des del 2017 cal fer unes proves específiques de competència matemàtica i de comprensió lectora que determinen si poden ser els mestres del futur. Aquest doble filtre impedeix que accedeixin a Magisteri entre un 30% i un 40% dels aspirants cada any, és a dir, 4.366 alumnes en total. Mentre que a la resta d'Espanya es continua debatent quines són les fórmules idònies per a la formació inicial dels mestres, Balears ha seguit l'exemple català i ja ha aprovat unes proves específiques per al curs 2020-2021.

Les proves d'aptitud personal (PAP) que es fan a Catalunya consten de tres exàmens, que avaluen competències lingüístiques en català i castellà i raonament lògic-matemàtic. Per exemple, reflexionar sobre les dones en el món del cinema, corregir un text ple de faltes d'ortografia o trobar el perímetre d'un quadrat a partir de la seva àrea, són algunes de les qüestions que es van plantejar als aspirants a les PAP d'aquest any.

“La idea va sorgir en el programa de millora i innovació de la formació de mestres (MIF), que va integrar totes les universitats de Catalunya, públiques i privades. Els estudiants havien de tenir un mínim de competències lingüístiques, d'expressió i raonament lògic-matemàtic. I la selectivitat no era garantia suficient que controlaven aquestes competències”, explica Miquel Martínez, catedràtic de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador de la primera fase del MIF.

“No ens han ensenyat a parlar ni a escriure”

Les estudiants de magisteri Marta Cruces, Maider Gorriz i Natalia Heredia admeten que, en el seu primer any de carrera, han vist que el nivell de l'alumnat és limitat, molt per sota del que exigeixen els docents. “El nivell baix l'arrosseguem del batxillerat”, apunta la Natalia. “El problema ve de lluny. No ens han ensenyat a parlar ni a escriure. Ningú et corregeix des del punt de vista lingüístic”, afegeix Maider.

A l'altre costat dels pupitres, els professors de les facultats d'Educació coincideixen que calia establir alguna prova específica per elevar el nivell d'accés. “Jo faig classe al grau d'Educació Infantil i pensen que han de saber explicar, però no saber els coneixements ells mateixos. I no és així. Les PAP poden ajudar els alumnes a venir més preparats”, explica Raquel Bayo, professora de Didàctica de les Matemàtiques en tercer curs, l'última promoció sense prova específica d'accés.

Els resultats li han donat la raó: tot i que el 96% dels estudiants aproven la selectivitat, les PAP només les superen el 60% dels aspirants. Aquest any, dels 4.271 joves que s'hi van presentar, n'han aprovat 2.633. “Hi ha gent amb bona nota a la selectivitat que no passa les PAP. Aprovar la selectivitat significa tenir coneixements. Però per començar una carrera com aquesta, a més de saber-ne molt, cal saber aplicar-ho”, assenyala Martínez.

Fa més d'una dècada que es va posar sobre la taula un canvi en la formació dels docents. Al Regne Unit o Finlàndia, les proves específiques arriben fins i tot a una entrevista personal per saber per què l'alumne vol estudiar aquesta carrera o com reacciona davant d'un escenari simulat. El 2011, Alfredo Pérez Rubalcaba, llavors candidat del PSOE a les eleccions generals, ja va apuntar també a un MIR per a professors i aquesta idea ha seguit circulant en despatxos i grups d'experts. No obstant això, cap mesura s'ha arribat a aplicar en el sistema espanyol.

Només Catalunya va aconseguir implantar el filtre de les PAP com a prova pilot el 2014, però no com una prova a banda, sinó dins mateix de la selectivitat. Els aspirants a mestre havien de treure més d'un quatre a Llengua Castellana i Llengua Catalana i la mitjana de totes dues proves havia de ser superior a cinc. A partir del 2017, es van incorporar les tres proves específiques.

Laia Teuler tot just ha acabat el primer curs de Magisteri a la UB. Va fer les PAP el 2018. “La prova de llengua és corregir un text. Com a profe, ho has de saber fer. No pot entrar gent a la carrera que no sàpiga corregir un text”, sentencia. La jove va ser un dels 1.990 aspirants que va superar les PAP, el 61% dels que s'hi van presentar.

Els catedràtics apunten al fet que les PAP han elevat el nivell. El filtre funciona i els estudiants ja tenen unes competències bàsiques assumides. Però això només és el primer pas, adverteixen. Queda molt per millorar. “De la selectivitat entren alumnes amb notes més altes. Vèiem que hi havia competències fonamentals que, quan arribaven, estaven molt baixes. Ara ens assegurem que tinguin un mínim de continguts i habilitats, però falta formació en competències més personals, com treballar en grup, l'empatia. Són essencials i no es treballen a l'escola ni a la universitat”, explica Anna Marbà, professora de Didàctica de la Ciència i coordinadora de les PAP a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Martínez assenyala que, segons els resultats de la primera fase del MIF, “els docents han percebut un canvi”. “En algunes universitats hi ha fins a un punt més de rendiment el primer any. Però cal esperar per tenir resultats concloents”, apunta l'expert. Hi coincideix Lluís Baulenas, secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya: “Hi ha diferents camps que cal anar treballant. S'ha abordat l'accés, però cal veure les pràctiques, la part acadèmica. Ens arriba que hi ha hagut una millora en l'accés, però necessitem uns quants anys per veure on va la tendència”. La primera promoció de les PAP encara no s'ha graduat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >