Selecciona Edició
Connecta’t

La renda porta els rics a morir a casa i els pobres a l’hospital

L'Observatori de la Mort del Departament de Salut constata que les desigualtats socioeconòmiques i de gènere condicionen també el final de la vida

Les desigualtats socials persisteixen fins a l'últim alè de vida. La bretxa de gènere i les inequitats socioeconòmiques condicionen no només quan es mor —les dones viuen més i els rics tenen més esperança de vida—, sinó també com i on mor un individu. Segons les dades recollides per l'Observatori de la Mort del Departament de Salut, els homes moren més a casa, mentre que les dones ho fan en residències. Així mateix, els rics moren amb més freqüència a casa seva perquè disposen de més recursos per a l'atenció domiciliària. Els pobres acaben als hospitals.

El 2017 van morir a Catalunya 65.509 persones. És a dir, 180 catalans cada dia. Però la mort continua sent un tabú social, admet el Departament de Salut. “És imprescindible donar-li visibilitat a aquesta etapa de la vida. Volem saber què i com està passant i quins recursos tenim a la disposició de les persones al final de la vida”, va apuntar aquest dimecres la secretària general del Departament, Laura Pelay. Amb aquest objectiu, Salut ha engegat l'Observatori de la Mort, una eina per conèixer com és el final de la vida dels catalans i com cal orientar les polítiques de salut.

De moment, l'Observatori ja ha constatat que les desigualtats socials condicionen l'individu fins i tot al final de la vida. Per exemple, els homes moren més a casa que les dones, que registren un nombre de defuncions més elevat a residències o centres sociosanitaris. “Això pot ser perquè la dona acostuma a ser la cuidadora. L'home té algú que el cuida a casa i les dones no tenen el suport d'un cuidador”, assenyala Anna García-Altés, directora de l'Observatori del Sistema de Salut. Els homes també registren més morts en hospitals, una situació que García-Altés vincula a “un biaix de gènere en l'atenció sanitària”: la literatura científica ha descrit que, d'entrada, els professionals sanitaris tendeixen a ingressar més els homes que les dones. Les patologies més prevalents en la vellesa també influeixen en aquesta bretxa de gènere: les dones pateixen més demències, unes malalties que, sumades a la falta de cuidadors, les aboquen a les residències per a la gent gran al final de la vida.

Però, a més de la bretxa de gènere, l'Observatori de la Mort ha descrit com les desigualtats socioeconòmiques impacten també en la manera o el lloc de morir. Les persones amb menys recursos tenen més possibilitats d'acabar els seus dies en un hospital. Els rics, en canvi, moren més a casa seva i reclamen més serveis d'atenció domiciliària (PADES). “Les persones amb més recursos tenen més capacitat per disposar d'ajuda a domicili i les persones amb ingressos més baixos acaben a l'hospital. Però això respon als seus desitjos o deriva de la seva pròpia desigualtat socioeconòmica?”, va qüestionar la consellera de Salut, Alba Vergés.

L'Observatori també ha radiografiat altres aspectes de la mort a Catalunya. Per exemple, l'esperança de vida se situa, de mitjana, als 83,5 anys. Les dones viuen més que els homes —86,2 anys respecte a 80,7—, però la seva qualitat de vida és pitjor. De fet, ells viuen un 82,7% de la seva vida amb bona salut, mentre que elles només un 76,7%.

Les principals causes de mort són, en el cas de les dones, malalties de l'aparell circulatori i tumors. En homes, les mateixes, però en l'ordre contrari. Les dones, a més, pateixen més demències, la qual cosa implica un alt nivell de dependència al final de la vida.

Salut també va posar el focus a reduir les morts als hospitals. Segons l'Observatori, en conjunt, més de la meitat de les morts es produeixen als hospitals. “L'hospital no és el lloc més adequat perquè es produeixi la mort. Els espais d'Urgències no tenen estructures pensades per garantir la mort o l'acompanyament, essencials per dignificar el decés”, va apuntar Pilar Saura, directora general de Planificació del Departament.

Cures pal·liatives

Per reduir els casos de mort als hospitals, els serveis de cures pal·liatives seran clau. Segons el Departament, unes 40.000 persones —el 62% dels morts adults i el 67% dels pediàtrics— eren tributàries de rebre cures pal·liatives.

La Generalitat disposa de 95 equips específics de PADES, 409 llits de cures pal·liatives, 24 unitats hospitalàries i 15 equips ambulatoris distribuïts per tot el territori per acompanyar al final de la vida. El programa de cures pal·liatives de Catalunya ha estat pioner a l'Estat i s'ha reproduït en altres territoris. No obstant això, queda camí per fer. “El model d'atenció pediàtrica és semblant al d'adults, però el repte és adaptar-lo a aquestes edats”, va apuntar Ingrid Bullinch, experta en cures pal·liatives i una de les responsables del Pla Director Sociosanitari del Departament.

El periple dels pacients susceptibles de cures pal·liatives varia molt en els últims mesos de vida. Mig any abans de la mort, la immensa majoria viuen a casa seva. No obstant això, a mesura que es van apropant les últimes setmanes de vida, l'hospital guanya pes. En els últims dies, fins i tot, s'estima que més de 5.000 persones moren a les urgències d'un hospital. “Els casos imprevisibles cal tractar-los a l'hospital. Però les situacions previsibles cal portar-les a altres zones on es pugui garantir un bon acompanyament al final de la vida”, va valorar Saura.

Segons les dades que recull l'Observatori, l'atenció mitjana als programes d'atenció domiciliària (PADES), que assisteixen 16.000 persones cada any, és de 37 dies i l'edat mitjana dels pacients és de 78,7 anys. Un terç de les altes en aquest programa són per defunció. En el cas de les cures pal·liatives al final de la vida, l'estada mitjana dels pacients a les unitats especialitzades és de nou dies i les altes per defunció són el 67,8%. Bullich va assegurar que, en els últims anys, l'impuls als programes d'atenció a la cronicitat ha augmentat la detecció precoç de pacients tributaris d'aquest servei.

Malgrat tot, la consellera de Salut, Alba Vergés, va assegurar que la tasca de l'Observatori servirà per garantir una mort digna i millorar la planificació dels recursos assistencials per atendre les demandes dels malalts al final de la vida. “El repte és innovar en l'atenció domiciliària per ajudar a reduir la disparitat, que es tradueix en diferències en la salut de les persones”, va dir la titular de Salut.

En aquest sentit, el Departament desplegarà, a partir del setembre, una eina de decisions compartides. Es tracta d'un aplicatiu interactiu a través del qual els individus podran prendre decisions, de la mà dels seus professionals sanitaris de referència, sobre el final de la vida.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >