_
_
_
_
_

Els riscos de FaceApp, l’aplicació de moda

L''app' russa emmagatzema als seus servidors informació privada sobre l'usuari que pot cedir a tercers

Imatge del jugador Leo Messi després d'aplicar-li el filtre d'envelliment de FaceApp.
Imatge del jugador Leo Messi després d'aplicar-li el filtre d'envelliment de FaceApp.

No hi ha dubte que FaceApp, número u a les principals botigues d'aplicacions del món, incloent-hi l'App Store espanyola, i una difusió en xarxes socials que arriba a la qualificació de viral, està sent l'èxit del moment. Si encara no coneixeu aquesta famosíssima app deu ser que no us passegeu gaire per Twitter i altres xarxes socials, ja que la seva presència en aquestes plataformes és, en aquests moments, massiva. En què consisteix exactament FaceApp i per què estan saltant les primeres alarmes entre els experts en seguretat?

Aquesta aplicació fa servir un sistema neuronal basat en intel·ligència artificial que analitza la fotografia que es puja automàticament als seus servidors per aconseguir els efectes buscats: envellir o rejovenir el protagonista de la foto amb un realisme sorprenent. Fins aquí, res de nou que no passi cada dia amb centenars d'aplicacions a tot el món, però en el cas de FaceApp coincideixen dues realitats que han fet saltar les alarmes: els servidors es troben a Rússia, d'una banda, i, de l'altra, la política de privadesa és prou vaga per pensar-s'ho dues vegades abans d'acceptar els termes.

Les primeres alarmes sobre els riscos que l'usuari corre a l'hora de descarregar i utilitzar aquesta aplicació no han trigat a arribar: sabem exactament què passa amb les fotografies una vegada són transformades i retornades a l'usuari? Els termes de privadesa són prou vagues per despertar sospites i, per si això fos poc, els creadors de l'app avancen en el contracte que l'usuari accepta que les seves dades es puguin cedir a terceres parts. “Es tracta d'una cosa molt preocupant”, explica a EL PAÍS Borja Adsuara, advocat expert en comunicació digital, que eleva l'acusació a les botigues digitals per no adoptar mesures de manera cautelar.

Adsuara reclama mesures de protecció per a l'usuari semblants a les que ja hi ha en l'alimentació. “Si un no pot comprar un aliment en mal estat en una botiga, per què se li permet descarregar apps amb codi maliciós?”, es pregunta. Aquest expert recomana que sigui l'usuari qui avaluï si li compensa “vendre la seva ànima” a canvi d'una foto retocada.

Dani Creus, analista de seguretat de Kaspersky també adverteix dels riscos de compartir fotos amb tercers: “Hem d'assumir que quan pugem alguna cosa al núvol, en perdem el control”, explica a aquest diari. Aquest expert novament incideix en el que és, ara com ara, el millor aliat de l'usuari a internet: “el sentit comú”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Mendiola Zuriarrain
Es colaborador en la sección de Tecnología de EL PAíS. Licenciado en Ciencias Económicas por la Universidad de Deusto, escribe desde 2007 sobre nuevas tendencias y tecnología.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_