_
_
_
_
_

El 2019 encadena temperatures rècord: el juliol ha estat el mes més càlid registrat mai

El servei de canvi climàtic de la UE confirma que el mes passat es va batre la marca del 2016. “Ens estem quedant sense temps”, adverteixen els ecologistes

Desglaç d'una glacera a Groenlàndia.
Desglaç d'una glacera a Groenlàndia.Sean Gallup (Getty Images)
Manuel Planelles

El 2019 no para d'encadenar rècords de temperatura. Aquest juny ja va ser el juny més càlid des que hi ha registres fiables, que arrenquen el 1880. I el Servei de Canvi Climàtic de l'agència europea Copernicus ha confirmat aquest dilluns que el juliol va ser el mes amb la temperatura mitjana mundial més alta mai registrada. Ha superat per 0,04 graus el juliol del 2016, fins ara el mes més càlid. Durant aquests dos mesos s'han succeït pel món onades de calor, que han accelerat el desglaç de glaceres i han assolat Europa de tal manera que a més d'un país s'han vist obligats a interrompre serveis de transport com els ferrocarrils per l'efecte de la calor a les vies.

Más información
La Generalitat activa l’alerta per una nova onada de calor
L’onada de calor ha deixat temperatures rècord a Catalunya

“Aquest any continua amb temperatures rècord”, ha explicat aquest dilluns el servei de seguiment de l'escalfament de la UE. Tots els mesos del 2019 han estat entre els més calorosos des que hi ha registres, ha afegit Copernicus. Aquesta agència apunta al fet que el 2019 és molt a prop —si no supera, com ja ha passat al juny i juliol— del 2016. Però la diferència rau en el fet que les temperatures del 2016 van estar marcades pel Niño, un fenomen climàtic relacionat amb l'escalfament del Pacífic que fa pujar les temperatures al planeta. Ara, aquest fenomen no s'està donant.

Més enllà d'aquestes marques històriques, que han situat la temperatura mitjana del juliol al món en 16,6 graus, els científics posen el focus en la concentració d'anys més càlids del que és normal durant aquest segle en general i aquest últim lustre en particular. “La tendència d'escalfament no es limita al juliol”, informa Copernicus en el seu butlletí mensual. “Quan mirem enrere, els últims quatre anys (entre el 2015 i el 2018) es descobreix que han estat els quatre anys més càlids del registre”, ha indicat aquest servei.

Juan Antonio Añel, físic i investigador Ramón y Cajal de la Universitat de Vigo, apunta a un augment de velocitat respecte al que s'esperava en els fenòmens extrems relacionats amb l'escalfament: “Estem veient que el conjunt dels efectes en els dos o tres últims anys són més severs del que esperàvem per a aquestes dates”. “El canvi climàtic ja ha arribat”, ha resumit Asunción Ruiz, responsable de SEU/BirdLife, després de reunir-se amb el president en funcions, Pedro Sánchez. En aquesta cita les cinc ONG mediambientals més importants del país han demanat que Espanya, un dels llocs de la UE més exposats als impactes de l'escalfament, tingui una llei de canvi climàtic.

Aquesta norma ha de servir a Espanya perquè compleixi els seus compromisos internacionals i redueixi els gasos d'efecte hivernacle. Aquests gasos, segons la majoria dels científics, són en bona part responsables del canvi climàtic. Paral·lelament a l'increment de la temperatura, la concentració a l'atmosfera del diòxid de carboni, el principal d'aquests gasos, també ha arribat a nivells històrics. Al maig es van superar les 410 parts per milió, un registre al qual no s'ha arribat mai des de l'existència dels humans, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). En 30 anys aquesta concentració s'ha disparat més d'un 15%.

La majoria dels gasos d'efecte hivernacle que generen els humans procedeixen de la crema dels combustibles fòssils (petroli, gas i carbó). I el punt d'inflexió que se sol prendre és la Revolució Industrial, quan aquests combustibles es van convertir en la sang del creixement econòmic. També es pren aquest punt de finals del XIX per establir les metes dels tractats internacionals de lluita contra l'escalfament. Per exemple, l'Acord de París estableix que, perquè el canvi climàtic es quedi dins d'uns límits que resultin manejables, l'increment de la temperatura a final de segle no hauria de superar els dos graus centígrads respecte a aquests nivells preindustrials. I en la mesura del possible deixar-lo per sota dels 1,5 graus.

Aquest mes de juliol la temperatura mitjana del planeta ja ha estat en 1,2 graus per sobre del nivell preindustrial. Si es pren com a referència el període comprès entre el 1981 i el 2010, l'increment al juliol va ser de 0,56 graus. “Els extrems són més alts del que esperàvem per a aquest moment”, insisteix Añel en referència a aquests esdeveniments, com les onades de calor, que ja estan recorrent el planeta. Per exemple, a Europa el 25 de juliol es van registrar rècords nacionals de temperatura a Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Holanda i el Regne Unit. En aquests països es van superar els 40 graus, una cosa insòlita.

Incendis

Com ha recordat Copernicus, les temperatures també han estat molt per sobre de la mitjana al juliol a Alaska, l'illa de Baffin, Groenlàndia, algunes zones de Sibèria, així com grans parts de l'Antàrtida. En molts casos, la calor ha anat associada a enormes incendis que, en un cercle viciós, generen més gasos d'efecte hivernacle. L'OMM recordava la setmana passada que al juliol les emissions de diòxid de carboni generades pels incendis forestals al cercle polar àrtic van ser de 75,5 milions de tones, el doble que les del juliol del 2018 i un rècord absolut.

A Sibèria, els incendis al bosc de Taiga ja han arrasat 4,3 milions d'hectàrees, la qual cosa ha suposat més de 166 milions de tones de diòxid de carboni, segons Greenpeace. “Ens estem quedant sense temps”, ha alertat Mario Rodríguez, responsable de Greenpeace a Espanya. “Ens queda una dècada”, apunta en referència a l'últim informe d'IPCC —el grup científic de referència de l'ONU en matèria de canvi climàtic— en el qual es demanava un canvi de rumb radical d'aquí al 2030. En concret, els experts assenyalaven que si es vol complir la meta d'1,5 graus es requereix una disminució el 2030 del 45% de les emissions de diòxid de carboni respecte al nivell del 2010. El 2050, aquestes emissions han d'haver desaparegut.

Màxims de desglaç a Groenlàndia

EFE

L'onada de calor també ha causat temperatures rècord a Groenlàndia i una acceleració del desglaç. A l'estació de l'Institut Meteorològic Danès (DMI) a Summit es van registrar els dos primers dies d'agost 2,7 i 4,7 graus, i es va superar el rècord del 2012 de 2,2 graus. El casquet glacial va perdre dijous 11.000 milions de tones, una altra xifra rècord, més del doble de la mitjana diària en l'època de desglaç, i el 60% de la superfície d'aquesta capa s'estava fonent. Groenlàndia, que pertany a Dinamarca, ha experimentat des de l'abril temperatures superiors a la mitjana, cosa que ha fet que l'inici de la temporada de desglaç, que normalment es produeix al maig, s'avanci un mes, va explicar a John Cappelen, climatòleg del DMI.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Planelles
Periodista especializado en información sobre cambio climático, medio ambiente y energía. Ha cubierto las negociaciones climáticas más importantes de los últimos años. Antes trabajó en la redacción de Andalucía de EL PAÍS y ejerció como corresponsal en Córdoba. Ha colaborado en otros medios como la Cadena Ser y 20 minutos.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_