Selecciona Edició
Connecta’t

L’èxode de la Masia

La promesa juvenil Xavi Simons, que se'n va al PSG malgrat una gran oferta del Barça, simbolitza la dificultat blaugrana per retenir el talent davant dels clubs estrangers

la liga Ampliar foto
Xavi Simons amb la samarreta del PSG.

Fa dos cursos hi va haver un punt d'inflexió en la coordinació del futbol formatiu blaugrana després que el prometedor juvenil Eric García se n'anés de la Masia sense previ avís. El Barça s'havia adormit i quan li va voler fer una oferta, el representant del defensa va replicar amb un contracte a la mà signat amb el Manchester City. “Això no pot tornar a passar!”, es va sentir als despatxos de l'àrea esportiva blaugrana, molesta amb un èxode que encara consideren irremeiable.

Després d'aquest adeu, el club va prendre dues determinacions: revisaria els contractes dels jugadors que són convocats per jugar amb les seleccions sub-16 –“perquè els veuen a tot el món i són susceptibles de rebre ofertes”, expliquen des del Barça–; i els responsables esportius es reunirien a l'inici de cada curs per assenyalar els dos o tres millors cadets de l'últim any i enfocar-se en els juvenils i evitar que prefereixin els diners al model. És el cas del migcampista Iliax Moriba i el davanter Ansu Fati, que aquest estiu tenien propostes d'altres clubs, com la Juve i el City, però que han acceptat el projecte esportiu i l'esforç econòmic del Barça, a més d'una clàusula de rescissió de 100 milions. “Hem salvat la generació”, asseguren des del club. Però no sempre és possible i així ho ha escenificat el migcampista holandès Xavi Simons, de 16 anys, que aquest curs començava el seu periple de juvenils amb la confiança del club, però que ha escollit l'oferta del PSG abans que l'afecte del Barça.

Fa uns anys, el club va intentar incloure un apartat en els contractes dels jugadors en què els pares fossin els responsables en el cas que marxés el seu fill; una martingala perquè paguessin diners o almenys perquè no marxessin amb tota la llibertat del món, com passa ara, però que no va passar el tall judicial perquè els van fer veure que passaven l'obligació al nen a través dels pares, i qualsevol menor d'edat i la seva família poden decidir on es volen desenvolupar com a persones. Després es va instal·lar la decisió d'establir un mínim de tres milions d'euros de clàusula a tots els juvenils perquè així ho va recomanar el departament jurídic després d'estudiar la proporcionalitat amb el sou, atès que si el preu és massa alt es pot denunciar a la FIFA i tombar la clàusula. Tallafocs estèrils per a la Premier o per a la resta d'equips referents a Europa, on hi ha abundància de diners. L'exemple més clar són el davanter Pablo Moreno, que va marxar el curs anterior a la Juve per cobrar 750.000 euros anuals, i el migcampista Robert Navarro, que va signar amb el Mònaco per rebre un milió.

Simons ha estat l'últim que se n'ha anat, però no és pas perquè el Barça no hagi intentat el contrari. Li va oferir un contracte inèdit al club per a un noi de la seva edat 120.000 euros el primer any; 150.000 el segon; i prop de 200.000 el tercer, més un bonus per participar amb el filial, però el va rebutjar. “El seu agent és Mino Raiola i és molt complicat parlar-hi”, lamenten des del club; “en l'última reunió ens va demanar que l'incloguessin directament al Juvenil A, que li apugessin substancialment el salari i que li donessin una data exacta per saber quan s'instal·laria al filial”. Unes peticions que no van poder satisfer perquè entenien que encara ha de fer l'estirada i, tot i que podria per qualitat, el físic seria una rèmora fins que s'adapti al canvi de categoria, per la qual cosa començaria a competir al Juvenil B per més que fes la pretemporada amb l'A i, a mitjans de curs, revisarien el seu possible ascens.

Sense contracte pel mig perquè acaba de finalitzar l'època de cadets, Simons se'n va al PSG i el Barça s'haurà d'acontentar a cobrar els drets de formació, regulats per la FIFA i que van dels 10.000 als 90.000 euros per any, depenent de la categoria i despeses de formació es prorrateja, i es paga des dels 12 als 21 anys. El Barça preveu cobrar prop del milió d'euros perquè ha estat nou anys a la Masia. “Cal assumir-ho i acceptar-ho”, apunten a contracor des de la ciutat esportiva.

Disgustats per la marxa de Simons “som a anys llum del que li ofereix el PSG”, expliquen des del club, el Barça creu que l'èxode, tot i que irremeiable, serà modulable gràcies als dos o tres all-in que faran per generació. És l'última mesura per protegir la Masia, que comprèn que en casos particulars no n'hi ha prou amb oferta esportiva.

Un degoteig de ‘fugues’ que es repeteix cada any

L'adeu de Simons no ha agafat per sorpresa el Barça, que a cada curs que passa observa com s'escapa el talent de la Masia davant de la impossibilitat de competir en l'àmbit econòmic, potser també en l'esportiu. El penúltim cas va ser el lateral Mateu Morey, que va marxar al Dortmund perquè, tot i que hi hagi un acord econòmic, exigia una clàusula en la qual al curs següent havia d'ascendir al primer equip. Condicions que el club va rebutjar després de les experiències fallides amb Deulofeu, Adama, Dongou, Halilovic… No són els únics a cristal·litzar aquest èxode, ja que en els últims cursos ho van fer Dani Olmo (Dinamo de Zagreb), Sergio Gómez (Dortmund), Mboula (Mònaco) i Eric García, a més de Guillermo Amor (fill de l'exfutbolista) i Rafa Mújica, que van marxar al Leeds.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >