Selecciona Edició
Connecta’t

L’ANC perd influència política davant la divisió dels partits independentistes

L'entitat independentista ha obtingut victòries en altres camps de pressió, com la presidència de la Cambra de Comerç

Protesta davant de la Diputació de Barcelona, l'11 de juliol.
Protesta davant de la Diputació de Barcelona, l'11 de juliol.

L'11 de setembre farà cinc anys del “President, posi les urnes” amb el qual Carme Forcadell, llavors presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va exigir al president Artur Mas que organitzés la consulta independentista del 9-N. Va ser una mostra del poder de l'entitat en la política catalana, un pes que es va mantenir durant el procés i l'1-O, però que ara, davant la divisió dels partits independentistes, s'ha diluït. L'ANC ha fracassat a l'hora d'intentar impedir el pacte entre els socialistes i Junts per Catalunya a la Diputació de Barcelona.

L'entitat independentista, acostumada a xiuxiuejar a cau d'orella dels partits secessionistes, ha passat ara a protestar a la porta de les seves seus. L'Assemblea va renyar Junts per Catalunya —la coalició en la qual hi ha el PDeCAT i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont, fugit de la justícia espanyola a Bèlgica— per haver pactat amb el PSC, “els carcellers del 155”, el govern provincial barceloní fa dues setmanes. La lluita pel poder local entre republicans i neoconvergents va fer impossible desfer el pacte. El malestar va ser tan gran que Elisenda Paluzie, la presidenta de l'ANC, va publicar una carta a tots els digitals catalans criticant “el retorn al partidisme i a la vella política de caràcter autonòmic”.

El fracàs a l'hora d'impedir l'acord —que va posar fi a la política de blocs que ha dominat la política catalana des que va començar el procés— va ser un cop doble per a l'ANC. Primer, perquè demostra que la seva capacitat d'influir en els partits està en hores baixes. I segon, perquè la capacitat de mobilització ciutadana, la seva principal eina de pressió, també està en dubte. En les protestes contra el pacte de la Diputació tot just va aconseguir aplegar unes 200 persones.

La resposta a la sentència, el proper repte

La resposta ciutadana i política a la sentència del judici al procés, encara sense data, és una de les grans incògnites que marcarà la vida política dels propers mesos. Dins de l'independentisme està instal·lada la idea que la sentència ja està escrita. La situació dels polítics en presó preventiva, alguns des de fa 643 dies, és potser un dels únics factors que manté unit l'independentisme.

L'ANC, fundada al març del 2012, jugarà un paper clau en aquesta resposta. L'entitat accepta que no tenir afectats pels processos judicials fa que tinguin una visió diferent i que ha obligat a “aprendre col·lectivament” a “lluitar sota la repressió”.

Des de fa setmanes, el president Quim Torra fa una ronda de contactes amb entitats i partits per aconseguir un acord sobre quin ha de ser la resposta a la sentència. La proposta de l'Assemblea va ser clara: “La millor resposta és fer la independència, però aquesta vegada no podem fallar”, va dir Paluzie el 4 de juny. Un postulat que, per exemple, no encaixa amb la idea d'ERC de fer créixer la base social de l'independentisme i que enfrontaria les posicions que viuen a Junts per Catalunya.

Fa uns dies, a banda dels càrrecs del Govern, només unes poques persones van secundar la invitació de l'ANC per acompanyar el conseller d'Interior, Miquel Buch, a declarar davant la justícia per la suposada cessió de locals per l'1-O. És cert que el suport popular varia en cada cas en funció de la popularitat de l'investigat, però fins i tot la comitiva que esperava el president Quim Torra el dia que es va presentar al tribunal —per respondre per un delicte de desobediència per haver-se negat a retirar llaços grocs de la Generalitat— va ser minsa en comparació d'altres mesos.

Les xifres oficials de l'entitat, no obstant això, dibuixen un paisatge diferent. Segons les seves últimes dades, de l'abril passat, l'entitat té 47.600 associats, un 20% més que ara fa un any. Ningú dubta que, més enllà del ball de xifres, la manifestació per la Diada que l'entitat organitza cada any tornarà a ser multitudinària i que milers de persones s'aproparan a la plaça d'Espanya de la capital catalana, sota una crida a la unitat de les formacions independentistes.

Eleccions a la Cambra

“El problema és la desorientació dels partits”, assegura Paluzie en una conversa telefònica. Ella creu que sense aquesta unitat la tasca de l'Assemblea també es veu limitada. L'economista repeteix l'argument que va defensar a la carta, en la qual advoca per mantenir la pressió sobre els partits però sense aprofundir en la divisió que ningú pot negar que existeix entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP. “La lliçó de l'1-O va ser que quan la societat civil, el Govern i el Parlament treballem junts és quan més hem avançat cap a la independència”, explica. I recorda que el divorci va començar el 27 d'octubre del 2017, amb la declaració d'independència fallida “en què pocs creien i que no hi va haver esforços per fer efectiva”.

La seva queixa, no obstant això, ha tingut poc efecte sobre els dos partits independentistes majoritaris, immersos en la seva lluita pel poder i amb cert to preelectoral. L'última, arran de quin hauria de ser el posicionament respecte a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern. En aquest punt l'ANC defensa que s'utilitzi la minoria de bloqueig com a eina de negociació i es voti no si no hi ha un reconeixement al dret d'autodeterminació de Catalunya. Ni Junts ni ERC han comprat sense filtres aquesta tesi i estan lluny d'actuar coordinadament en la votació del Congrés.

L'ANC ha focalitzat els seus èxits en la conquesta d'altres espais, com la Cambra de Comerç de Barcelona. L'entitat i la seva maquinària ciutadana van donar suport a la candidatura Eines de País, que va acabar donant la victòria a l'empresari independentista Joan Canadell. Un nou nivell de pressió amb un abast que encara es desconeix. Canadell, per exemple, ha beneït la polèmica campanya de l'Assemblea de fer una llista d'empreses a favor de la independència i que ha estat rebutjada per la patronal catalana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >