Selecciona Edició
Connecta’t

Missió: asfixiar el ‘top manta’

L'Ajuntament de Barcelona aplica mà dura contra els venedors ambulants saturant amb policies les zones on acostumen a instal·lar-se

El passeig de Joan de Borbó de Barcelona, ple de manters el passat 27 de juliol.
El passeig de Joan de Borbó de Barcelona, ple de manters el passat 27 de juliol.

Són les deu en punt del matí. El sol brilla d'allò més al front marítim de Barcelona. Les tres primeres patrulles a arribar són de la policia portuària. “Sembla que ens tocarà quedar-nos-hi tot el dia”, es resignen els agents. Al cap de poca estona, s’hi sumen la Guàrdia Urbana i, finalment, els Mossos d’Esquadra. És dilluns. S'acaba d'engegar el dispositiu antimanter: 100 agents patrullant de 10 del matí a 10 de la nit les zones predilectes dels venedors ambulants irregulars perquè no s’hi col·loquin. I així cada dia. L'objectiu és asfixiar-los i que se’n vagin de la ciutat.

L’Abdou mira a la llunyania els agents al passeig de Joan de Borbó, una àmplia avinguda davant de la platja, que des de fa mesos és un basar il·legal de mantes repletes de bosses, bambes, pareos, ulleres de sol i pals de selfie. Productes, molts falsificats, que compren a l'engròs a Badalona. “Ja se’n cansaran i se n'aniran”, espera l’Abdou, mentre camina movent un pareo. Al seu costat, assegudes a la vorera, hi ha un grup de dones que es guanyen la vida fent trenes. Al seu costat xerren dempeus diversos homes. Tots són senegalesos. No saben que la policia no pensa anar-se’n. Ni avui, ni demà, ni demà passat.

Colau està absent de l'estratègia que executen els seus socis del PSC

L'ofensiva de l'Ajuntament de Barcelona vol “erradicar” la venda ambulant irregular a la ciutat, segons el regidor de Seguretat, el socialista Albert Batlle, que va prometre al petit i mitjà comerç que acabaria amb el top manta. “No podem permetre un ús de l'espai públic monopolitzat per l'activitat il·legal, que posi en risc la convivència i es cronifiqui”, va sumar-s’hi el primer tinent d'alcalde, el també socialista Jaume Collboni, i va recordar que comprar aquesta mercaderia està multat amb 500 euros. Fonts municipals calculen que hi ha uns 1.500 manters a la ciutat; fonts policials ho rebaixen a un miler; ells, els manters, diuen que són 600, centrats sobretot al passeig de Joan de Borbó, convertit en l'escenari simbòlic de la batalla.

La nit del dilluns, quan va començar tot, un grup de manters va aguantar fins a dos quarts de deu de la nit i es va col·locar discretament en un moll al final de la Rambla. Ho van repetir l'endemà, dimarts. Però la directriu que tenen tots els policies és la mateixa: ordenar aixecar qualsevol manta que vegin. Si els venedors s’hi resisteixen, els requisaran el material. Els manters obeeixen davant l'envit municipal. Només tres han estat detinguts per la Guàrdia Urbana, a qui acusen d'actuar amb menys miraments que altres policies.

El passeig de Joan de Borbó de Barcelona, controlat per agents municipals, el passat 29 de juliol. ampliar foto
El passeig de Joan de Borbó de Barcelona, controlat per agents municipals, el passat 29 de juliol.

“Ha estat de la nit al dia”, retreu l’Ali, de 36 anys, en un bon castellà. Exerceix de portaveu improvisat dels manters. “No ens hem pogut preparar. No és un bon gest, hi manca humanitat”, lamenta. És dimecres ja. L’Ali és a les portes de l'Ajuntament de Barcelona, on ha demanat una reunió amb l'alcaldessa Ada Colau juntament amb un centenar d'homes. Ell fa dos anys que fa de manter, i ho combina amb altres feines. “Volem que l'alcaldessa ens rebi”, diu.

Però Colau està de vacances i allunyada de la nova estratègia de mà dura contra el top manta que estan executant els seus socis de Govern municipal. La segona tinent d'alcalde, Janet Sanz, ha anunciat que rebrà els venedors, sense donar data, però no pactarà amb ells ni horaris ni llocs on posar-se, com demanen. Quan Colau governava sola, aplicava un doble discurs: operatius policials puntuals i el missatge que el top manta no passa només per una solució policial, sinó social.

“Si no podem vendre, com pagarem els nostres lloguers?”, reflexiona en Sergio, senegalès de 38 anys, que ha espanyolitzat el seu nom. La mateixa queixa que fa en Mehboob, pakistanès, de 44 anys. “Acabarem dormint al carrer, i encara es preguntaran per què”, diu en anglès. Tots dos estan en situació irregular. Senegalesos (75 %) i pakistanesos (25 %) són els col·lectius majoritaris en la venda ambulant a Barcelona.

“No ens rendirem. Ens posarem a vendre”, afirma l’Ali

El dijous passat els manters estaven més tibants. Al matí intenten col·locar-se en un marge del passeig de Joan de Borbó, però desisteixen. A la nit, uns 200 esperen que acabi el dispositiu policial per tornar a estendre les mantes. Els antidisturbis dels Mossos els retiren sense incidents. Quan els agents se’n van, tornen a posar-s’hi. “Però ja gairebé no queden turistes. És hora d'anar-se’n a dormir”, es queixen.

El divendres, els manters ja fa cinc dies que no venen a Barcelona. 300 es manifesten. L’Abdul, senegalès de 33 anys amb papers en regla i feina en la restauració, els dona suport, encara que també critica els seus compatriotes: “En tenen part de culpa. Venen ja a dedicar-se a això. Han de fer cursos, aprendre l'idioma”. La marxa, amb un ambient festiu, acaba davant de l'Ajuntament al crit de “Papers per a tothom!” i “Cap persona és il·legal!”. L’Ali torna a estar al capdavant del grup. El seu avís és clar: “No ens rendirem. Ens posarem a vendre”.

Una lluita desigual a cada municipi

Els manters proliferen en la majoria dels municipis de la costa catalana. Sitges, el Vendrell o Roses, cadascun en una punta de Catalunya, lliuren la seva pròpia batalla. En alguns casos, s'opta per dedicar seguretat privada per combatre'ls. La Generalitat està elaborant un protocol per abordar el problema de manera conjunta, però fins ara l'única via que acaba imposant-se és la policial. Els manters, la majoria en situació irregular, insisteixen que no tenen cap altra manera de tirar endavant. Barcelona és el pol d'atracció més gran, amb 30 milions de turistes que la visiten a l'any. La patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEC, assegura que el top manta els provoca 65 milions de pèrdues.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ