Selecciona Edició
Connecta’t

La presència de la dona en l’escena musical catalana està per sota del 30 %

Un estudi destaca que la paritat queda lluny en càrrecs executius i formació

Nuria Graham, a la sala Apolo de Barcelona, el 2016.
Nuria Graham, a la sala Apolo de Barcelona, el 2016. Redferns

L'absència de paritat de les dones al món de la música és un dels temes principals abordats per l'Anuari de la Música d'aquest any, fet públic recentment. Segons les dades recollides en l'informe, que es refereixen a l’any 2018 i amb Catalunya com a subjecte, la presència de la dona en els àmbits musicals amb prou feines arriba al 33 %, i això afecta tant a la presència sobre els escenaris (menys del 30 %), com a les responsabilitats executives en empreses musicals o en centres de formació musical.

I és particularment curiosa la dada sobre la presència de les dones en la formació musical, en què representen un 54 % de l'alumnat i només un 33 % de l'equip docent. Aquesta dada amplia les distàncies entre sexes en els càrrecs de responsabilitat empresarial, en els quals les dones amb prou feines són un 16 %, molt lluny del 62 % en l'apartat de treballadores en aquestes mateixes empreses. En els escenaris, sembla que els festivals han començat a implementar polítiques de paritat, les dades més significatives se sabran l’any que ve ja que durant aquest any s’han incrementat les polítiques de foment en aquesta línia. En qualsevol cas, les dades que ofereix l'Anuari indiquen que de mitjana, la presència de les dones sobre els escenaris se situa en percentatges inferiors al 30 %. La paritat continua lluny.

Una altra dada significativa que mostra l'Anuari, editat pel grup Enderrock amb la col·laboració d'ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya), és el descens d'assistents a festivals en relació amb el dels assistents a concerts. Segons dades de la publicació, que destaca que els consumidors de música en directe han crescut un 14 %, l'assistència a concerts puja 6 punts (del 40 % al 46 %), mentre que la de festivals, un model de consum que es dona per estabilitzat, descendeix 4 punts (del 40 % al 36,2 %).

Les dades de l'Anuari especifiquen que el model festivaler és preferit pels homes i que el català es consolida com a llengua de consum musical, passa del 9,8 % el 2012 al 43 % actual, i augmenta també la presència a festivals de grups que la fan servir. En els grans recintes, el Palau Sant Jordi s'erigeix en el colós dominant en augmentar els espectadors en un 101 %.

En una escala menor, els nous artistes i les sales de petit format continuen en la seva batalla per fer-se veure. Els artistes al començament de les seves carreres disposen d'espai als festivals, encara que hagin de tocar en hores mortes. I pel que fa a les sales, l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat la creació dels Espais de Cultura Viva per afavorir l'activitat musical en recintes on es pugui oferir programacions estables, amb la qual cosa es facilita que el talent musical tingui espais d'expressió i de presa de contacte amb el públic.

Ficats en el terreny públic, l'Anuari destaca el descens de l'aportació de la Generalitat al món de la música, que cau un 4 %, percentatge que anul·la la pujada, d'aquest mateix percentatge, de 2017. Finalment, el consum de música gravada es fa majoritàriament en temps real. Segons indica Oriol Orfila, president de l'APECAT (Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans), “l'escolta per temps real ha absorbit el mercat digital i la descàrrega tendeix a desaparèixer”. “El creixement ja és espectacular, amb un increment a Espanya d'un 30 %, i tot indica que la tendència es mantindrà”, segueix Orfila. La facturació per temps real a Espanya va ser el 2018 de 157 milions d'euros; vuit milions van quedar per a descàrregues i quatre per a continguts mòbils.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ