La paràlisi econòmica del Govern posa contra les cordes l’atenció a la gent gran
Patronals i sindicats denuncien "la situació límit" del sector i reclamen més recursos a la Generalitat
Les entitats que atenen la gent gran es van plantar ahir dijous contra el Govern. Després d'anys reclamant millores laborals i una injecció econòmica per alleujar la pressió del sector, patronals i sindicats que treballen amb gent gran —molts, grans dependents— s'han conjurat per denunciar la falta de propostes i solucions per part de la Generalitat. La paràlisi econòmica de l'Executiu, que acumula dos anys de pròrroga pressupostària, impedeix assumir les peticions urgents que reclama el sector.
Les entitats fa temps que denuncien una situació de “saturació”. Les llistes d'espera per a una residència s'allarguen diversos anys i el circuit de la Llei de Dependència també està saturat: un de cada tres dependents encara no ha rebut la prestació i, en aquests llimbs burocràtics, 24.751 persones han mort a Catalunya des del 2011 esperant que les valoressin amb un grau de dependència o esperant l'ajuda assignada.
Però a tot això, adverteixen des del sector, hi cal sumar la falta de recursos per millorar les condicions laborals del personal. Les tarifes fa 10 anys que estan congelades i els successius governs no han incrementat els preus per fer front a les millores salarials vinculades als convenis col·lectius, l'actualització a l'alça de l'índex de preus al consum (IPC) o l'IVA. El 2017, la patronal de les residències Acra ja va llançar l'alerta per la situació financera que viuen els seus centres: segons les seves xifres, mentre les tarifes públiques s'estancaven, les despeses de les residències van créixer un 11%. Acra va reclamar llavors 300 milions d'euros però, tres anys després, no ha arribat ni un euro, protesten.
El que ha esgotat la paciència de les entitats ha estat l'última reunió amb el conseller d'Afers Socials, Chakir el Homrani, la setmana passada. Patronals i sindicats esperaven que, sis mesos després de pactar amb el Govern la creació d'un full de ruta per millorar la situació del sector, El Homrani s'asseuria amb un paquet de mesures econòmiques per pal·liar les dificultats que viuen les entitats. No obstant això, segons Cinta Pascual, presidenta d'Acra, el conseller només va proposar una unificació progressiva de les tarifes per als dependents de grau II i grau III —segons el nivell de dificultats, als dependents se'ls agrupa en grau I (moderat), II (sever) i III (alt dependent)—. Això significa que, en tres anys, el preu que cobra una residència per atendre un dependent de grau II (1.656 al mes) s'igualaria al que cobra per un de grau III (1.864).
Falta de professionals
Aquesta mesura, assegura Pascual, no era nova. Estava negociada i pactada amb el Govern des del 2017 i, a més, no soluciona la situació de les plantilles. “D'aquí a poc temps no es trobaran professionals per treballar en aquest sector. Estan cobrant 985 euros de salari brut. Tenim problemes per trobar gerocultors”, va explicar Javier Moreno, d'UGT, durant una concentració dijous a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on hi ha la seu de la Generalitat. El sector demana equiparar salaris amb els treballadors de residències públiques. “Els sous són un 20% més elevats a la pública. Estem en un procés d'emergència social molt important. Costa trobar professionals i hi ha molta mobilitat en un sector que treballa amb un col·lectiu molt vulnerable que requereix estabilitat en el tracte”, sosté Roser Fernández, presidenta de la patronal La Unió.
Afers Socials, per la seva banda, atribueix la falta de recursos en dependència a l'infrafinançament de l'Estat i la congelació de les partides des del 2011. “L'Estat aporta el 13% del total d'aportacions públiques i la Generalitat, el 87%”, assenyala el departament en un comunicat. No obstant això, aquesta resposta no convenç les entitats, que apunten que aquest escenari passa a totes les comunitats autònomes i Catalunya és a la cua en l'aplicació del sistema de la dependència.
El Govern afegeix que la seva prioritat aquests anys ha estat crear més places en residències per alleujar la llista d'espera —3.500 més entre el 2017 i el 2019, apunta— i reforçar l'atenció domiciliària. Malgrat tot, admet, “tant la falta de finançament estatal com l'actual marc de pròrroga pressupostària per segon any consecutiu condiciona fortament la capacitat del Govern d'anar més enllà en el finançament de la dependència”.
Prioritats polítiques
Les successives pròrrogues pressupostàries —els últims comptes aprovats són els del 2017— han deixat poc marge a l'Administració. Però la presidenta de la patronal La Unió recorda que, fins i tot en pròrroga pressupostària, “es van fer arranjaments per atendre les seves demandes quan al novembre van sortir al carrer metges, bombers i mestres”. “Si hi ha una prioritat, hi ha mecanismes per redistribuir partides o treure fons addicionals. Sembla que si no surts al carrer i pares el servei, no es prenen decisions”, lamenta.
Segons les patronals, la falta de finançament ja està passant factura també als equipaments i a les ràtios de professionals, perquè els pacients que arriben a les residències són cada vegada més complexos. “Això és un tema financer, però molt vinculat als problemes per retenir professionals”, assenyala Fernández. El Govern apunta que les converses amb el sector continuaran la setmana que ve.
Sobre la firma
