Selecciona Edició
Connecta’t

L’ús del català al pati cau a la meitat de primària a secundària, segons un estudi

A diferència d'altres investigacions, aquesta s'ha basat en l'observació directa i els elaboradors van treballar d'incògnit

Nens al pati d'una escola de Barcelona.
Nens al pati d'una escola de Barcelona.

El debat sobre l'ús social del català té, en els últims anys, un escenari recurrent com a laboratori: els patis d'escoles i instituts. Els que sostenen que la llengua catalana està estancada o fins i tot retrocedeix argumenten que ha guanyat la batalla a les aules, però que s'està perdent clarament als patis. Aquesta tesi quedaria reforçada ara per les dades d'un estudi de l'entitat Plataforma per la Llengua, segons el qual l'ús del català entre els alumnes al pati de l'escola en zones urbanes de Catalunya baixa notablement en el pas de la primària a la secundària. Així, mentre que a l'etapa de les escoles l'ús del català és d'un 35%, la xifra disminuiria més de la meitat, fins a un 14,6%, als instituts. La mitjana no arribaria ni a una quarta part de les converses (24,3%). La tendència a la baixa del català també s'ha detectat en les relacions entre alumnes i professors, tot i que de manera més moderada: un 87,6% a primària respecte a un 72,2% a secundària.

L'estudi de Plataforma per la Llengua –entitat privada que s'autodefineix com “l'ONG del català” i que treballa per “l'extensió de l'ús social del català”, per la qual cosa té un acord plurianual amb la Generalitat basa els seus resultats en una mostra de 750 alumnes i 50 professors de 50 centres (a parts iguals entre la primària i la secundària, dels quals 10 privats), tots d'àrees urbanes i repartits a partir de tres categories demogràfiques: municipis de més de 200.000 habitants (Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa…), entre 200.000 i 100.000 habitants (Lleida, Tarragona, Mataró…) i de menys de 100.000 (Girona, Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat…). Així mateix, com a segona categoria s'ha fixat el que l'estudi bateja com a “condició lingüística ambiental (CLA)” en relació amb els coneixements del català (alt, mitjà o baix).

A diferència d'altres estudis per mesurar usos lingüístics, aquest s'ha basat en l'observació directa i no en la resposta d'enquestes. Els elaboradors van treballar d'incògnit: parlaven en anglès amb els professors, els joves feien una activitat que no tenia res a veure amb la llengua i fins i tot els centres educatius tampoc van estar informats de tota la realitat de l'activitat. De cada centre es van observar les relacions lingüístiques de 15 alumnes, escollits a l'atzar; el professorat va ser triat entre els que vigilaven al pati.

El descens de l'ús del català de la primària a la secundària es dona a tots els centres, també als que presenten una CLA alta. En aquests fins i tot es percep en les relacions amb el professorat: si a primària és del 94,5%, a secundària la xifra es queda en un 80%. La llengua amb la qual es relacionen els joves als instituts de pitjor condició lingüística ambiental porta al fet que les converses en català siguin aquí testimonials a la primària (6,8%) i totalment inexistents a la secundària.

La falta de referents culturals per als adolescents, la forta immigració extracomunitària rebuda en les últimes dècades a Catalunya o, fins i tot, una percepció del català entre els mateixos joves com a llengua més acadèmica respecte a un castellà més adequat per al discurs col·loquial serien algunes de les possibles explicacions del desfasament d'ús a la secundària, segons l'informe que atribueix també “parcialment” la responsabilitat als “usos lingüístics dels professors”.

L'estudi de la Plataforma per la Llengua apareix una setmana després que es fes pública l’Enquesta d’Usos Lingüístics, realitzada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, que si bé pren en consideració els parlants a partir dels 15 anys, indicava que cada vegada hi ha més usos compartits de català i castellà entre els més joves. Específicament sobre el tema de les escoles, la directora general, Ester Franquesa, va assegurar llavors que “d'un centre a un altre, la percepció lingüística canvia bastant”. Aquest mateix dijous, ha assegurat en una entrevista a aquest diari que “no és tan greu que al pati els nens parlin d'una manera o d'una altra, la clau és que garantim que, quan acabin els estudis, puguin dominar les dues llengües”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ