El grup editorial Penguin Random House compra el segell en català La Campana Llibres
La filial alemanya creix en el mercat català fins a gairebé el 10% i no descarta fer més adquisicions "si surt l'oportunitat"
“En català podem créixer: ja hem incorporat més editors, traduirem més autors estrangers del catàleg i estrenem edició de butxaca i audiollibres, però també pot ser que creixem per la via de la compra”, va apuntar a aquest diari fa exactament dos mesos Nuria Cabutí, consellera delegada de Penguin Random House Grup Editorial (PRHGE) poc després d'adquirir Ediciones Salamandra. La possibilitat s'ha fet realitat: la filial espanyola de l'alemanya Bertelsmann, quart grup editorial del món, ha comprat La Campana Llibres, en el que és la primer adquisició que fa d'un segell que edita només en llengua catalana. L'elecció no és casual: només des del 2011, l'editorial que van fundar el1985 Isabel Martí i l'escriptor Josep Maria Espinàs, un dels símbols dels segells independents del sector editorial en català, ha donat a les llibreries quatre dels 10 títols més venuts en aquesta llengua, entre els quals hi ha Wonder, de R.J. Palacio; La noia del tren, de Paula Hawkins, o La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Entre els històrics hi ha tota la producció del mateix Espinàs i, en particular, els seus Viatges a peu o el reportatge literari Tor, de Carles Porta.
“Les estratègies empresarials canvien i és evident que el mercat en llengua catalana creix, amb índexs de lectura molt positius”, assegura a aquest diari Cabutí, responsable d'un grup que fins ara no havia mostrat especial interès a entrar fort en el llibre en català, a diferència del que ha anat fent amb el castellà, ja que ha adquirit només en els últims cinc anys, a més de Salamandra, Santillana Ediciones Generales (2014) i Ediciones B (2017). La política ha començat a canviar aquest mateix curs, quan al setembre es va decidir impulsar Rosa dels Vents, la marca en català que ja té PRHGE, doblant els títols que publicava fins a arribar als 115 i llançant col·leccions de butxaca i audiollibres, on l'oferta en la llengua que va ordenar Pompeu Fabra no és gaire àmplia.
“El catàleg de La Campana és molt complementari al de Rosa dels Vents i ens obre a noves temàtiques i autors, alhora que podem rellançar els seus autors en tots els formats possibles”, assegura Cabutí, que tot i que admet que amb la incorporació de La Campana “ja hi ha moltes possibilitats per créixer” (el segell de Martí i Espinàs té un fons d'uns 400 títols, construït a partir d'una dotzena l'any) no descarta consolidar la posició del seu grup en el segment del llibre en català adquirint més segells. “Si surt l'oportunitat, ho farem”, afirma taxativa. Cabutí és coneixedora que, de cada 10 llibres que es venen a Catalunya, tres ja són en català.
En aquesta línia, Cabutí assegura que també s'incrementarà la política de compra de drets d'autor en català conjuntament amb la castellana, una cosa que no han fet fins ara de manera sistemàtica i que “portarà el seu temps”, però que assegura que “ja ha començat amb les noves apostes”. En realitat, alguns dels fins ara 41 segells que conformen el grup ja estaven publicant en castellà títols que llançava La Campana, com són els casos de Sánchez Piñol o Jöel Dicker (tots dos a Alfaguara).
Amb tot això, PRHGE pretén reforçar la seva posició en l'edició en català, de la qual fins avui tenia poc més d'un 8% de la quota de mercat. Amb La Campana, segons fonts del sector, ja tindria el 9,5%, tot i que sempre en segona posició per darrere del Grup 62, del Grup Planeta, que té prop d'una quarta part del mercat editorial en aquesta llengua.
“Si el món canvia, nosaltres també hem de fer-ho. Precisament per apostar pel futur. Per poder pujar al carro dels nous mercats que s'obren a través de les noves tecnologies i accedir, per exemple, als audiollibres”, assegura a través de la nota oficial la cofundadora de La Campana. Martí, al capdavant d'una editorial gairebé de tarannà familiar i que va passar per una crítica situació fa uns anys, deixarà, a petició pròpia, la seva funció de directora literària per passar a ser “assessora editorial” i col·laborar directament amb Núria Tey, directora editorial responsable de la divisió en català de PRHGE, que té en Joan Riambau un dels seus editors bàsics.
Isabel Martí: “No és una traïció a la pàtria, sinó una aportació”
"Editar en català ha deixat de ser una cosa feta per voluntarisme o patriotisme; avui ja no som quatre gats, sinó que hi ha moltes editorials independents i molt bones... El que convé al català i al sector, la pota que li falla ara, és créixer en els grans grups; la llengua es fa més forta des d'un gran grup", ha assegurat aquest dimarts Isabel Martí des d'on més li agrada l'ofici: al peu del canó del seu despatx de La Campana, envoltada dels nous projectes. "No hi ha res més important en una editorial que un original, i ara tindré més temps per concentrar-me en això i treballar amb els autors; ara no m'hauré d'ocupar tant de la gestió empresarial; les coses han canviat en aquests 35 anys i s'obren nous fronts com els audiollibres i en la distribució, on Penguin Random House pot fer molt; i, a més, jo ja tinc gairebé 60 anys", apunta l'editora. La venda de La Campana a un gran grup ha provocat aquest dimarts cert enrenou a la xarxa, on l'operació ha estat llegida en alguns casos com una deserció d'un segell i una editora que ha simbolitzat com pocs el paradigma de l'edició en català independent i molt combativa, com va demostrar l'editora en dimitir de la Associació d'Editors en Llengua Catalana el 2017 perquè es va convidar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a uns actes de Sant Jordi d'aquell any. "Tot allò que sigui català ha de quedar en ambicions petites? És un orgull que una editorial en català estigui a la placa d'entrada d'una multinacional amb seus a Nova York i Alemanya; jo no ho veig com una traïció a la pàtria, sinó com una aportació", argumenta Martí, que assegura que, si bé sempre ha tingut ofertes, "ara he venut a Penguin perquè no és un grup espanyol, no ho hauria fet mai, i perquè La Campana podrà seguir sent la mateixa aquí". I recorda amb emoció quan el 2012 la gerent li va dir que havia de tancar pels deutes i li va respondre: "Aguantem una mica, que crec que venen dos llibres bons". I així va ser: L'avi..., de Jonasson (avui 80.000 exemplars), i Victus, de Sánchez Piñol (215.000).
Sobre la firma
