_
_
_
_
_

La Generalitat buida un abocador a Seva després d’aparèixer sots a la C-17

Territori admet que es tracta d'una “situació de perill greu”, però descarta que l'antiga pedrera sigui la causa dels moviments

Un tram de la C-17.
Un tram de la C-17.JOAN SÁNCHEZ

L'aparició de sots a la C-17 va fer saltar les alarmes fa més d'un any. La Generalitat va comprovar que, al costat de la carretera, la muntanya on hi ha l'abocador de Sant Antoni, a Seva (Osona), es mou a un ritme de dos centímetres cada mes. Atès el risc per a la seguretat, haurà d'invertir deu milions d'euros per buidar parcialment l'abocador, situat en una antiga pedrera. El Govern admet que és una “situació de perill greu” i apunta, com a origen, a un problema d'estabilitat d'un talús de la carretera. Els veïns, en canvi, ho atribueixen a les activitats de la pedrera.

La Generalitat ja va declarar fa un any l'“emergència” per executar les obres, però es van paralitzar per “motius administratius” i no es van iniciar fins a la primavera passada. El projecte inclou buidar uns 300.000 metres cúbics de l'abocador.

En aquesta declaració d'emergència, Territori va explicar que els informes tècnics havien detectat “un moviment de gran envergadura, de fins a 2,5 milions de metres cúbics de material mobilitzat, amb una velocitat molt elevada per a un procés geològic d'aquest tipus”. El text subratlla la “situació de perill greu”, ja que dos centímetres al mes és una velocitat “molt elevada a escala geològica” i “acosta a una situació d’alarma profunda”. La resolució va ser facilitada als veïns, però no ha estat publicada al web de Territori perquè, segons el departament, “aquest tipus d'acte administratiu no ho requereix”.

Segons els veïns de les urbanitzacions més properes a la pedrera —representats per la plataforma Stop Pedreres Osona— i tal com va avançar el diari El 9 Nou, les obres havien de començar a l'agost però es van interrompre tot just començar i no es van reiniciar fins al cap de mig any. Durant aquest temps, els tècnics van fer un seguiment del comportament del terreny. La Generalitat, per escrit, es limita a justificar la paralització per “motius administratius” i que “en una declaració d'emergència els terminis són una estimació”.

L'alcaldessa de Seva, Maria Anna Pineda, es queixa que aquest ajornament de les obres “no és seriós” i intueix que podria ser pel fet que el moviment es va accelerar arran d'un episodi de pluges, però després es va estabilitzar. Malgrat tot, la batllessa critica la gestió de la problemàtica. “Si passa alguna cosa i baixa la muntanya, els responsables som nosaltres”.

Els problemes a la C-17 no són nous per als veïns ni per a la Generalitat. “La carretera es mou i sempre s'ha mogut. Abans hi havia una explotació de calç i el terreny és d'argila, que és una pedra feble”, comenta l'alcaldessa. Segons la Xarxa C-17, que agrupa la majoria d'ajuntaments i empreses de la zona, la Generalitat ha invertit uns 60 milions en obres de millora de la seguretat i de descongestió de la via aquests dos últims anys.

El punt més afectat és un tram de 500 metres –al quilòmetre 43– entre els municipis de Centelles i Seva, just a l'altura de l'abocador de Sant Antoni. Segons informa Territori, els estudis apunten que “l'origen de les deformacions podria ser un problema d'estabilitat local del talús de la carretera que, per un fenomen de ruptura que s'estava desencadenant, produïa la deformació de la calçada”. El Govern ha encarregat estudis geotècnics per delimitar la magnitud del moviment, preveure el seu comportament futur i intentar buscar solucions perquè es va detectar que el moviment es produïa “a un nivell més profund de la hipòtesi de partida”, admet Territori. I insisteix que els tècnics “no han trobat cap relació causal entre el moviment i la pedrera, però sí que han determinat que la millor solució possible és el buidatge d'una part del dipòsit” de Seva.

De fet, el maig del 2018 es van paralitzar els treballs de reblament d'aquesta antiga pedrera amb runa de la construcció i no s'han tornat a reiniciar, segons confirma Jordi Cornadó, responsable de Restauracions Ambientals Catalanes, l'empresa encarregada del reblament i la restauració de la pedrera, que està participada en un 20% per l'Ajuntament de Seva. Cornadó també assegura que els seus estudis “indiquen que la muntanya s'està movent per sota de l'abocador, però és tota la muntanya que es mou i està arrossegant l'abocador”.

Sota investigació

Paral·lelament, al març es va licitar un estudi per buscar alternatives a llarg termini en aquest tram de carretera, “que ha presentat una gran quantitat de patologies de manera continuada durant els últims anys i especialment des del 2005”, assegura la memòria de la licitació, amb un valor de 780.000 euros. L'alcaldessa de Seva apunta que una de les opcions que s'estudia és construir una nova carretera per sobre de l'actual al tram afectat.

D’altra banda, els veïns demanen que “les coses es quedin com estan” i es queixen de les molèsties de soroll i pols a causa del trànsit de camions, que se sumen a les que ja van patir durant l'explotació de la pedrera i el reblament amb runa. Tampoc entenen que mentrestant es mantingui l'activitat a la pedrera del Fitó, situada a pocs metres. “Gairebé setmanalment es fan voladures i les cases tremolen”, es queixen.

Fa anys que la pedrera de Sant Antoni és un focus de polèmiques i sospites. Els veïns van denunciar als Mossos que s'estaven emmagatzemant materials prohibits, incloent-hi amiant. El 2012, l'Ajuntament, llavors en mans d'una plataforma veïnal, va denunciar l'alcalde anterior, Josep Palmarola (CiU), per presumptes irregularitats durant la seva gestió, incloent-hi l'abocador. La Fiscalia confirma que actualment els Mossos estan investigant “la constitució, gestió i actuacions derivades” d’aquest dipòsit.

Polèmica després de trobar biogàs

L'abocador de Sant Antoni també és focus de la polèmica per uns gasos en una esquerda al terreny i d'un pou de lixiviats. Al novembre, unes anàlisis de la Universitat Politècnica, encarregades per l'Ajuntament de Seva, van determinar que les emissions presenten “un perfil típic de biogàs procedent de la descomposició de matèria orgànica”. Els veïns es queixaven de la forta pudor de sofre i asseguren que s'hi han abocat materials no autoritzats, ja que en ocasions van veure aus que hi entraven a menjar. L'Agència Catalana de Residus només explica que en un abocador de runa de la construcció “no hi pot entrar matèria orgànica”. Jordi Cornadó, responsable de l'empresa gestora de l'abocador, defensa que entre la runa “s'hi pot colar fusta, terra o arrels de la demolició d'una casa”.

L'empresa va encarregar una altra anàlisi, aquesta vegada a una enginyeria privada, per mesurar la presència de metà, un gas perillós pel seu alt risc d'explosió. Els mesuraments van revelar que la concentració de metà que es va trobar és “incapaç de formar barreges inflamables” i que el biogàs és “pràcticament inexistent”. El que sí que van detectar a l'esquerda és que “se superen les concentracions de referència” de terpens [compostos orgànics] i hidrocarburs aromàtics.

Els veïns asseguren que els estudis no s'han de centrar només en la presència de metà. “Sabem que no hi ha risc d'explosió, però també volem saber què estem respirant”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_