_
_
_
_
_

La Cambra de Comerç elimina el castellà de les seves comunicacions públiques

El comitè executiu de la institució, governat des de fa un mes per empresaris independentistes, aprova fer servir exclusivament el català

Josep Catà
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell.Enric Fontcuberta (EFE)

El nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, s'ha negat aquest dimecres a respondre en castellà a les preguntes dels periodistes. Canadell ha explicat que el nou comitè executiu, format per la candidatura Eines de País (impulsada per l'entitat independentista Assemblea Nacional Catalana) ha decidit deixar d'utilitzar una altra llengua que no sigui el català en les seves comunicacions públiques. Fonts de l'òrgan expliquen que el reglament intern estableix el català com l'única llengua vehicular, i detallen que el comitè executiu va aprovar en una votació donar compliment a aquesta normativa, tot i que l'esmentat reglament indica que el català s'ha d'utilitzar de manera "generalitzada", i afegeix que si els ciutadans ho demanen han de rebre les informacions en castellà.

Más información
L’empresari que veu Catalunya ocupada per “salvatges”
Un independentista de perfil dur serà el president de la Cambra de Barcelona
Canadell, president de la Cambra, als empresaris: “Deixeu-nos somiar que serem un Estat”

La decisió de no fer servir el castellà en les comunicacions públiques de la Cambra de Comerç ja la va avançar el mateix Canadell en la seva primera roda de premsa, en què va contestar en aquest idioma a algunes preguntes, però va dir que estudiaria la possibilitat de deixar de fer-ho. "Ja ho hem decidit en el comitè executiu, i no respondrem en castellà", ha dit aquest dimecres. La pràctica més habitual a Catalunya, tant en l'àmbit polític com en l'econòmic, consisteix a contestar en català i, al final de la intervenció, contestar a les preguntes en castellà o repetir en aquest idioma algunes de les respostes que s'han donat anteriorment, per facilitar la feina dels mitjans audiovisuals. Canadell, que considera que aquesta pràctica era "una pèrdua de temps", ha esgrimit aquest dimecres el reglament de la Cambra, que estipula que la llengua vehicular és el català. 

El reglament, no obstant això, detalla: "La Cambra utilitzarà el català en les seves actuacions i documentacions internes, així com en la relació amb la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen. També utilitzarà normalment el català en la retolació i en les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català". I afegeix: "Sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ho demanen". "En la publicitat institucional que faci en l'àmbit territorial de Catalunya, la Cambra utilitzarà de manera generalitzada el català", acaba.

Estudi sobre inversió estrangera

El nou equip de govern de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va guanyar les eleccions amb una candidatura impulsada per l'entitat independentista ANC, ha presentat aquest dimecres el primer informe encarregat pel nou president, Joan Canadell. L'estudi conclou que Catalunya lidera la inversió productiva estrangera a l'Estat, i que el procés no ha tingut cap impacte negatiu en aquest àmbit. Per poder afirmar-ho, l'informe es basa només en les dades d'actius immobilitzats –fàbriques i centres productius– de les empreses amb participació estrangera, i en l'ocupació que generen. No explica els fluxos financers, que computen a les comunitats autònomes on se situen les seus socials. Des de la crisi política de l'octubre del 2017, més de 4.000 empreses van traslladar la seu social fora de Catalunya.

Canadell ha qualificat de "fake news" les informacions que mostraven una caiguda de la inversió estrangera a Catalunya, i ha explicat que aquestes informacions es basaven només en els fluxos financers d'inversió estrangera, sense tenir en compte els estocs nets acumulats. La primera variable analitza la participació financera estrangera en les empreses, i es computa territorialment a les comunitats autònomes on hi ha les seus. La segona variable estudia la productivitat al territori d'aquestes empreses, i computa en les comunitats on hi ha els centres productius i els treballadors. "A partir d'ara serà inacceptable que es doni una informació així sense explicar l'efecte seu", ha etzibat Canadell, que ha acusat "alguns mitjans de comunicació" de "generar notícies tendencioses per crear una percepció negativa cap al procés". 

L'estudi de la Cambra conclou que Catalunya "lidera la inversió productiva estrangera", però no té en compte l'anomenat "efecte seu". Experts consultats assenyalen que en un estudi es poden aïllar algunes variables per veure què passa en escenaris alternatius, però recorden que extreure una conclusió sense tenir en compte totes les variables és "esbiaixat".  El resultat és molt diferent: si es té en compte "l'efecte seu", la Comunitat de Madrid concentra el 68,1% de la inversió estrangera a Espanya, mentre que Catalunya representa un 13%. Si es descompta aquest efecte, com fa la Cambra en el seu informe, Catalunya lidera la inversió estrangera amb un 22,5% del total, i Madrid es queda en un 17,1%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_