Selecciona Edició
Connecta’t

Dansa a l’Ebre després del foc

El festival Deltebre Dansa aplega 200 ballarins a la regió afectada per l'incendi més gran de l'estiu

Els ballarins Edgar Cid i Rebeca Portillo, en un bosc cremat de la Ribera d'Ebre. Veure fotogaleria
Els ballarins Edgar Cid i Rebeca Portillo, en un bosc cremat de la Ribera d'Ebre.

El dilluns 8 de juliol, mentre 200 artistes de 50 nacionalitats s'instal·laven al poble de Deltebre, en plena desembocadura de l'Ebre, per participar en el festival de dansa que es fa a la localitat, l'ideòleg i director de tot aquest sarau va estar desaparegut. Roberto Olivan, coreògraf i ballarí que ha treballat en algunes de les companyies més prestigioses del món, com la d'Anne Teresa de Keersmaeker, estava ballant en un dels boscos cremats fa tres setmanes en el pitjor incendi del que va d'estiu a Espanya: prop de 6.000 hectàrees d'arbres i cultius arrasades. Totes les comarques veïnes estan des de llavors implicades en la captació de diners per restaurar el que el foc va devorar i a Olivan se li va acudir gravar una peça de videodansa entre les cendres per ajudar a visibilitzar la campanya. La seva coreografia és més que un lament: és una crida a la regeneració.

Precisament aquest va ser un dels objectius que van animar Olivan, nascut a la ciutat veïna de Tortosa, a impulsar un festival de ball a Deltebre ara fa 15 anys. Això és el sud de Catalunya i l'activitat cultural és més aviat escassa. El temps ha demostrat que un bon projecte pot fer que un poble agrícola d'11.000 habitants acabi estimant una disciplina tan abrupta per al gran públic com la dansa contemporània i s'alterni amb figures internacionals com Win Vandekeybus, Akram Khan, Israel Galván, Sharon Fridman o Marlene Monteiro Freitas. El certamen acaba de ser seleccionat com a finalista al premi al millor festival de l'any que concedeix l'Associació Europea de Festivals.

L'edició d'aquest any, que dura fins diumenge, té com a cap de cartell la bailaora Rocío Molina. Però el Deltebre Dansa no es distingeix només pels espectacles que programa, sinó també pel seu apartat de formació. Ballarins de tot el món competeixen per ser triats com a alumnes dels tallers que prestigiosos coreògrafs imparteixen cada dia a diverses carpes i espais repartits pel poble.

“En realitat, el festival va néixer d'uns tallers de formació. A poc a poc, gràcies a la qualitat dels professors que venien, va anar corrent la veu entre la professió i així vam anar creixent i incorporant cada vegada més programació d'espectacles”, explica Olivan. Hi ha també cada vegada més circ. “La dansa i el circ són dues disciplines que tenen molt en comú i de la seva hibridació estan naixent espectacles esplèndids. Per això apostem per aquesta barreja”, afegeix el director.

Representació de 'Socarrel', de Roberto Olivan, a la vora de l'Ebre.
Representació de 'Socarrel', de Roberto Olivan, a la vora de l'Ebre.

L'entorn natural —grans extensions de cultius d'arròs que semblen surar sobre el riu, aiguamolls plens d'aus i postes de sol espectaculars— contribueix a l'atractiu del festival. En edicions passades es van fer molt populars les seves performances en el fang dels arrossars.

Aquest any no n'hi ha cap de prevista, però el maridatge d'art i natura continua sent clau. La programació de dissabte hi incidia amb una ruta de diversos espectacles a l'aire lliure en paisatges singulars del delta de l'Ebre. Socarrel, una coreografia del mateix Olivan, es va presentar al costat del mirador Zigurat, el més alt de la zona, amb vistes excepcionals de la desembocadura. Es va fer també un concert sobre bicicletes, diverses actuacions en una pineda i una altra en un espai en desús de l'antiga Cambra Arrossera de Deltebre, cedida per l'Ajuntament perquè se'n faci la rehabilitació i funcioni com a centre de creació. Allà es va presentar Mirage, un sorprenent treball de la companyia hongaresa Hodworks que va enamorar el públic pel seu sentit de l'humor i les filigranes físiques que van executar els seus intèrprets.

Un altre gran assoliment del festival és la devoció per la dansa que ha aconseguit despertar entre els habitants de tota la comarca. Edgar Cid, 23 anys, natural de Tortosa, va veure el seu primer espectacle en una de les seves carpes quan era adolescent i s'hi va enganxar. “Vaig començar apuntant-me als tallers d'iniciació gratuïts que ens ofereixen a la gent de la zona i he acabat fent cursos professionals a Àustria i França. No crec que acabi dedicant-m'hi. De fet, estic estudiant magisteri, però ja no puc deixar de ballar”, confessa el jove. Fa anys que no es perd cap edició del festival i treballa com a voluntari en l'organització a canvi de classes.

Diumenge més de mig centenar d'habitants de Deltebre van sortir a l'escenari de la gran carpa central del festival, instal·lada a la vora el riu, per mostrar l'espectacle que havien creat entre tots després d'una setmana de treball amb el coreògraf Erick Jiménez. Nens, joves, discapacitats, homes i dones de totes les edats —sobretot dones d'actives associacions veïnals— van ballar sense complexos davant dels seus veïns diferents peces nascudes durant els assajos, inspirades, per exemple, en els moviments de la sega de l'arròs. Va ser emocionant per a tot un poble que ja no s'imagina viure sense dansa.

Cultura per reconstruir l’economia

La peça de videodansa que Roberto Olivan va gravar la setmana passada als boscos cremats de la Ribera d'Ebre té l'objectiu de difondre la campanya Rebrotem. Es tracta d'una iniciativa engegada pels veïns dels municipis afectats per l'incendi per captar fons per reconstruir com més aviat millor les explotacions agrícoles arrasades pel foc. “Això és el que hem de fer amb caràcter d'urgència. Però la campanya també té l'objectiu de divulgar i defensar la vida rural per mitjà d'activitats culturals. Aquest és un territori agrícola que sovint se sent oblidat. Volem cridar l'atenció sobre aquesta qüestió”, explica el seu portaveu, Roger Heredia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >